Xinès mandarí, singalès, castellà, inuktitut, gaèlic, scots, català, grec, maori... són alguns dels idiomes que ha estudiat la Pip, una neozelandesa apassionada per les llengües a les quals dedica hores de feina com a professora, traductora i editora, però també la major part del seu temps lliure. Entre una cosa i l'altra l'hem poguda gravar preparant un àpat típic de la seva ciutat, Nelson, a l'illa del Sud: 'whitebait patties' (raoles de xanguet), 'poached bass' (llobarro bullit amb vi i espècies) i 'no-bake cheesecake' (pastís de formatge).
La Chisato va arribar a Barcelona l'any dels Jocs Olímpics. A aquesta artista originària del centre del Japó, de Hida, li va agradar tant l'ambient de la ciutat, la llibertat que s'hi respirava, que va decidir quedar-s'hi i perfeccionar aquí els coneixements sobre ceràmica que havia après al seu país. Sempre que pot torna a Hida i a Takayama, la seva ciutat, però sap que, de moment, no canviaria per res ni el clima ni la brisa del Maresme on viu, als afores de Cabrils. En l'antiga masia del segle XVIII que comparteix amb altres amics i artistes organitza, de tant en tant, cursos de "raku", un tipus de ceràmica japonesa que fa servir tècniques especials de cocció. Però el gruix de la seva activitat i la major part dels tallers els fa a Barcelona, a l'estudi-galeria que acaba d'obrir al barri de la Ribera. Assistirem a la inauguració i a la preparació dels seus "makizushi", però també a la comprensió utilitària de la ceràmica més enllà del seu valor decoratiu. Un dels plats més tradicionals a la cuina de Hida són els "mohei gochi", una mena de pastissets d'arròs, cuits a la brasa, que s'acompanyen amb una salsa feta a base de "sèsam salvatge", unes llavors pròpies de la zona que reben el nom d'"egoma".
Acompanyem "Karakia" al Barri Vell de Girona a compartir un àpat a casa de l'Audrey. Va néixer a l'illa de la Reunió, a l'Àfrica, i ens ensenyarà a preparar diferents "rougails", un tipus de guisat; "samoussas", unes empanades, i "bouchons", uns farcellets de pasta amb porro i botifarra. La cuina de l'Audrey és plena de gent i fa olor de vainilla, "combavas", gingebre i mango. El menú ens porta del sud del continent africà fins a l'orient.
"Karakia" ens porta a casa de l'Oguz, nascut a Ankara, a Turquia, i la Greta, catalana d'arrels internacionals. Ens reben amb un bon esmorzar d'ingredients mediterranis, el 'cevizli ezme', una barreja cremosa de nous i formatge, però és només per obrir boca. Ens quedarem també a dinar amb ells. Pots veure l'edició sencera a: www.tv3.cat/karakia