Jordi Basté ha obert les portes de casa seva als seguidors d'Instagram de TV3. En un live amb Évelin Pérez, redactora de la redacció digital de TV3, el periodista ha parlat del diagnòstic positiu per coronavirus que va rebre, ha explicat com ha passat la quarantena dins del confinament, com se sent aquests dies i com està palpant la realitat incerta que estem vivint per la crisi de la Covid-19. Basté també s'ha mostrat molt sincer parlant sobre el tema que va tractar el darrer "No pot ser!", l'addicció als mòbils, i ha fet un repàs dels temes que s'abordaran en els següents programes.
El presentador del "No pot ser!", Jordi Basté, respon sis missatges directes que li pregunten sobre la segona temporada del programa, sobre prospeccions de futur immediat i fins i tot alguna qüestió més ètica
El component de La Trinca i autor del llibre "Ciència optimista", Josep Maria Mainat, és també un amant dels "wearables", els dispositius tecnològics portables amb sensors que es poden incorporar com a accessoris a la roba o com a complement pràctic de la indumentària, i que van informant de determinats indicadors. Tal com l'hi explica a Jordi Basté, l'objectiu de Josep Maria Mainat no és ser immortal, sinó allargar la joventut al màxim possible. Els "wearables" l'ajuden a tenir controlats ritme cardíac, posicions, nivell de glucosa en sang...
En una visita a l'empresa Cecryon, a València, el fundador Albert Estrada explica a Jordi Basté tots els espectaculars detalls que rodegen la criogènia. Aquesta és la tècnica mitjançant la qual es congelen les persones que acaben de morir per conservar-les sense degradació al màxim possible i, en un futur, quan es pugui, tornar-los a la vida. Tot i ser un procés que alguns qualifiquen de ciència-ficció i fins i tot de fum, la veritat és que ja té els seus primers clients i hi ha experts que defensen la criogenització com un àmbit que cal estudiar profundament i que donarà fruits d'aquí uns anys.
El "No pot ser!" surt als carrers de Barcelona per realitzar una enquesta ràpida a ciutadans anònims sobre la seva actitud davant la vellesa. A part de mostrar-los, amb una aplicació al mòbil, quin aspecte tindrien d'aquí uns vint anys o bé com es veurien amb vint anys menys, també els preguntem que els semblaria viure sempre o no envellir mai.
El Centro Nacional de Investigaciones Oncològicas està dirigit per la doctora María A. Blasco, una eminència en el camp de la medicina, que ha demostrat la relació entre la llargada dels telòmers, les cadenes dels extrems dels cromosomes, i la durada de la vida. Segons María A. Blasco, mantenir els telòmers llargs té com a resultat menys malalties i, per tant, menys envelliment, un allargament del temps de joventut i un augment de l'esperança de vida. La doctora assegura que els humans viurem fàcilment per sobre dels 120 anys i que en les pròximes dècades trobarem la cura a malalties fins ara incurables, com ara l'alzheimer i el càncer.
El transport privat compartit complementa l'oferta de transport públic i semipúblic i comença a ser especialment exitós en entorns urbans com Barcelona. Cada cop són més les persones que escullen evitar la compra de vehicles i opten per pagar pel seu ús temporal. Laia Orozco i Antoni Noguera són dos d'aquests usuaris que, a Barcelona, utilitzen serveis privats compartits.
El primer viquipedista resident d'Espanya, i el tercer a escala mundial, Àlex Hinojo és un viquipedista que explica a Jordi Basté com funciona exactament aquesta plataforma on les persones comparteixen coneixement de forma voluntària per posar en comú la informació disponible. La comunitat catalana, proporcionalment, és una de les més actives a tot el món en aquesta plataforma procomuna, un èxit de la col·laboració humana.
Jordi Basté contacta amb Gino Tubaro, una persona que comparteix els seus coneixements, xarxa de contactes i el seu disseny de mà robòtica per fer arribar pròtesis impreses en 3D allà on algú en necessiti una. Milers d'amputats al món poden gaudir de la mobilitat de nou gràcies al seu projecte Atomic Lab.
Des del 2010, la família formada per la Shayla, el Pedro i l'Eli viatgen per tot el món durant les vacances sense gastar-se ni un cèntim en allotjament. D'aquesta manera s'estalvien al voltant del 50% en despeses i poden anar més lluny i durant més temps. Ho fan gràcies al servei d'economia col·laborativa Home Exchange, en què intercanvien la seva casa amb altres persones d'arreu. Tal com li expliquen a Jordi Basté, l'experiència no podria ser més positiva.
Jordi Basté utilitza la seva gran capacitat per a la concentració per aconseguir enlairar un dron només utilitzant el poder del seu pensament... i tecnologia associada a l'activitat cerebral, com per exemple uns sensors en una diadema. La demostració de força Jedi té lloc a la Sala Apol·lo i és tot gràcies a Visyon, l'empresa catalana amb més gadgets futuristes.
El cantant Alfred García es troba amb Jordi Basté i tots dos viatgen a la Universitat de Màlaga en avió per descobrir les meravelles de la intel·ligència artificial aplicada a la composició musical. Quin és el futur de la música creada per robots? És creatiu, un robot? També és art la creació d'una intel·ligència artificial?
PAL Robotics és una de les empreses de robòtica més rellevants del panorama mundial i té la seu al barri del Poblenou, a Barcelona. Són els creadors del primer humanoide europeu autònom, el Reem-A, que ara actualitzen per ser capaç de moltes més proeses. Durant la visita, Jordi Basté coneix també el TIAGo, el Reem (el primer robot policia), el Reem-C més ballador i fins i tot el Talos, un robot humanoide destinat a col·laborar amb els humans que fabriquen avions Airbus.
Impressionant visita a una de les fàbriques més importants del món de robots sexuals, entre els quals hi ha Harmony, el primer dotat d'intel·ligència artificial. Una conversa delirant amb el robot, el seu creador i el descobriment del món dels robots sexualitzats que fan que Jordi Basté no pugui evitar exclamar: "No pot ser!"
Akihiko Kondo és un jove japonès que ha decidit casar-se amb l'holograma de la seva cantant preferida: la virtual Hatsune Miku. El seu testimoni ens ajuda a entendre el nivell d'interacció home-màquina a què s'ha arribat en l'actualitat. Els humans ja són capaços d'expressar i de tenir sentiments per les intel·ligències humanitzades.
Una cita "romàntica" però sense química. Vet aquí l'interessant diàleg entre Jordi Basté i Erica, la robot de 23 anys més autònoma i avançada del món del creador Hiroshi Ishiguro. Una entrevista que, tot i que no comença gaire bé, deixarà frases lapidàries de la que diu que parla com a ambaixadora de tots els robots del món.
Jordi Basté participa en l'elaboració d'un "deepfake", un vídeo que utilitza la potència de càlcul dels algoritmes amb intel·ligència artificial per aconseguir recrear les expressions -i la veu- de qualsevol persona, per després reproduir exactament el missatge desitjat. En aquest cas, el rei amb un missatge més aviat impactant. L'elaboració del vídeo "deepfake" compta amb Visyon 360 -imatge- i Voctrolabs -veu-.
La xarxa social virtual propietat de Microsoft, AltspaceVR, permet que Jordi Basté realitzi la seva primera entrevista completament virtual, a distància, i a través d'unes ulleres de realitat virtual (concretament, les Oculus Go). A Altspace, es celebren trobades, classes de ioga i, fins i tot, asseguren que s'hi han conegut sis parelles que han acabat en matrimoni. És aquest el futur de les xarxes socials?