TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 22 resultats.

  • El rastre de la història
    Veure vídeo
  • El menjar
    Veure vídeo

    El menjar

    En el capítol d'avui parlarem del menjar. Primer ens traslladarem dos mil anys enrere per observar un romà que intenta fer un gran negoci amb un dels ingredients bàsics de l'alimentació: el vi. Després anirem a finals de l'edat mitjana per veure un conflicte matrimonial arran de la manera de gastar el pressupost familiar. I acabarem al segle XVIII, amb una gran revolta per la falta de pa.

  • Els exilis
    Veure vídeo

    Els exilis

    Avui explicarem històries de persones que van ser un destorb per als governants i que van haver de marxar, desterrats, exiliats i deportats. Ho farem amb una història de moriscos, al segle XVII; una d'exiliats austriacistes, al segle XVIII; i una de republicans demòcrates, al segle XIX.

  • La frontera
    Veure vídeo

    La frontera

    Les històries d'avui ens parlen de la frontera. La primera història passa en una frontera molt difusa, entre cristians i sarraïns, a finals del segle X. La segona història és del segle XVII, quan neix una nova frontera que divideix Catalunya per la meitat; els efectes es deixaran sentir especialment a la comarca de la Cerdanya. Acabarem al segle XIX, enmig de la guerra entre carlins i liberals.

  • Viure com reis
    Veure vídeo

    Viure com reis

    El capítol d'avui tracta de la vida quotidiana dels reis catalans. Començarem per Ramon Berenguer I, un comte que va tenir problemes amb l'Església... i amb les dones. Després seguirem les peripècies de Joan I, gran caçador i gran malgastador. I finalment anirem al segle XVIII i visitarem la cort de l'últim rei de la corona catalana, el rei Carles.

  • La terra
    Veure vídeo

    La terra

    Avui veurem com els nostres avantpassats han anat transformant i modelant el paisatge. En el capítol d'avui coneixerem tres històries. Anirem al segle XIV i seguirem les dificultats d'un moliner de Barcelona per salvar el seu molí. Veurem els enfrontaments entre els amos de les fargues de la vall Ferrera i els veïns del poble per l'explotació dels boscos comunals al segle XVIII. I viurem les peripècies d'un industrial de Mataró del segle XIX per construir el primer ferrocarril.

  • Viatgers
    Veure vídeo

    Viatgers

    Avui parlarem de viatgers. Ens traslladarem al segle XIII per veure les peripècies d'un mercader que busca mercats a l'altra banda del mar. Seguirem una gran aventura catalana a Califòrnia, al segle XVIII. I acabarem amb la història d'una gran aventurera del segle XX.

  • La força i l'ordre
    Veure vídeo

    La força i l'ordre

    En aquest capítol parlarem de l'evolució d'això que anomenem "les forces de l'ordre", que són les institucions que han de servir per mantenir l'ordre públic. Entrarem en una presó medieval, veurem com neix el primer cos policial català i serem testimonis d'un assassinat polític al segle XIX.

  • La comunicació
    Veure vídeo

    La comunicació

    En el capítol d'avui parlarem de la comunicació, és a dir, de com la gent s'ha informat i com s'ha comunicat a distància. Seguirem tres històries, una de cavallers i joglars, al segle XV; una història de propaganda política durant la Guerra dels Segadors al segle XVII;.i una història d'amors, desamors i embolics d'una família gironina, entre els segles XVIII i XIX, tot per carta.

  • Temps
    Veure vídeo

    Temps

    Com ha canviat la noció del temps al llarg de la història? En aquest capítol, el presentador de la sèrie trobarà la resposta a aquesta pregunta al llarg d'un sol dia, començant a les sis del matí al monestir de Sant Pere de les Puel·les, a Barcelona, i acabant al carrer Petritxol a les onze de la nit, passant per Perpinyà i per Madrid. Al segle XIV, a Perpinyà, aleshores la segona ciutat catalana, s'hi instal·la un dels primers rellotges mecànics d'Europa. Però, vaja, aquell rellotge no hi ha manera que funcioni. S'endarrereix sis hores... al dia! El rei Joan ha decidit posar-hi remei. Francesc Salvà i Campillo, metge i científic il·lustrat, està a punt de posar en marxa un gran invent: el telègraf. El rei Carles IV se n'ha assabentat i el crida a palau, a Aranjuez. Quan en Salvà hi arriba, hi troba un competidor. A finals del segle XIX, la Carolina Montaigne, una modista emprenedora, agafa el tren per anar a París. Hi va a buscar patrons nous. Fins ara, aquest era un món dominat pels homes, però si el rellotge i el tren estan transformant el món... ella també hi està disposada.

  • Dona
    Veure vídeo

    Dona

    La Història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de la dona. Però elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. I, al segle XX, han reclamat els seus drets. El capítol explica aquesta presència silenciada. Un dia plujós del 1026, Guineguilda i els seus tres fills s'acosten dalt d'un ase a una terra inhòspita. Al sarró ella hi du un títol de propietat atorgat per la comtessa Ermessenda. Ha començat la repoblació de Cervera. El 1047 Àger, a la Noguera, acaba de ser conquerida i els nous propietaris comencen a administrar el territori. Cal construir hospitals, fer ponts, organitzar la repoblació. Al capdavant d'aquesta empresa hi ha Arsenda. El 1465 mor un dels mestres teixidors de Barcelona. La seva viuda voldria continuar treballant. Però els representants del gremi s'han presentat a casa seva per prendre-li el teler. Entre els segles XIX i XX, la història canvia per a les dones: Irene Rocas, Dolors Aleu, Aurora Díaz-Plaja seran protagonistes d'aquest canvi.

  • Diners
    Veure vídeo

    Diners

    La creació de riquesa a Catalunya, que porta a la revolució industrial, es basa en la combinació de tres productes: l'aiguardent, el bacallà i els teixits d'indianes. Les històries d'aquest capítol expliquen com d'aquesta combinació en neix l'economia moderna catalana. De la trobada de quatre comerciants emprenedors: en Baldrich, de Valls; en Martí, d'Altafulla, i en Prat i en Fuster, de Manresa, en sorgirà la primera gran botiga a Salou, el 1764. La trobada de dos altres homes emprenedors, en Bonaplata i en Rull, dóna com a fruit la primera fàbrica de vapor, al segle XIX. La crisi de la fil·loxera a la vinya farà possible una de les primeres grans indústries del país al s. XX: el cava.

  • Salut
    Veure vídeo

    Salut

    Si alguna cosa ha preocupat sempre la Humanitat és la salut. I la salut depèn de l'alimentació, de la higiene i dels costums. En aquest capítol es veuran tres històries sobre la lluita contra les malalties. Al segle XIV, la pesta apareix a Florència. En poques setmanes arriba a Barcelona i a Girona, i s'acosta perillosament a Lleida. Ningú no la pot aturar. A Lleida, Jaume d'Agramunt, un metge de l'època, es posa a investigar la malaltia en cos i ànima, contrarellotge. Durant molts segles, les dones eren les que sabíen curar amb remeis casolans i naturals. Però quan cap al segle XV comencen a sortir metges titulats en escoles oficials, s'adonen que aquelles dones són una competència massa dura. Som a Tortosa, el 1884. El doctor Ferran investiga una vacuna contra el còlera. Està a punt de posar-la a prova amb els seus dos fills.

  • Violència
    Veure vídeo

    Violència

    Mal que ens pesi, la Història és plena de violència: les guerres, l'opressió, les revoltes, les lluites socials. En aquest capítol se segueixen les vivències quotidianes en tres grans moments de violència a Catalunya. 1484: els pagesos catalans s'han alçat en armes contra els senyors. És la Guerra dels Remences, la revolta pagesa més important de la història de Catalunya.

  • Creació
    Veure vídeo

    Creació

    L'art català, en cada època, dóna moltes pistes de com vivia i com pensava la gent. Però, què en sabem dels creadors? En aquest capítol s'explica com els artesans es van transformar en artistes. Al taller de Lluís Borrassà, a la Barcelona de principis del XV, un grup d'artesans està començant un gran retaule, un encàrrec per a la seu de Manresa. Enmig d'ells, un esclau comença a pintar els personatges. Uns dies després, l'esclau s'ha escapat. I l'amo, en Borrasssà, no cobrarà si no lliura l'obra a temps. Els Bonifaços, des del temps del besavi, han lluitat durant els segles XVII i XVIII per ser considerats artistes i no pas artesans. L'últim de la nissaga, en Lluís, ho aconseguirà. Però per això haurà d'anar a Madrid. I a finals del segle XIX, uns joves contestataris volen canviar l'art conformista burgès. I, per això, volen posar en escena una obra revolucionària. L'escenari serà Sitges. Se'ls coneixerà pel nom de modernistes.