Què t'agradaria dir a una persona que fa temps que no veus? Amb aquest programa ens hem adonat que tot i que ho vulguis pensar, et surt el primer que et passa pel cap. L'efecte sorpresa i la nostàlgia cobren un pes clau en les persones.
La Cristina i tot l'equip han viatjat per tot Catalunya a la recerca dels protagonistes de les fotografies que hem volgut repetir. Alguns d'ells els hem trobat fàcilment, altres ens ha costat més, però els paisatges i racons que hem vist han estat magnífics.
Al llarg de les 12 fotografies que hem repetit, la Cristina Brondo ha provat i practicat tot tipus d'activitats. Ha jugat a esports com el bàsquet, l'handbol, el voleibol, etc.; ha fet de pallassa d'hospital; ha fet de fotògrafa professional en totes les històries i s'ha endinsat al món de les emocions.
La Montse ens explica per què creu que la fotografia que volem repetir és important per al famós xef. A més a més, ens explica alguna anècdota i experiència familiar del Jordi quan era jove i quan es va iniciar en el món dels fogons.
La Cristina Brondo i el Marcel Gili es troben a la facultat de Farmàcia després d'uns quants anys sense que el nostre protagonista l'hagi trepitjat. Volem retrobar-nos amb la Cristina Andrés. A veure si es coneixen...
Amb 36 anys, el Marc dirigeix una empresa familiar de mobles, ha voltat per mig món, està casat amb una actriu colombiana i té una filla petita. No es queixa de com li ha anat la vida, però recorda molt bé que, quan era jove, no va destacar precisament per ser un bon estudiant. Vol saber com els ha anat la vida als amics amb qui va compartir aquella època al col·legi PIVE de Tona.
El 2001, un grup de joves es coneixen al col·legi residència PIVE de Tona (Osona). No són precisament bons estudiants i ningú del seu entorn no sembla que aposti pel seu futur. Ningú, tret del seu tutor, que, a còpia d'esforç i d'originalitat, aconseguirà que aquestes ovelles negres triomfin en el festival escolar d'aquell any. El número guanyador: una coreografia inspirada en la pel·lícula "Sister Act". Ara la volen reviure.
L'any 1984 les noies que jugaven a handbol es podien comptar amb els dits d'una mà. Però a Sant Salvador, un barri modest dels afores de Tarragona, un grup de nenes de l'escola pública van descobrir aquest esport i s'hi van dedicar en cos i ànima, esperonades pel seu entrenador, Aurelio Tubilla. A la pista d'handbol, aquelles nenes van aprendre a no donar una pilota per perduda, una lliçó que després han aplicat a les seves vides.
El Pau Gayarre va començar a anar a La Carral quan tenia només 4 anys, i després de viure-hi els millors moments de la infantesa i la joventut, va decidir quedar-s'hi com a monitor. Així podria transmetre la seva passió "carralera" a les següents generacions de nenes i nens. Anem a retrobar-nos amb aquest espai tan especial per al nostre protagonista d'aquest capítol.
El Davird Rovira és conegut pels altres monitors com el "Txirri". Fa 21 anys era un expert en fer "pirules" (bromes), però ara la Cristina també li gasta una fent-lo creure que el Pau es fa enrere amb la repetició de la fotografia.