Història del cafè ("para todos")
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Història del cafè ("para todos")

La crisi econòmica ha situat les autonomies en el punt de mira. Però com va començar tot?

La crisi econòmica ha situat les autonomies en el punt de mira. Però com va començar tot?
  • Qui va demanar autonomia després de la mort de Franco?
  • Per què es van crear disset autonomies?
  • Per què es va generalitzar el "café para todos"?

En aquests moments de crisi econòmica i política, es multipliquen les veus que qüestionen el funcionament de les autonomies i que fins i tot dubten de la necessitat que hi hagi disset organismes que es consideren, en alguns casos, redundants amb l'administració estatal.

El programa "30 minuts" ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l'estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys. L'actual disseny autonòmic es va començar a dibuixar quan va morir el dictador Franco. Però en aquells moments, qui demanava l'autonomia a Espanya? "El tema autonómico estaba planteado en Cataluña y no estaba planteado en otros sitios -diu, en aquest reportatge, Rodolfo Martín Villa, ministre de la Governació en aquells anys i un dels artífexs de la transició espanyola-. Es decir, en Extremadura o en mi tierra, en la Meseta, el tema era libertad y amnistía. La autonomía podía venir luego, pero no estaba en las preferencias."

L'eclosió de reivindicacions autonomistes que hi va haver a imitació de les demandes catalanes va obligar a tornar a dibuixar el mapa d'Espanya: en van desaparèixer regions tradicionals com Castella la Vella o Castella la Nova... algunes províncies van canviar de regió (Albacete va deixar Múrcia per passar a dependre de Castella-la Manxa) i altres províncies es van convertir en autonomia: Logronyo es va convertir en La Rioja i Santander, en Cantàbria. Fins i tot algunes regions van acabar sent autonomies malgrat que no ho volien. "Por ejemplo, Madrid", reconeix Joaquín Leguina, que va ser president d'aquesta comunitat durant dotze anys.

Tot això va ser fruit de la política del que es coneix com a "café para todos", un intent d'aigualir les reivindicacions de les comunitats anomenades històriques –Catalunya, el País Basc i Galícia- ampliant l'accés a l'autonomia a totes les regions que ho demanessin. "En la pre-autonomía, en vez de parase en el País Vasco, yo dije: ‘No, esto tiene que seguir para todos'", diu Manuel Clavero Arévalo, ministre adjunt de les Regions en aquella època i pare intel·lectual del "café para todos".

El punt definitiu per a la generalització del "café para todos" va ser la petició andalusa d'accedir a les mateixes competències que les comunitats històriques. "Yo recuerdo que hizo fortuna la frase que decía: ‘No queremos ser más que nadie, pero tampoco menos'", recorda Rafael Escuredo, expresident de la Junta d'Andalusia. "‘No menos que ellos'. ‘Ellos' sempre vol dir els catalans. No vol dir els bascos, perquè els bascos els tenen a part -matisa l'expresident Jordi Pujol-. Els bascos tenen, en un cert sentit hauríem de dir, potser la intel·ligència que ‘això d'Espanya, ja s'ho faran'. Nosaltres, en canvi, volem arreglar Espanya".

En el reportatge s'expliquen aspectes poc coneguts de la història de les autonomies, com l'existència d'un projecte de Constitució del govern de Suaréz –previ a la celebració de les primeres eleccions democràtiques- en què es preveia una autonomia de caràcter federal per a Catalunya, el País Basc i Galícia i una àmplia descentralització administrativa per a la resta de regions.

"Història del cafè (‘para todos')" incorpora algunes imatges d'arxiu pràcticament desconegudes. Una d'aquestes filmacions recull la crema d'una bandera espanyola a... Castella.

El reportatge inclou fragments d'una entrevista molt poc coneguda al president Josep Tarradellas provinent de l'arxiu de Poblet. En aquesta entrevista, el 1985, Tarradellas reflexiona amb una sorprenent actualitat: "Disset autonomies, disset parlaments, disset policies diferents! Escolti! Tot això representa unes despeses d'aquest ordre tan importants que no sé si l'estat ho podrà aguantar...!

En el reportatge hi participen personalitats clau en l'actual configuració de l'estat autonòmic: Rodolfo Martín Villa, ministre de Governació en aquella època; Salvador Sánchez Terán, exgovernador civil de Barcelona i enviat especial de Suárez per negociar el retorn de Tarradellas; Jaume Sobrequés, exsenador de l'Entesa dels Catalans i membre de la comissió redactora de l'Estatut d'Autonomia de 1979; Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya; José Manuel Otero Novas, subsecretari tècnic de Presidència i ministre de Presidència amb Adolfo Suárez; Manuel Clavero Arévalo, ministre adjunt per a les Regions y ministre de Cultura amb Adolfo Suárez; Gregorio Peces Barba, ponent de la Constitució pel PSOE; Joaquín Leguina, expresident de la Comunidad de Madrid; Rafael Escuredo, expresident de la Junta d'Andalusia y Miguel Ángel Revilla, fundador del Partit Regionalista de Cantàbria i expresident de Cantàbria.

ÚLTIMS PROGRAMES