Escuts humans a Bagdad
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Escuts humans a Bagdad

O'Keefe, que viu a Londres, va aconseguir convèncer un centenar de persones i amb un parell dels tradicionals autobusos londinencs de dos pisos, se'n van anar cap a Bagdad. L'objectiu era protegir, amb els seus propis cossos, instal·lacions d'ús civil com centrals elèctriques o plantes potabilitzadores d'aigua que ja havien estat bombardejades durant la guerra del 1991.

Bernat Carreras, un jove de 19 anys de Barcelona, que ja havia participat en el Fòrum Social de Florència i que havia contribuït a netejar les platges gallegues de "chapapote", es va assabentar del projecte i li va semblar molt interessant. Feia dies que donava voltes a la idea d'enfrontar-se més directament a la guerra, més enllà de les manifestacions. A través d'Internet va formar un grup de catalans disposats a ser escuts humans. Quinze dies més tard de les primeres reunions, ja eren a Bagdad.

A Bagdad es van reunir 300 escuts humans de 50 països diferents. Les autoritats iraquianes els van rebre com a convidats. Els escuts van poder observar les empremtes de la guerra anterior i els efectes desastrosos que els dotze anys d'embargament internacional havien ocasionat en la població civil, especialment en els nens.

Però la relació entre escuts i el règim ràpidament es va deteriorar. Els funcionaris destinats pel govern iraquià a controlar els voluntaris internacionals, acostumats a la fèrria estructura jeràrquica de la dictadura, eren incapaços d'entendre el funcionament assembleari dels estrangers. Hi va haver divergències a l'hora d'escollir els llocs a protegir. Els iraquians van començar a malfiar-se dels escuts: entre ells hi podia haver espies i periodistes incontrolats. Un grup d'escuts catalans feia dies que era a Amman, la capital de Jordània, esperant el permís per entrar a l'Iraq. El govern iraquià no donava cap explicació del perquè no els autoritzava l'entrada.

Finalment, els escuts humans van ser convidats amablement a anar-se'n.

Una jove periodista ha seguit, amb la seva càmera, l'aventura del grup d'escuts humans catalans. Ha estat un seguiment des de dins. La càmera ha estat, durant tres setmanes, un escut humà més.

ÚLTIMS PROGRAMES