Operació Còndor: terror d'estat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player

Operació Còndor: terror d'estat

L'operació Còndor és l'aliança secreta subscrita per les dictadures llatinoamericanes (Xile, Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai i Bolívia) per eliminar els seus oponents a qualsevol lloc del món, inclosos Europa i els EUA. El reportatge es basa en documents oficials nord-americans secrets fins aleshores, i en documents dels serveis d'espionatge i de les policies secretes de les dictadures dipositats al Palau de Justícia d'Asunción, al Paraguai (són els arxius del terror, descoberts per Martín Almada). De la investigació es desprèn que els Estats Units, que havien donat suport a les dictadures, estaven al corrent d'aquells crims. El 1998, Augusto Pinochet va ser detingut a Londres per ordre del jutge espanyol Baltasar Garzón. L'acusació contra l'exdictador xilè era haver comès crims contra la humanitat dintre del marc de l'"operació Còndor". La detenció del general Pinochet va fer que l'administració del president Clinton decidís desclassificar documents fins llavors secrets relacionats amb Xile i el règim de Pinochet. Entre el 1999 i el 2000 es van desclassificar més de 20.000 documents, dels departaments d'Estat, Justícia i Defensa, de l'FBI i de la CIA, que es van fer públics per primer cop, molts fortament censurats. Documents que demostren que els Estats Units coneixien l'existència de l'Operació Còndor i que els seus serveis secrets no eren aliens al que passava a l'Amèrica Llatina.

Televisió de Catalunya presenta una edició especial del programa "30 Minuts", d'una hora de durada, sobre l'"Operació Còndor", l'aliança secreta subscrita per les dictadures llatinoamericanes per eliminar els seus oponents a qualsevol lloc del món. El programa és el resultat d'una investigació basada en documents oficials nord-americans, secrets fins ara, en documents dels serveis d'espionatge i de les policies secretes de les dictadures dipositats al Palau de Justícia d'Asunción, al Paraguai, i amb més de 40 entrevistes realitzades a cinc països d'Amèrica. De la investigació es desprèn que els Estats Units, que havien donat suport a les dictadures, estaven perfectament al corrent d'aquells crims.

A finals dels anys 70, tots els països del con sud d'Amèrica Llatina estaven governats per dictadures. Hi havia règims militars a Xile, l'Argentina, el Brasil, el Paraguai, l'Uruguai i Bolívia. En tots els casos, el cop d'estat que havia instal·lat els militars en el poder va anar seguit d'un període de repressió de la població, en què les tortures i fins i tot l'eliminació física dels oponents polítics era pràctica comuna. Però els dictadors, imbuïts d'un visceral anticomunisme, no en tenien prou: volien perseguir els seus oponents fora de les seves fronteres.

Els serveis secrets de les dictadures llatinoamericanes van idear un pla criminal secret. Es van coordinar per perseguir, detenir, torturar i, en molts casos, eliminar els seus enemics, independentment del país on fossin.

Fins i tot van actuar a Europa i als Estats Units. Sabiem que existia una coordinació entre països llatinoamericans per evitar que s'estengués més el comunisme a Amèrica del Sud -diu en aquest programa Vernon Walters, el subdirector de la CIA en aquella època-. Ens semblava una bona causa. No crec que una dictadura comunista sigui preferible a una dictadura militar". Aquest pla que coordinava la repressió sense fronteres es va dir "Operació Còndor".

El 1998, Augusto Pinochet va ser detingut a Londres per ordre del jutge espanyol Baltasar Garzón. L'acusació contra l'exdictador xilè era la d'haver comès crims contra la humanitat dintre del marc de l'"Operació Còndor". La detenció del general Pinochet va fer que l'administració del president Clinton decidís desclassificar documents fins ara secrets en relació a Xile i al règim de Pinochet. La desclassificació, iniciada l'any 1999, va acabar a finals del 2000. Més de 20.000 documents, dels departaments d'Estat, Justícia i Defensa, del FBI i de la CIA es van fer publics per primer cop.

Els documents desclassificats, molts fortament censurats, demostren que els Estats Units coneixien l'existència de l'"Operació Còndor" i que els seus serveis secrets no eren aliens al que estava succeint a Amèrica Llatina. El mateix cap de la policia política de Pinochet, el coronel Manuel Contreras, era un agent de la CIA en aquella època.

Manuel Contreras va ser l'home que, per indicació de Pinochet, va idear l'"Operació Còndor". En un primer moment, els seus homes, en col·laboració amb ultradretans argentins i italians, anticastristes cubans i delinqüents comuns, van anar eliminant els polítics de l'època d'Allende, que podrien representar un perill, encara que fos hipotètic, al poder de Pinochet.

Contreras no va dubtar a ordenar atemptats a Roma, París i Madrid, i col·locar cotxes bomba a Buenos Aires i al mateix centre de Washington, a pocs carrers de distància de la Casa Blanca. Així van morir els exministres Prats i Orlando Letelier, i va quedar ferit de manera irreversible un vicepresident de Xile, el demòcrata cristià Bernardo Leighton.
La idea de Contreras de perseguir els oponents sense tenir en compte les fronteres va ser acollida amb entusiasme pels serveis secrets de la resta de dictadures. El desembre de 1975 neix, en una reunió secreta a Santiago de Xile, l'"Operació Còndor". A partir d'aleshores, centenars d'exiliats que se sentien segurs fora del seu país, van ser víctimes del sinistre pla a Xile, l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i Bolívia.

ARXIUS I TESTIMONIS DE L'HORROR
Aquesta edició especial del programa "30 Minuts", d'una hora de durada, es basa en documents fins ara secrets provinents dels arxius oficials nord-americans i en altres documents dels serveis d'espionatge i de les policies secretes de Xile, l'Argentina, el Paraguai, l'Uruguai i el Brasil, documents que estan dipositats al Palau de Justícia d'Asunción, la capital del Paraguai.

Aquesta documentació última és coneguda com "l'Arxiu del Terror".

L'"Arxiu del Terror" paraguaià, descobert el 1992 gràcies a la investigació d'una víctima de la repressió, l'advocat Martín Almada, és la prova documental de l'existència de l'"Operació Còndor". Almada va descobrir aquestes quatre tones de documentació amagades en una comissaria de policia d'un suburbi d'Asunción quan recollia proves sobre la mort de la seva dona, que va morir als anys 70 d'un atac de cor quan la policia li feia sentir per telèfon els crits de Martín Almada mentre era sotmès a tortura.
Per la realització d'aquest reportatge s'han fet més de 40 entrevistes a Xile, l'Argentina, el Paraguai, l'Uruguai, el Brasil i els Estats Units. Les càmeres del programa també han entrat a Fort Benning, als Estats Units, on hi ha l'Institut de l'Hemisferi Occidental per a la Seguretat i la Cooperació, el nom que rep des de finals de gener del 2001 l'Escola de les Amèriques, una institució del Departament de Defensa nord-americà especialitzada a formar militars llatinoamericans i que va ser un focus d'adoctrinament ideològic durant la guerra freda. A l'Escola de les Amèriques, creada el 1946 a Panamà, s'han format dictadors, repressors i alguns dels autors de les violacions de drets humans més greus d'Amèrica Llatina.

El reportatge mostra, per primer cop, imatges provinents d'una cinta de vídeo d'ús intern de la policia secreta de Pinochet, utilitzada per adoctrinar els seus membres, on s'expliquen operatius que acaben amb la mort dels suposats "subversius" i es parla de guerrilles que volen derrotar "el supremo gobierno".

ÚLTIMS PROGRAMES