TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 139 resultats.

  • "Portugal, entre el foc i l'esperança"
    Veure vídeo

    "Portugal, entre el foc i l'esperança"

    En el "Món 324" de demà: "Portugal, entre el foc i l'esperança", els portuguesos han quedat commocionants pel gravíssim incendi del cap de setmana que ha estroncat la bona ratxa de notícies que havien de fer del 2017 l'any de Portugal. Sí, perquè el país veí, després d'una dècada de crisi, tornava a créixer, a creure en ell mateix, i afrontava el futur amb més optimisme. Veurem com Portugal estava deixant enrere aquell fatalisme que impregnava l'esperit nacional, tot i que l'incendi és un dur recordatori del camí que encara li queda per recórrer. També en el programa: si Portugal avança, Itàlia s'encalla. La política italiana està paralitzada, i els partits no es posen d'acord ni sobre quan fer eleccions. El 2017 havia de ser l'any de Beppe Grillo, però el moviment del pallasso polític comença a tenir símptomes d'esgotament. I en la segona part de l'últim "Món 324" de la temporada, anirem fins al desert del Sàhara, convertit en el capítol més fosc i desconegut de la ruta migratòria del africans que arriben a Europa via Líbia. Viatjarem fins al Níger per comprovar les brutals condicions que suporten immigrants i refugiats, la impotència de les dèbils autoritats locals per aturar les màfies i el paper que Europa intenta tenir-hi.

  • Jihadisme contra ciutats. Atac a la civilitat
    Veure vídeo

    Jihadisme contra ciutats. Atac a la civilitat

    Reflexionem sobre un lloc comú objecte d'atacs terroristes: les ciutats. Nova York, Londres, París, Madrid, Berlín, Istanbul... Punt de trobada de gent, idees, projectes, creences, religions; el lloc on el món es reinventa cada dia i on els dogmes estan sotmesos a revisió constant. Per què els atacs a les ciutats? Com es poden encarar les polítiques per evitar-los, des de les mateixes ciutats? N'hem parlat amb coneixedors del món local... i del carrer, com el responsable de la policia de Bremen. Integració, educació i treball de barri. Parlem també de les cicatrius que la violència integrista deixa a la ciutat i que el món local vol cauteritzar. I ho fem de la mà de la família de la Naima Ajouaau i l'Abdessamad Taheri, holandesos d'origen marroquí. Van ser els primers a denunciar el polític d'extrema dreta Geert Wilders, que va ser condemnat per incitar a la discriminació. I en el mateix programa veiem com treballen els "arquitectes forenses", especialistes en reconstruir situacions partint de les restes que queden en les zones arrasades per la guerra. Allà on només hi veiem destrucció (runa, pols, vidres, mobiliari esmicolat, forats de metralla...) l'arquitectura forense mira de reconstruir els últims moments d'aquells entorns que la guerra ha reduït a no-res.

  • Les eleccions britàniques més atípiques
    Veure vídeo

    Les eleccions britàniques més atípiques

    Programa monogràfic dedicat a les eleccions del Regne Unit de dijous. El que havia de ser una cursa sense riscos per Theresa May per aconseguir un mandat fort per negociar el Brexit s'ha convertit en una carrera de final imprevisible plegada d'atemptats i sondejos impossibles. La primera ministra sembla que guanyarà però si perd la majoria, quedarà molt tocada i qüestionada. Veurem gràficament com pot quedar el pròxim parlament de Westminster, amb Sergi Mulero estudiarem els seus punts forts i dèbils i retratem també el líder de l'oposició Jeremy Corbyn, un veterà laborista amb un programa que sembla tret dels anys 80. Aquestes eleccions són diferents a totes les anteriors al Regne Uni, en part, perquè ara més que mai la classe social ja no defineix el vot i, en canvi, si que ho fa més l'edat. Per això acabarem desmuntant alguns mites demoscòpics sobre com vota la gent gran en democràcia. Veiem els avis molt conservadors, però ho són tant realment?

  • "Transició, veritat i reconciliació; una lliçó del Sud"
    Veure vídeo

    "Transició, veritat i reconciliació; una lliçó del Sud"

    Descobrim l'exemple de diversos països que han sabut passar comptes obertament del seu passat dictatorial i que han creat comissions de la veritat per exposar i deixar constància del patiment de les víctimes i els abusos dels botxins. L'últim cas és el de Tunísia que està donant una lliçó amb la Instància de la Veritat i la Dignitat de Tunísia. Però ens fixem també en els casos d'altres països africans i de llatinoamericans. En tots ells, s'ha optat per afrontar el futur desenterrant la veritat del passat més fosc, un gest de valentia que Espanya, ni Occident en general, han estat capaços de fer. També en aquest programa, repassarem els 10 millors moments de la gira de Donald Trump pel Pròxim Orient i Europa. Moments còmics, moments preocupants que ens revelen la idiosincràsia d'aquest president imprevisible. I acabem amb un reportatge des de Jerusalem, que acaba de commemorar el 50 aniversari de l'ocupació israeliana. Posant la càmera al carrers de la Ciutat Santa el dia de l'aniversari n'hi ha prou per comprovar com la realitat sobre el terreny i les diferències entre els dos bàndols fan molt difícil un mínim compromís, per molt que Trump digui que ara hi ha una oportunitat històrica per la pau.

  • La importància de la geografia al nostre món i les claus de l'èxit de Merkel
    Veure vídeo

    La importància de la geografia al nostre món i les claus de l'èxit de Merkel

    A 4 mesos de les eleccions federals, i després de guanyar els tres comicis regionals d'aquest 2017, la cancellera ja assaboreix la més que probable victòria. Per quarta vegada consecutiva, haurà esclafat l'oposició social-demòcrata, impotent davant la fermesa i l'habitat d'aquesta dona de 62 anys. El nostre corresponsal Oriol Serra ens descobreix la clau de l'èxit de la líder europea més veterana i la clau del fracàs dels seus detractors alemanys.També en aquest programa, "la geografia importa, i molt!". Amb Jaume Bartrolí farem una dinàmica classe per desmuntar alguns mites de com veiem el món, de com i perquè mirem el planeta a través d'uns mapes i no d'uns altres, i de com la geografia marca el destí i el tarannà dels països molt més del que som conscients. I acabem visitant un lloc poc habitual per parlar de política internacional: un museu d'art contemporani, el Macba, que presenta un angle d'investigació inèdit dels conflictes, el de l'arquitectura. S'hi veuen un seguit d'obres d'art fetes per arquitectes que denuncien i aporten proves sobre la violència d'estat a Gaza, Pakistan o Síria.

  • Veneçuela, al límit de l'abisme
    Veure vídeo

    Veneçuela, al límit de l'abisme

    El país veneçolà pateix tantes crisis i totes tan greus que es fa difícil pensar com pot empitjorar, i a més, ningú dubte de que la situació anirà a pitjor. Dediquem tot el programa analitzar el moment crític que viu el país sud-americà, donem les claus per entendre-ho i entrevistem a dos periodistes veneçolans a Barcelona (de visions polítiques oposades), Andrea Daza y Napoleón Suárez perquè ens expliquin com veuen la crisi al seu país.

  • Un món de robots amenaçants?
    Veure vídeo

    Un món de robots amenaçants?

    La robòtica i la computarització ens fan més fàcil el nostre dia a dia però hem calibrat prou fins a quin punt alteraran l'ordre social i econòmic que hem tingut les últimes dècades? Es perdran milions de llocs de treball per culpa de les màquines? Analitzem a fons l'impacte que té i tindrà la generalització de la robòtica i la intel·ligència artificial al segle XXI però també posem una mica de perspectiva històrica per comprovar com la humanitat ja ha passat diverses vegades per revolucions semblants. I també en el aquest programa: Guinea Equatorial, la finca particular dels Obiang. En quin moment es troba aquest petit país trufat de contradiccions i perquè la dictadura guineana, que ja és la més llarga d'Àfrica, no té visos de caure? Donem les claus a través de dos opositors i amb la única diputada negra (d'origen guineà) que hi hi ha al Congrés dels Diputats. També escrutem el dubitatiu paper que la diplomàcia espanyola ha tingut amb l'antiga colònia.

  • Le Pen o Macron, l'hora de la veritat per a França (i Europa)
    Veure vídeo

    Le Pen o Macron, l'hora de la veritat per a França (i Europa)

    Programa especial d'una hora i des d'un plató virtual del palau de l'Elisi dedicat a la segona volta més inèdita de la història de la història recent francesa. Una victòria de l'extrema dreta és difícil però no impossible i una Le Pen presidenta seria un cop demolidor per a la UE. Analitzem a fons la campanya amb Joan Carles Peris, descobrim els secrets i la trajectòria dels dos candidats i viatgem fins a la Catalunya Nord per saber com el Front Nacional governa (i en alguns casos amb èxit) alguns ajuntaments. També comparem Trump amb Le Pen i dediquem la meitat del programa a fer un debat entre 4 francesos representatius i d'orígens polítics diferents que fa anys que resideixen a Barcelona. Com veuen les eleccions i el moment crític que viu el seu país?

  • 100 dies amb Trump a la Casa Blanca
    Veure vídeo

    100 dies amb Trump a la Casa Blanca

    Pocs inicis de presidència han estat tan accidentats com el de Donald Trump; el magnat que va prometre una revolució ha topat amb una realitat que es negava a reconèixer: dirigir un país no és el mateix que dirigir una empesa. Fer reformes radicals, obviar els contrapesos interns i dinamitar les relacions internacionals és molt més complex del que s'esperava. Quin balanç fem dels seus primers 100 dies de mandat? I què en pensen els seus seguidors? Raquel Sans viatja fins a una deprimida regió minera per trobar-se cara a cara amb l'Amèrica de Trump. I també en aquest programa: la perillosa escalada a Corea del Nord. Estem a les portes d'una guerra nuclear o davant d'una funció de teatre recurrent que no anirà a més? Expliquem a fons i amb ritme el conflicte i mirem de saber a què juguen els principals actors de l'auca: el règim nord-corea, Washington i Pequín.

  • Cabrejats i deprimits. Els francesos davant la 1a volta de les presidencials
    Veure vídeo

    Cabrejats i deprimits. Els francesos davant la 1a volta de les presidencials

    El "Món 324" se'n va a París per entendre què passa a França. És un programa monogràfic des de la capital del país veí dedicat a la primera volta més inèdita i imprevisible de la Cinquena República. Visitem dos feus de Le Pen per saber com se sent la França oblidada, de la mà d'experts donem les claus i les variables que han sorgit en aquests comicis (com el naufragi dels partits tradicionals, el factor clau de l'abstenció, l'hàbil estratègia del Front Nacional o la sorpresa de Melenchon) i acabem acomiadant el president més trist de la història recent francesa, François Hollande. El futur d'Europa passa més que mai per París i França torna a ser un laboratori polític; el que hi passi tindrà conseqüències a la resta del Vell Continent.

  • El poder suau de Rússia: notícies falses i interferències a Occident
    Veure vídeo

    El poder suau de Rússia: notícies falses i interferències a Occident

    Moscou rep acusacions des de fa mesos d'interferències en els processos electorals d'altres països amb mètodes qüestionables: propaganda, mentides, un exèrcit de trolls, hackers... Però, com es viuen aquestes acusacions des de Rússia? Els proposem un recorregut pel pantanós terreny de les "fake news" de Rússia. També en el programa, Mossul: l'última batalla d'Estat Islàmic a l'Iraq. Retratem alguns dels protagonistes que viuen la guerra a la segona ciutat del país en un reportatge personal de la nostra enviada especial a l'Iraq. I acabem amb indis dels Estats Units, que han desenterrat la destral de guerra contra Donald Trump. A través d'una índia navajo expliquem quins són els problemes d'aquesta comunitat oblidada i quines són les seves reivindicacions.

  • Un món de vigilància massiva i ciberseguretat. I si Orwell tingués raó?
    Veure vídeo

    Un món de vigilància massiva i ciberseguretat. I si Orwell tingués raó?

    Programa monogràfic que pretén posar un mirall a la nostra societat, cada cop més vigilada i segura però paradoxalment cada cop més atemorida i poruga. Explorem com funcionen les ciberguerres entre països i com estem d'exposats com usuaris a la ciberdelinqüència creixent. I ens plantegem si comprar seguretat a canvi de llibertat no acaba comportant la pèrdua de les dues coses, de la seguretat i de la llibertat. Un programa incòmode sobre un món contemporani cada cop més orwelià.

  • Què dimonis fem amb la Unió Europea?
    Veure vídeo

    Què dimonis fem amb la Unió Europea?

    La setmana que el Vell Continent commemora el 60è aniversari del Tractat de Roma, que va posar els fonaments de la UE, fem un programa especial des de Brussel·les per analitzar la profunda crisi existencial que té el projecte europeu. Com hem arribat fins aquí, quins desafiaments tenim i quins escenaris de futur s'obren? Ho expliquem des de la capital comunitària i fem un cara a cara entre dues veteranes eurodiputades, la líder dels Verds d'Àustria i la líder dels conservadors de França.

  • Eleccions als Països Baixos; el primer assalt de l'extremadreta europea
    Veure vídeo

    Eleccions als Països Baixos; el primer assalt de l'extremadreta europea

    Dimecres, 12 milions d'holandesos han de triar el nou parlament i ho fan enmig d'una campanya dominada pel discurs populista de l'extrema-dreta. Com es que tenint una situació socio-econòmica envejable, tants holandesos no veuen clar el present i el futur del seu país? I perquè malgrat ser un dels polítics més carismàtics, al final sembla que el xenòfob Geert Wilders quedarà amb un modest segon lloc? Dediquem quasi tot el programa a analitzar el país dels molins de vent i les tulipes amb biografies, grafismes, reportatges i connexions en directe a La Haia amb Xavi Coral. I acabem el Món 324 entrevistant a l'home que ha dirigit els dos mitjans més prestigiosos del planeta. Primer la BBC i ara el New York Times. Parlem amb Mark Thompson dels desafiaments de la premsa el 2017: els populismes que la menystenen, la proliferació de notícies falses, i en el seu cas, com s'ho fan al NYTimes per plantar cara a Donald Trump i aguantar l'ofensiva sense precedents d'un president contra un diari.

  • Es repeteix la història i tornem als anys 30?
    Veure vídeo

    Es repeteix la història i tornem als anys 30?

    L'auge dels populismes occidentals i alguns dels seus missatges recorden els feixismes que va proliferar per Europa la dècada del 1930. Es poden comparar les dues èpoques? Què tenen en comú Trump, Wilders i Le Pen amb Hitler, Mussolini o Franco? De la mà d'historiadors, explorem semblances i diferències entre els feixismes del segle XX i els populismes del XXI. També al "Món 324". Per què Israel té tanta por de la Campanya de Desinversió, Boicot i Sancions (BDS) que fa 12 anys van llençar els palestins i que a poc a poc va guanyant suports arreu del món? I com justifiquen els seus promotors el boicot a artistes o universitats israelianes no vinculats directament amb l'ocupació? I, finalment, acabem coneixent el periple i la fugida del fotògraf egipci Ahmed Alí condemnat a 25 anys de presó per fer fotos de la revolució de Tahrir. Què diu el seu cas de l'estat actual d'Egipte?