TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 24 resultats.

  • Depressió, l'entenem?
    Veure vídeo

    Depressió, l'entenem?

    Què és una depressió? O què no és una depressió? Com se senten les persones que en tenen? Fa por explicar-ho? L'actriu Núria Espert explica com va viure la depressió que va tenir el zenit de la seva carrera. L'entrenador del Barça B de futbol, Gerard López, parla per primera vegada de la depressió del seu germà Sergi, exjugador del Barça, i el dolorós desenllaç que va suposar el seu suïcidi. Les estadístiques diuen que 1 de cada 5 persones tindrà una depressió durant la seva vida. L'alta incidència d'aquesta malaltia no es correspon amb la dimensió pública que té i l'estigma que arrossega. Els diferents testimonis que apareixen en el programa donen llum a una experiència que els qui la tenen o l'han tinguda coincideixen a descriure com la foscor. Núria Espert n'és una d'elles, fa anys, l'actriu es va veure atrapada per la depressió, sobtadament, sense saber-ne la causa "va arribar com un llamp que em partís el cap en dos¿ un matí, tots els pensaments eren negatius¿ no sabia què em passava. I tot seguit vaig començar a dissimular". Espert comparteix amb Agnès Marquès el que va sentir en aquells moments "era com morir-se, em sentia sola al món, perduda". Gerard López, entrenador de futbol del Barça B, parla per primera vegada públicament de la depressió del seu germà Sergi, que va ser jugador del FC Barcelona. La malaltia del Sergi el va portar fins a l'extrem de suïcidar-se. El Gerard i la seva família van haver de sumar a l'immens dolor la impotència de no haver detectat la gravetat de la situació "què podíem haver fet? és la pregunta de moltes famílies, què vam fer malament?". Testimonis que comparteixen el periodista Fidel Masreal, autor de "Conviure amb la depressió", a partir de la malaltia de la seva mare, i la Noèlia, amb depressió severa recurrent des dels 17 anys, que explica com li ha condicionat la vida, sense poder treballar, amb dificultats per trobar parella i sortir amb les amigues.

  • Canviar d'orientació sexual d'adult, com es viu?
    Veure vídeo

    Canviar d'orientació sexual d'adult, com es viu?

    Com va explicar el crític de cinema Àlex Gorina als seus fills que després de separar-se de la seva mare començava a sortir amb un home? Els gustos sexuals poden canviar de cop? És fàcil assimilar enamorar-se, de cop, d'una persona del mateix sexe? Cada vegada estem més oberts a provar noves experiències sexuals? Hem d'acabar amb les etiquetes referides a l'orientació sexual? La gent normal s'estrena parlant de l'homosexualitat sobrevinguda. El programa, presentat i dirigit per Agnès Marquès, aborda el tema de com es viu el fet de canviar d'orientació sexual d'adult. Aquest és el cas del crític de cinema Àlex Gorina, que fa molts anys que conviu amb un home, després d'haver estat feliçment casat amb la mare dels seus dos fills. El programa recull l'emotiu testimoni dels seus dos fills, l'Alfons i l'Alícia, que recorden la conversa amb el seu pare, quan els va explicar la seva nova homosexualitat. Àlex Gorina comparteix vivències amb un altre dels convidats, Lluís Zapata, que explica com va afrontar el tràngol de descobrir-se homosexual just en el moment en què la seva dona estava embarassada del seu segon fill. Tant Gorina com Zapata són d'una generació amb menys prejudicis que l'anterior, la que va viure l'homosexualitat durant el franquisme, temps en què no es van poder expressar amb llibertat. El programa presenta el colpidor testimoni del Marià, un home de 89 anys que ha viscut la seva homosexualitat amb por i angoixa de ser descobert. "He sigut covard i ara pago molt durament aquesta covardia, hauria d'haver plantejat les coses amb la meva dona i normalitzar el meu desig sexual." L'enorme frustració que va arribar a sentir el va portar a pensar seriosament en el suïcidi. A través d'ells coneixem com han sortit de l'armari davant dels fills i la família i la societat, i també s'aborda la dificultat de compaginar el fet de ser homosexual amb el de pertànyer a la comunitat catòlica.

  • Viure amb sobrepès
    Veure vídeo

    Viure amb sobrepès

    Què tenen en comú els comunicadors Xavier Pérez Ezquerdo i Sílvia Tarragona, l'actriu Mireia Gubianas i el doctor Eduard Estivill? Que són o han estat persones amb molt sobrepès. El sobrepès és genètic o està relacionat amb mals hàbits o qüestions de salut? Com influeixen els hàbits alimentaris en la infància? Acceptem dins la normalitat una persona amb sobrepès? Pérez Ezquerdo, Tarragona, Gubianas i Estivill reflexionen en aquest capítol de La gent normal sobre les seves vivències com a persones grasses, des de qüestions quotidianes a estereotips que els atribueixen, es pregunten per què són grassos i com els afecta aquesta condició en la seva salut. Davant de problemes d'aquest tipus, el doctor Eduard Estivill, que era obès des de petit, es va sotmetre a una reducció d'estómac: "Hem de reivindicar el dret a ser gros, però hi ha alguna cosa dintre del nostre cervell, induïda per la societat on vivim, que fa que encara tota la gent obesa o amb sobrepès en el fons volem ser més prims." Els periodistes Xavier Pérez Ezquerdo i Sílvia Tarragona, i l'actriu Mireia Gubianas, que va interpretar el paper principal a l'obra de teatre "Gorda", expliquen sense embuts com conviuen amb els quilos de més i amb quins prejudicis han de lluitar a diari. "'Està gorda perquè és una vaga o perquè és una estúpida o una deixada'... no és així. La persona que té un problema de pes, independentment de l'addicció al menjar, és una persona que té un problema al darrere", diu Tarragona. El programa també es planteja algunes qüestions com l'origen del sobrepès, la càrrega genètica i dels mals hàbits alimentaris. En aquest sentit, dóna veu també al testimoni del Dani, un adolescent que fa teràpia per tractar el seu sobrepès, i a models de talles grans, actualment conegudes com a "curvies", a les quals visitem durant el transcurs d'una sessió de fotografies. Cristina Haro n'és una i reivindica que un cos que no segueix els estàndards de la moda pot ser igualment atractiu.

  • Drogues, es controlen?
    Veure vídeo

    Drogues, es controlen?

    El motorista Joan Garriga, tristament traspassat el mes d'agost, el cantant Pep Sala i Giovanna Valls, autora del llibre Aferrada a la vida, quina relació han tingut amb les drogues? Com se supera l'addicció a la drogues? Hi ha molta més droga de la que intuïm? En el discurs contra la droga som paternalistes? Innocents? En aquesta nova edició de La gent normal, testimonis excepcionals compartiran la seva experiència amb les drogues. Agnès Marquès acompanya Joan Garriga, excampió de motociclisme, a un circuit en el qual el pilot torna a pujar dalt d'una moto de competició, i parla sobre com el consum de cocaïna va truncar la seva carrera i com va passar de tenir-ho tot a quedar-se sol i viure pràcticament en la indigència. "Quan s'acaben els diners, la gent fuig", diu per a La gent normal. Garriga també parla sobre les seves recaigudes amb un fort sentit de l'humor, "el millor de les drogues és deixar-les¿ fins a la propera vegada" . Vivències que són compartides per la Giovanna Valls, autora d'Aferrada a la Vida i germana del primer ministre francès, Manel Valls. Un llibre on explica la seva batalla personal i íntima contra la seva addicció a les drogues durant la meitat de la seva vida. Des de com va començar, en una festa amb amics, de jove, fins a caure al pou de l'heroïna, que aconseguia robant. Experiència que explica en instituts, on parla sense pèls a la llengua sobre què a representat ser heroïnòmana i com ha aconseguit sortir-se'n, "abans de recaure a la droga prefereixo morir-me". El programa també compta amb el testimoni del cantant Pep Sala representant de tota una generació molt castigada per les drogues i que ell va patir molt de prop amb la pèrdua de companys i amics que es van quedar pel camí per culpa del seu consum. "La diferència és que jo vaig tenir molta sort. Un dia se'm va posar malament i mai més". Joan Garriga, Giovanna Valls i Pep Sala són alguns dels testimonis d'aquest nou programa de La gent normal que té com a object

  • La tercera joventut
    Veure vídeo

    La tercera joventut

    Enamorar-se no té edat, però l'amor a la tercera edat és diferent del de joventut? Els testimonis que apareixen en aquest capítol s'han tornat a enamorar a l'última etapa de la seva vida i han decidit llançar-s'hi de cap i gaudir al màxim d'aquesta nova oportunitat per ser feliç. La Puri i el Quimet són vidus, mai no s'haurien imaginat enamorar-se amb la intensitat amb què ho han fet ara. Fa poc que són parella, viuen la seva relació amb una gran il·lusió i només desitgen estar junts el màxim de temps possible. El Leslie vivia enfonsat per la mort de la seva dona quan es va retrobar amb la Dolors, una antiga amiga que sortia d'un divorci. De manera inesperada va sorgir l'amor entre ells. Ara viuen junts i estan preparant el seu casament. Quan la Rosa, vídua i mare de tres fills, es va enamorar d'en Francesc es pensava que estava malalta, no acceptava que això li pogués passar a la seva edat i li feia por confessar-ho als fills. Superat el desconcert del primer moment, porten la seva relació com a nòvios, comparteixen aficions i bons moments però cadascú té casa seva. La Montse acaba de perdre el seu home, era la segona parella després d'haver passat per un matrimoni desgraciat. En aquesta última relació ha pogut gaudir del sexe com no ho havia fet de jove.

  • No tenir fills per voluntat pròpia
    Veure vídeo

    No tenir fills per voluntat pròpia

    La maternitat ja no es veu com a sinònim de feminitat ni de felicitat i es comencen a sentir veus de dones que admeten que no volen ser mares. La periodista i escriptora Natza Farré i l'actriu Mercè Arànega reflexionen sobre la decisió de no ser mares. Coincideixen que les dones que no volen ser-ho pateixen la pressió i la incomprensió de l'entorn en més gran mesura que els homes. Cap de les dues ha sentit el que s'anomena "rellotge biològic" ni es penedeixen de no haver tingut fills. Les acompanyen l'actor Francesc Orella i el periodista Xavi Coral, que tampoc són pares. El primer reconeix que no ha tingut fills perquè no ha trobat el moment adequat. En canvi, el Xavi admet que ell i la seva dona no en volen, viuen més tranquils sense nens tot i que la seva mare li aconsella que no ho digui gaire perquè la gent els trobarà "rarets". El capítol compta amb el testimoni de la Valentina, que ha tingut bessons recentment i explica sense embuts que si pogués tirar enrere no els tindria ja que la maternitat l'ha trasbalsat i no l'ha fet feliç com esperava.

  • La vida després d'un trasplantament
    Veure vídeo

    La vida després d'un trasplantament

    Des que el Joan i la Rosa viuen amb els pulmons i el cor d'un donant senten que una part d'aquesta persona camina amb ells, la tenen present en els moments importants i li estan immensament agraïts. Una part de la Katia i de la Dolors també camina amb algú altre. Elles són donants vives. Amb la donació d'un tros de fetge van contribuir a salvar un familiar. Ajudar a donar vida els ha aportat una gran felicitat i ha creat un vincle molt especial amb el receptor. En aquest capítol comparteixen experiències amb la Júlia, dona d'un receptor de cara, una operació poc freqüent que va salvar la vida del seu marit i els ha permès seguir sent una família feliç. La donació en vida també és el cas de la Consol, mare de la Judit i l'Alba, que tenen una malaltia congènita que atrofia els ronyons. Arran d'un agreujament de salut, la Judit va necessitar un trasplantament urgent; la Consol va ser compatible i va donar un ronyó a la seva filla gran. Ara el seu neguit és no poder donar l'altre a l'Alba quan ho necessiti. Per saber com ho viuen els familiars dels donants morts, l'Agnès Marquès parla amb la Maria, que va perdre una filla a causa d'un accident. Saber que algunes persones van sobreviure gràcies als òrgans de la seva filla la consola de la seva pèrdua.

  • M'han ocupat la vivenda i he ocupat una vivenda
    Veure vídeo

    M'han ocupat la vivenda i he ocupat una vivenda

    Amb la crisi econòmica, el problema de l'habitatge s'ha agreujat, ha augmentat el nombre de gent que no té casa i el de cases on no hi viu ningú. El capítol aborda el problema de l'ocupació il·legal amb Nicolás Valle i Enric García, propietaris que van viure amb angoixa i impotència la dificultat per recuperar casa seva. Es van sentir indefensos davant d'una llei que dona drets als que ocupen l'habitatge si fa més de 48 hores que hi són. El programa també compta amb els testimonis del Simón, el David i la Marta; els tres tenen famílies a càrrec i estan passant per serioses dificultats econòmiques, l'ocupació de pisos buits que pertanyen als bancs els ha evitat quedar-se al carrer. El Simón viu amb 44 famílies més en uns blocs que van estar 8 anys deshabitats. Han optat per informar l'Administració de tots els passos que han fet per adquirir drets sobre els habitatges. Però no totes les ocupacions són pacífiques ni es fan per un bon fi: l'Agnès entrevista la Vanessa, una veïna de Sabadell que viu atemorida pels ocupes del pis veí, que són agressius i es dediquen a negocis il·legals. Per la seva banda, l'alcalde de Bigues i Riells, un municipi amb 40 cases ocupades, explica la problemàtica que tenen amb les màfies que ocupen per rellogar.

  • Caure en l'alcoholisme
    Veure vídeo

    Caure en l'alcoholisme

    L'addicció a l'alcohol comporta culpabilitat, baixa autoestima, mentides, autodestrucció i rebuig social. L'estigma i el tabú que envolten l'alcoholisme s'intensifiquen quan l'addicta és una dona. En aquest capítol dues dones expliquen la seva dura experiència amb l'alcohol. La Gina desatenia els seus fills, amagava ampolles per la casa i s'havia arribat a beure colònia. L'Encarna es va trobar tan desesperada i tan incapaç de sortir-se'n que va fer un intent de suïcidi. Van haver de tocar fons per emprendre el llarg camí de la rehabilitació. Ara fa anys que no beuen i es dediquen a ajudar altres persones que passen pel mateix tràngol. Conversen amb el Jose, que va començar a beure molt jove i va acabar descontrolat fins a l'extrem de vomitar sang cada matí. El fet d'escriure un llibre sobre el seu cas el va ajudar a rehabilitar-se tot i que no pot assegurar que no tornarà a beure. El testimoni de la Maria, la filla de la Gina, mostra el patiment de les persones que conviuen amb addictes a l'alcohol. Ella se sentia molt sola i angoixada quan tornava de l'escola i es trobava la seva mare borratxa.

  • El món des d'una talla baixa
    Veure vídeo

    El món des d'una talla baixa

    En aquest capítol coneixem persones de talla baixa que, tot i tenir les mateixes competències que les d'estatura normal, s'han trobat amb moltes més dificultats. Els 98 cm d'estatura no han impedit a Joan Pahisa ser enginyer informàtic, viatjar i practicar 4 esports diferents. Ho ha aconseguit treballant l'autoestima, el mateix que va fer en Josep M. Alañá, biòleg i pedagog, i pare de dos fills. Porten una vida molt integrada però admeten que s'ha de tenir una gran fortalesa per suportar la mirada dels altres. L'Agnès Marquès entrevista a l'Ana i el Joan, un matrimoni amb acondroplàsia que van haver de renunciar a ser pares a causa de la seva discapacitat. Davant del risc de transmetre la malaltia, van optar per l'adopció, però molts obstacles en el procés els ho van impedir. El capítol també presenta el cas d'Al Sarcoli, un jove estudiant que va decidir passar pels cinc anys de calvari d'una operació d'allargament d'ossos per guanyar els 30 cm que el fan sentir "normal". En canvi, el Jordi Casas, pare d'un nen amb acondroplàsia, no té clar si el seu fill ha de passar per aquesta operació ja que ser més alt no servirà de res si no té una alta autoestima.

  • Patir abusos sexuals a la infància
    Veure vídeo

    Patir abusos sexuals a la infància

    Els testimonis que apareixen en aquest capítol van patir abusos sexuals en la seva infantesa per part de persones que els eren properes i en qui confiaven plenament. Han volgut compartir la seva traumàtica experiència per trencar el silenci que protegeix els agressors. L'Ester és de Bellcaire. De petita el mossèn del poble va abusar d'ella. Després de fer un llarg procés per superar la vergonya i el sentiment de culpa, ho va denunciar. Però denunciar no sempre és possible perquè els delictes han prescrit o no es troba el suport de l'entorn. Aquest és el cas de l'Aurora i l'Alexandra, que van patir abusos dins de la família. Han topat amb amenaces i el rebuig d'alguns parents, però necessiten fer-ho públic per avançar en el procés de recuperació. La cantant Lídia Pujol de petita va patir abusos sexuals en el seu entorn de confiança. Assegura que aquestes coses no se superen mai, en tot cas s'integren i s'ha de trobar la manera de vèncer la incomunicació per tirar endavant. La música li ha permès explorar la seva creativitat i alliberar-la dels traumes infantils. L'Agnès Marquès parla amb l'Àlex, un noi que encara no ha estat capaç d'explicar als seus pares que van abusar d'ell; sap que parlar-ne l'ajudarà a posar fi a l'angoixa i el malestar que encara el turmenten.

  • Maneres de viure l'amor
    Veure vídeo

    Maneres de viure l'amor

    L'amor té mil formes i es pot viure de moltes maneres. En aquest capítol de "La gent normal" diverses persones expliquen com han trobat la felicitat en la seva particular forma de viure les relacions amoroses. La Irune Quevedo té diverses parelles al mateix temps amb el consentiment de tots els implicats, es defineix com a poliamorosa, un nou concepte revolucionari que irromp amb força. A la periodista i escriptora Llucia Ramis no li agrada viure en parella i defuig el compromís, li agrada sentir-se enamorada, però quan la intensitat de la relació decau prefereix trencar-la. Per la seva banda, l'actor Lluís Marco es confessa enamorat de la mateixa dona durant més de 40 anys, una relació que ha hagut de superar crisis i separacions. Jordi Montañés i la seva dona, l'Imma, es van introduir en el món swinger. Els veiem en un local d'intercanvi de parelles, una pràctica que els funciona per donar una nova emoció a la seva vida sexual. Però realment les relacions de parella han evolucionat amb els canvis socials? Per esbrinar-ho, l'Agnès Marquès entrevista el sexòleg Ignasi Puig Rodes, que explica com es viu l'amor i el que és fonamental perquè una relació funcioni.

  • Quan falten els pares
    Veure vídeo

    Quan falten els pares

    Com marca perdre la mare o el pare quan s'és petit? S'acaba esborrant aquella figura o al contrari, malgrat l'absència, agafa un pes i una presència més grans? El periodista Xavier Sardà va perdre la mare quan tenia 8 anys, la Berta Diumaró va perdre el pare quan en tenia 5. L'absència d'ells ha condicionat la seva vida perquè els ha fet supervivents d'una pèrdua tan important. En parlen i comparteixen experiències amb l'escriptor Xavier Bosch i el periodista Xavi Ortells, que van viure la mort de la mare quan eren joves i encara la troben a faltar. La mare de la il·lustradora Carme Solé va morir quan ella tenia 9 anys. El que li va costar més d'assumir va ser no poder veure-la mai més. Ha reflectit l'enyorament i la tristesa que va sentir en els seus dibuixos de criatures desvalgudes, pels quals sempre ha mostrat predilecció. El capítol també presenta la traumàtica experiència de la Sílvia i la Carmina que van perdre de manera sobtada els dos pares alhora en un accident de trànsit, un impacte que les ha marcat i que les va fer grans de cop. I el pare que queda, com viu l'absència del que mor? Ho explica el Josep M., que es va enfrontar a la mort de la seva dona quan els fills encara eren petits. No ha pogut omplir el buit que va deixar, però ha lluitat per mantenir el caliu familiar.

  • Conviure amb el càncer
    Veure vídeo

    Conviure amb el càncer

    Tot i els avenços mèdics el càncer manté l'estigma i segueix fent por. En aquest capítol diverses persones que han conviscut amb la malaltia parlen dels seus temors i del que els va ajudar a superar-los. Quan Núria de Gispert va ser diagnosticada de càncer de mama ho va amagar a l'opinió pública i al seu pare per no fer-lo patir. Després de 21 anys hi ha dies que no se'n recorda i és capaç de parlar-ne amb sentit de l'humor. A Lluís Domingo el càncer de còlon el va sorprendre jove, ell no vol oblidar que ha passat per aquesta malaltia i s'agafa la vida com una segona oportunitat, igual que Albert Royo, que fa poc que ha acabat el tractament per un linfoma. Aconsella als malalts que confiïn plenament en els metges i que no busquin informació per internet, error que ell va cometre i que el va fer caure en el pànic. Per als acompanyants dels malalts l'experiència també és dura. Els periodistes Joan M. Pou i Jordi Gil van perdre les seves respectives parelles a causa del càncer. En aquest capítol comparteixen sentiments i confidències. I els metges, fins a quin punt s'impliquen en els processos de curació dels seus pacients? El doctor Albert Tuca, de l'Hospital Clínic, explica a l'Agnès Marquès la importància d'escoltar i empatitzar amb el pacient.

  • Parelles amb diferència d'edat, en què es nota?
    Veure vídeo

    Parelles amb diferència d'edat, en què es nota?

    La diferència d'edat pot ser un problema per als membres d'una parella? En aquest capítol, tres parelles amb edats tan allunyades que pertanyen a generacions diferents expliquen com es van enamorar i com ho viuen. El Pep Munné ha trobat en la Carol, 30 anys més jove, la serenitat i l'oportunitat de començar un nou projecte vital amb una filla en comú. Ella és conscient que la seva filla té un pare gran i el Pep admet que a vegades l'han confós amb l'avi de la nena. I quan la dona és la més gran, és més complicat? La Montse i el Jordi es porten 21 anys. Quan es va enamorar, la Montse va tenir clar que no volia renunciar a la relació malgrat la diferència d'edat; ell, després del desconcert inicial, es va deixar portar pels seus sentiments i ara formen un matrimoni que alguns confonen amb una mare i el seu fill. L'Emilio i el Josep no han notat mai l'edat que els separa tot i portar-se 19 anys, en tot cas els ho fan veure comentaris com el de la mare del Josep que pensa que l'Emilio és més per a ella que per al seu fill.