Entrevistes

S'han trobat 2212 resultats.

  • Albiol: "Algunes coses que passen a TV3 i a Catalunya Ràdio nosaltres no les compartim, no ens agraden i no ens semblen normals"
    Veure vídeo

    Albiol: "Algunes coses que passen a TV3 i a Catalunya Ràdio nosaltres no les compartim, no ens agraden i no ens semblen normals"

    El president del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, ha puntualitzat les declaracions en què demanava tancar TV3 i tornar-la a obrir amb gent "normal" i "plural". Albiol ha dit que els professionals de TV3 són persones i éssers normals, però que "algunes coses que passen a TV3 i a Catalunya Ràdio nosaltres no les compartim, no ens agraden i no ens semblen normals". Per exemple, no considera adequat que un programa infantil hagi parlat de presos polítics "enlloc d'explicar on són els rius". A més, afegeix Albiol, "des d'un punt de vista objectiu, ni a Catalunya ni a Espanya existeixen presos polítics". El president del PPC proposa "canviar els criteris de programació, de direcció i de com s'escullen els òrgans de direcció dels mitjans públics". Albiol pensa que actualment "els mitjans públics de Catalunya estan donant suport a una ideologia; no són imparcials". "TV3 està prenent partit, des del punt de vista ideològic, des de l'inici del procés", denuncia Albiol, i no li sembla admissible "que els presentadors d'un mitjà públic es posin a favor d'una ideologia". De cara al 21D, García Albiol proposa "fer un esforç per cosir les ferides socials que el procés ha acabat provocant". I valora de gran importància que les empreses "que han marxat puguin tornar". Per Albiol, "hi ha una part de la població que ha vist el 155 com un instrument d'estabilitat". "Hi havia una clara voluntat que el 155 s'aprovés; si el president de la Generalitat hagués convocat les eleccions, l'aplicació s'hauria modulat diferent", explica Albiol, si bé no ha sabut dir si amb major o menor intensitat. També avança que el PPC es posa com a objectius créixer electoralment i "fer un govern de constitucionalistes a Catalunya". En concret, ha demanat "a Iceta i a Arrimadas que deixin de discutir-se per la cadira, que presentin el seu projecte... i a partir del dia 21 en parlem".

  • Gay de Montellà: "No crec que sigui voluntat del govern espanyol tenir una economia intervinguda"
    Veure vídeo

    Gay de Montellà: "No crec que sigui voluntat del govern espanyol tenir una economia intervinguda"

    Entrevistem el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, després que ja es comptabilitzen 2.700 empreses catalanes que han canviat de seu social o fiscal des del 2 d'octubre. Gay de Montellà ha dit que no s'esperava que s'arribés a aquesta situació, ni que s'escampés d'un nucli financer a empreses d'altres àmbits. Ara bé, apunta Montellà, "cada mes encara hi ha un degoteig de 40 empreses que marxen". El president de la patronal catalana confia que les empreses tornaran a Catalunya i anima "els accionistes de les companyies que recomanin als gestors que no tinguin una voluntat de canvi (de seu)". Montellà ha afegit que no creu que des de La Zarzuela el rei hagués fet cap trucada per demanar canvis de seu empresarial. Segons Gay de Montellà cal tenir en compte que "Espanya és un 60% per cent del nostre mercat (el català)" i que actualment sí que es nota el boicot als productes de consum, a la resta no (com manufactura o indústria)". Per a afavorir el retorn d'empreses, Montellà proposa "que la marca Catalunya no estigui al nivell màxim de fiscalitat, com tenim en aquest moment". També creu que s'ha de fer algun acte internacional, en el futur, en "el qual Catalunya recuperi la imatge adquirida de manera tan intensa l'any 92". En relació amb la intervenció de les finances de la Generalitat i l'aplicació del 155, el president de Foment del Treball no creu que "sigui la voluntat del govern d'Espanya tenir una autonomia intervinguda financerament; això, en el moment que estigui normalitzat, el primer serà a aixecar-ho". Montellà espera que "s'acabi la incertesa, es formi un nou govern amb qui treballar i es normalitzi el país," per continuar treballant. De fet, augura que en un termini "entre 3 i 5 anys Catalunya es recuperarà". A més, aposta que "a la llarga serà bo que hi hagi un referèndum pactat".

  • Jordi Nieva: "Si un tribunal superior demana una cosa, l'inferior diu 'sí' i prou. No cal més explicacions"
    Veure vídeo

    Jordi Nieva: "Si un tribunal superior demana una cosa, l'inferior diu 'sí' i prou. No cal més explicacions"

    Parlem amb Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la UB, sobre quins escenaris s'obririen si el Tribunal Suprem investigués conjuntament les dues causes obertes en relació amb el procés per rebel·lió, sedició i malversació. De fet, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ja ha acceptat cedir la part que ella instruïa i que feia referència als consellers i als presidents d'Òmnium i l'ANC. El primer que ha volgut assenyalar Jordi Nieva és que "si ets jutjat per un tribunal superior (com el Suprem) no tens dret al recurs; d'alguna forma t'estan traient drets". Això cal tenir-ho en compte, afegeix el catedràtic, perquè "podria provocar, en un temps de dos o tres anys, la nul·litat dels judicis". Davant la pregunta de les possibilitats que el Suprem decideixi la llibertat dels presos, Nieva augura: "Ja ho veurem, però sembla que sí." El catedràtic també ha volgut posar èmfasi en el fet que "no és delicte el fet de preparar-te, per les vies legals, per si algun dia arriba la declaració d'independència; això no té cap problema". I afegeix, "els actes preparatoris que descriu la magistrada (Lamela) com a molt podrien incloure's en un delicte de desobediència, però res més". Jordi Nieva ha insistit en el fet que si el Suprem concentra totes les causes, "tots les persones i reus implicats en aquests judicis perden el dret al recurs d'apel·lació i el dret al recurs de cassació, dos recursos que tindrien si els jutgessin els tribunals habituals (...), i això és un problema". El catedràtic en Dret Processal considera que en el moment que el Suprem hagi de revisar les causes dels empresonats (cautelarment) no apreciarà risc de fuga, ni de destrucció de proves, ni de reiteració delictiva. Per acabar, Nieva valora que en una hipotètica nova declaració davant del jutge del Suprem "sí que és molt rellevant el fet de dir que renuncies a la via unilateral".

  • Eulàlia Reguant: "La unilateralitat és el que va permetre un 1-O, amb tota la repressió i violència policial que hi va haver"
    Veure vídeo

    Eulàlia Reguant: "La unilateralitat és el que va permetre un 1-O, amb tota la repressió i violència policial que hi va haver"

    Eulàlia Reguant, regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, explica que per arribar a un acord amb qualsevol altra formació han de compartir els objectius de "llibertat dels presos polítics i la no aplicació del 155". A més d'això, Reguant creu que "s'ha de posar en valor l'1-O, la feina de la gent, l'organització popular i la mobilització". I apunta que un programa electoral comú amb ERC i Junts per Catalunya hauria d'incloure "obrir un procés constituent". Ara com ara, la formació de Reguant estudia com aconseguir retirar progressivament el 155 després del 21D i "anar recuperant, ja no l'autogovern, sinó un mandat popular que té a veure amb la voluntat de construir una república". Eulàlia Reguant assenyala: "Estem veient com la sortida principal, ara mateix, de la justícia espanyola és imputar delictes d'odi al professorat que es dedica a generar debat polític i explicar el que passa fora de les aules." Per això creu que "el 155 va més enllà del que és una intervenció administrativa". "L'aplicació del 155 no és un accident; té a veure amb un procés recentralitzador del govern espanyol", exposa Reguant. Pel que fa a la via unilateral, apunta, "la CUP l'ha posada sempre com l'única manera de superar aquest marc constitucional que en lloc de garantir drets els nega i els restringeix". I afegeix: "Hem de tenir clar que en un marc de desobediència pot haver-hi conseqüències que cal entomar." La regidora de la CUP aposta per "tenir les bases per construir la República, i això ho hem d'implementar el 21D". La seva formació vol que "hi hagi molta més gent que construeixi república, però no podem tornar a un escenari de fa dos anys perquè ja ho hem viscut". En relació amb el fet que el govern espanyol negui haver amenaçat amb una resposta violenta si s'hagués declarat la independència, Reguant dedueix que "si el 21D guanyen les forces independentistes i republicanes, i continuem el mandat començat l'1-O, no hi haurà violència".

  • Ada Colau: "La de Barcelona era la millor candidatura tècnica, però hi ha altres raons que se'ns escapen"
    Veure vídeo

    Ada Colau: "La de Barcelona era la millor candidatura tècnica, però hi ha altres raons que se'ns escapen"

    L'alcaldessa Ada Colau, d'acord amb la piulada que va fer ahir, considera que ni el 155 ni la DUI han ajudat a portar l'Agència Europea de Medicaments (EMA) a Barcelona. De la mateixa manera, Colau pensa que "tampoc ajudarà que ara això es converteixi en un mar de retrets mutus". Per l'alcaldessa, "érem, a nivell tècnic, amb Amsterdam, les dues millors candidatures" i "el context polític no ajudava". A més, segons Colau, "el 155 ho agreuja". Ha admès que un dels grans incentius per aconseguir l'EMA "era econòmic", així com el fet que, a la capital catalana, "hauria potenciat un sector estratègic: el món de la recerca". Colau considera que la decisió final "no és bona per a ningú, ni per a Barcelona ni per a Espanya ni per a Europa". En relació amb el suport rebut, Ada Colau ha dit que "se'ns ha explicat que també s'hi havia implicat el president Rajoy en alguns moments". De cara al futur, Colau insisteix que Barcelona "té molt bona imatge a l'exterior i és un tresor que hem de preservar". Posa com a exemple que "el Mobile World Congress no està en perill en cap cas" i assegura: "Treballem perquè el 2018 sigui la millor edició possible." Pel que fa a l'estabilitat del govern municipal, Ada Colau valora com a "irrellevant" que el PSC estigués dins o fora del govern. Per a la seva formació és "incomprensible" que el PSC se sumés al que qualifica de deriva autoritària i repressiva del PP, amb el 155 i els empresonaments. L'alcaldessa ha volgut deixar clar que "després del pacte de govern, no volem substituir el PSC per un altre aliat de govern". I accepta: "La situació de polarització ens perjudica (de cara al 21D) als que volem superar la política de blocs."

  • Josep Cuní: "TV3 no alliçona, fa la feina que ha de fer"
    Veure vídeo

    Josep Cuní: "TV3 no alliçona, fa la feina que ha de fer"

    El periodista Josep Cuní va dirigir i presentar 1.303 programes d'"Els matins", unes 7.000 hores de televisió en directe i matinant. Avui ha tornat al plató, com a entrevistat. D'entrada, ha reconegut: "No em sento mai bé quan soc entrevistat." Després d'un repàs de la seva trajectòria professional, Cuní ha dit que s'ha arribat a una situació política a Catalunya en què "tothom ha perdut els papers". També ha adreçat diferents preguntes a diversos líders polítics. A Carles Puigdemont li preguntaria "per què va dir que no hi havia condicions per posar urnes democràtiques i legals el dia que ell volgués". Segons Cuní, aquesta decisió hauria servit, si no per aturar el 155, sí per evitar l'aplicació del 155 "en tota l'administració". A Oriol Junqueras li preguntaria "si és certa la pressió que ERC va exercir sobre el president de la Generalitat que si convocava eleccions organitzaria una 'certa gresca' política (...), i si va prevaler més l'interès electoral de partit que l'interès d'estat". A Rajoy, "per què va deixar podrir tant la situació; i per què encara avui no ha fet una proposta per als catalans". En relació amb la pràctica actual del periodisme, Josep Cuní assenyala: "El periodisme està portant o ha portat pancartes, i això ens distancia de la realitat tal com hauria de ser observada pels ciutadans." Ha afegit, a més, que ell mira de fugir de les pancartes, però que això no treu que tingui la seva opinió. Cuní s'ha mostrat "indignat" amb les afirmacions que sostenen que TV3 adoctrina: "Qui vulgui veure que TV3 adoctrina trobarà alguna cosa que l'adoctrini, encara que sigui un anunci, perquè és una qüestió de percepció i de voluntat." Per Cuní, "TV3 no alliçona; TV3 fa la feina que ha de fer tan bé com sap i la pot fer". Pel que fa a l'efecte de les xarxes socials, Cuní considera que s'ha de saber destriar el gra de la palla. I, detecta el periodista, "el problema de les xarxes socials és que a qui n'abusa li provoquen sensació d'impunitat".

  • Marta Pascal (PDeCAT): "Hem d'aconseguir que els consellers surtin de la presó i el president pugui tornar"
    Veure vídeo

    Marta Pascal (PDeCAT): "Hem d'aconseguir que els consellers surtin de la presó i el president pugui tornar"

    La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha explicat que la llista de Junts per Catalunya encara no s'ha tancat definitivament. Sí que ha descartat que el major Trapero formi part de la llista; i ha confirmat la presència de Lluís Font, un home del món educatiu. Segons Pascal, la llista "l'està fent el president Puigdemont" i "se li ha de permetre que això sigui d'aquesta manera perquè ha demostrat un lideratge i una fortalesa molt grans". La llista té la voluntat de ser "àmplia, plural i transversal", assenyala la coordinadora general del PDeCAT. Ara bé, ha afegit, els diputats del PDeCAT que han format part de Junts pel Sí aquesta legislatura "tindran una presència reduïda, més petita de l'habitual; és una situació excepcional". Pascal ha apuntat que "el president té valor per si mateix i que si hi ha una marca de la casa del PDeCAT és el president Puigdemont" i que "la llista del president Puigdemont és la llista guanyadora". També augura que "no serà una campanya fàcil", que haurà de focalitzar l'objectiu en el fet que "el plebiscit que alguns no es van atrevir a acordar ara el tenim en forma d'urnes el 21D; és a dir, el Sr. Rajoy no es va atrevir a pactar un referèndum amb el president Puigdemont (...) Si tenim les urnes al davant hem de guanyar sí o sí". Per Pascal, cal fer un discurs realista i fer els passos necessaris per recuperar les institucions i tenir un nou estat; i això, diu Pascal, "necessita més de temps que el que ens havíem pensat". Finalment, Marta Pascal ha valorat positivament que l'exconsellera de Salut Marina Geli hagi acceptat formar part de la llista de Junts per Catalunya.

  • Inés Arrimadas: "Nosaltres no farem president ni el senyor Junqueras ni el senyor Puigdemont"
    Veure vídeo

    Inés Arrimadas: "Nosaltres no farem president ni el senyor Junqueras ni el senyor Puigdemont"

    Inés Arrimadas, presidenta de Ciutadans a Catalunya, serà candidata a la presidència de la Generalitat a les eleccions del 21D. Arrimadas ha dit que el vot a la seva formació servirà per "formar una alternativa al govern separatista que hem tingut fins ara, que ha estat el pitjor govern de la Generalitat en la història de la democràcia i que ha fet el mal més gran a l'economia i a la societat catalanes". La presidenta de Cs a Catalunya ha avançat que després de les eleccions estaran oberts a pactar amb "totes aquelles forces polítiques que vulguin respectar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el Parlament de Catalunya, la Constitució espanyola... en definitiva, l'ordenament jurídic". Arrimadas creu que s'ha d'aturar definitivament el procés i que un nou govern català no pot estar format per "les persones que ens han portat fins aquí (...) que han participat en aquest disbarat del procés". De fet, Arrimadas ha avançat que si les forces no independentistes guanyen en vots intentarà "formar un govern alternatiu" i obrirà la mà "per fer un acord el més transversal possible". De fet, Arrimadas ha admès que creu que guanyaran perquè "ho veiem a les enquestes". D'altra banda, la líder de Ciutadans ha deixat clar que "no pactarem ni farem president el senyor Junqueras ni el senyor Puigdemont". A més, ha afegit que "si tenim un nou govern, no té sentit el 155". En relació amb les propostes de Ciutadans en l'àmbit educatiu, Arrimadas ha explicat que, a Catalunya, proposen "un sistema educatiu amb tres llengües vehiculars: castellà, anglès i català" perquè el considera millor que un sistema amb una sola llengua vehicular. I ha apuntat que hi ha hagut "una ingerència política evident del departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en l'activitat que es fa a les aules". Arrimadas ha conclòs dient que rebutja completament qualsevol acte feixista, i que "tant de bo ho paguin davant la justícia".

  • Xavier Domènech: "Barcelona en Comú governarà en solitari. Treballarem per aconseguir acords de ciutat"
    Veure vídeo

    Xavier Domènech: "Barcelona en Comú governarà en solitari. Treballarem per aconseguir acords de ciutat"

    Hem entrevistat Xavier Domènech, coordinador general de Catalunya en Comú, després que les bases de Barcelona en Comú han decidit trencar el pacte amb el PSC a l'Ajuntament de Barcelona, per l'actitud dels socialistes davant l'aplicació de l'article 155. Domènech també ha estat ratificat per les bases com a cap de llista per Catalunya en Comú de cara a les eleccions del 21D. En relació amb la ruptura amb el PSC, Domènech considera que la decisió mostra "una impugnació a la política de blocs (...) i a un PSC que està donant suport a la política practicada pel PP". Per Domènech "el PSC està responent poc al que ha estat la tradició del catalanisme d'esquerres". Tot i la ruptura, Domènech creu que podran governar l'ajuntament de la capital de Catalunya "en solitari", i que treballaran per anar aconseguint "acords de ciutat". En referència a les eleccions del 21D, Domènech pensa que "no és sostenible com a país que després del 21D seguim pensant que es pot treballar per la millora de la vida de la ciutadania i del desbloqueig de la situació en funció de fulls de ruta que s'han demostrat absolutament esgotats". Domènech també ha dit que en la campanya la seva formació defensarà que es retiri l'aplicació del 155 i l'alliberament dels presos. De la mateixa manera, Xavier Domènech demana que la majoria governamental expliqui "què ha succeït", després d'haver arribat a la situació política i judicial actuals. El coordinador general de Catalunya en Comú continua considerant el referèndum pactat "com un dels grans instruments de decisió d'una majoria d'aquest país que vol poder decidir lliurement el seu futur". Ara bé, Domènech planteja arribar-hi a través de "la construcció d'una proposta compartida des d'àmplies majories". Domènech ha afegit que "no es poden postergar més les polítiques socials, necessàries i justes, en una societat que ha patit una crisi enorme", i ha conclòs que "no es pot pretendre construir el futur del país deixant enrere la meitat".

  • Espadaler (Units per Avançar): "Amb el PSC volem eixamplar el centre no frontista"
    Veure vídeo

    Espadaler (Units per Avançar): "Amb el PSC volem eixamplar el centre no frontista"

    Ahir es va fer públic que l'exlíder d'Unió Ramon Espadaler serà el número 3 a les llistes del PSC per a les eleccions convocades per al 21 de desembre amb la formació Units per Avançar. Per explicar-nos els motius d'aquest acostament al socialistes, avui l'hem entrevistat a "Els matins". Ramon Espadaler ha afirmat que l'acord és una mesura excepcional només per a aquesta legislatura, motivada per la preocupació de les dues formacions per la fractura social i la situació econòmica. "Ara que es parla molt de diàleg, volem donar exemple i asserenar els ànims. Amb el PSC volem eixamplar un centre no frontista." Espadaler ha assegurat que està en contra de l'aplicació del 155 i ha insistit que l'aposta del seu grup és "fer créixer el marc del catalanisme que vol més autogovern i respecte per a Catalunya". Ha recordat: "No he estat mai independentista ni tampoc soc immobilista." S'ha referit també a la querella contra Trapero, a qui va nomenar ell en la seva etapa com a conseller d'Interior. "El conec bé, espero que es faci justícia amb ell", alhora que ha demanat que es deixi treballar els Mossos d'Esquadra, al marge del debat polític.

  • Carles Campuzano (PDeCAT): "Catalunya necessita a Madrid veus que denunciïn el 155 i l'existència de presos polítics"
    Veure vídeo

    Carles Campuzano (PDeCAT): "Catalunya necessita a Madrid veus que denunciïn el 155 i l'existència de presos polítics"

    El portaveu del PDeCat al Congrés dels Diputats, Carles Campuzano, considera que encara hi ha temps per acordar una llista unitària de les forces sobiranistes de cara al 21D. Campuzano ha afirmat que "tenim l'obligació de treballar fins al darrer instant per aquesta llista d'ampli espectre democràtic i sobiranista, que pugui defensar la recuperació de les nostres institucions, que pugui fer front a l'article 155, que batalli per l'alliberament dels presos polítics i que estigui disposada a defensar un programa basat en el dret a decidir". El portaveu del PDeCAT creu que hi ha uns mínims "des del sentit comú" que podrien formar part del programa de la llista unitària. Per Campuzano, "el que necessitem en aquests moments és conformar un gran bloc polític, democràtic i sobiranista a Catalunya que planti cara a l'ofensiva més important de l'espanyolisme des del 1939". I ha afegit que "el país espera això". Segons Campuzano, s'han de convertir les eleccions del 21D "en un gran plebiscit en contra del 155, i a favor del dret a decidir i de l'autogovern de Catalunya". També pensa que aquest és el programa que vol la majoria de la societat catalana. Campuzano sosté que no serà "el Codi Penal, ni el conflicte competencial, ni el Tribunal Constitucional, ni els jutges" qui podrà resoldre la situació política catalana. La solució passa, per Campuzano, "per la política i la capacitat de dialogar, d'escoltar i d'arribar a acords."

  • Millo: "Els que han volgut, conscientment, trencar amb la legalitat han de respondre davant la justícia"
    Veure vídeo

    Millo: "Els que han volgut, conscientment, trencar amb la legalitat han de respondre davant la justícia"

    El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha explicat que esperava que no s'hagués arribat a aquest punt en el conflicte català. Per Millo, hi ha hagut una obstaculització en contra d'un diàleg "honest" amb la Generalitat, que s'ha mantingut "molt enrocada, molt tancada" en la celebració d'un referèndum, que "d'acord amb el marc legal vigent, no es podia portar a terme". Per al delegat del govern "aquesta és la causa per la qual s'ha arribat a aquesta situació". Millo considera que la Generalitat no ha volgut buscar "un camí alternatiu". En relació amb les declaracions de Puigdemont -des de Brussel·les- dient que no té garantit un judici just, Millo en discrepa "profundament". Considera que Espanya "és un estat de dret que respecta els drets de tothom (...) amb una democràcia consolidada de 40 anys". I ha afegit que "qui pretengui acusar la justícia d'actuar al dictat de la política haurà de demostrar-ho". De fet, ha demanat que es deixi actuar la justícia sense cap tipus de pressió. Pel que fa a l'aplicació de l'article 155, no ha descartat nous cessaments si són per "garantir que l'ordre constitucional i les institucions catalanes tornin a funcionar d'acord amb la legalitat". Segons Millo, la Generalitat està treballant amb total normalitat i, en aquests moments, el responsable del funcionament de la Generalitat és el govern espanyol".

  • José Montilla: "No m'ho esperava. Pot demanar l'asil, si vol".
    Veure vídeo

    José Montilla: "No m'ho esperava. Pot demanar l'asil, si vol".

    José Montilla, expresident de la Generalitat i senador del grup parlamentari socialista, considera que és un fracàs del conjunt de les societats catalana i espanyola no haver estat capaços de trobar un camí "per resoldre els nostres problemes i trobar l'encaix de Catalunya a Espanya". Per Montilla, l'independentisme "és una opció legítima", si bé "ha portat el país a una divisió social sense precedents, a un declivi econòmic i a una erosió de les nostres institucions". Segons l'expresident, "les institucions han estat intervingudes perquè les persones que hi estaven al capdavant han trencat amb la legalitat". Montilla no s'explica per què Puigdemont s'ha estimat més que fos Rajoy qui convoqués les eleccions en el marc de l'aplicació del 155. Montilla creu que aquells que han proclamat la república catalana "han enganyat la gent" i han tingut una actitud "absolutament irresponsable". Per Montilla, l'independentisme ha fracassat de manera manifesta. Tot i així, l'expresident de la Generalitat considera que "ara hi ha més consens per abordar la reforma constitucional". De cara a les eleccions del desembre, Montilla ha explicat que treballaran per presentar una bona proposta, que no sigui rebutjada. I ha afegit que "uns treballen per la divisió, nosaltres no".

  • Albiol: "Mentre tens quiròfans tancats no pots obrir ambaixades a l'exterior per vendre el procés independentista"
    Veure vídeo

    Albiol: "Mentre tens quiròfans tancats no pots obrir ambaixades a l'exterior per vendre el procés independentista"

    Entrevistem Xavier García Albiol, president del PPC, després que el Senat hagi ofert al president Puigdemont un debat amb el govern espanyol abans de la votació de les mesures anunciades per Rajoy a l'empara de l'article 155. A l'espera d'una resposta definitiva, Albiol considera que seria "positiu i molt interessant que el president de la Generalitat pugui anar al Senat i explicar els seus arguments i els seus motius". De fet, Albiol lamenta "que no hi hagi anat abans". Davant la dificultat de trobar el dia concret per a aquesta intervenció, el president del PPC creu que això "són ganes d'enredar". Segons Albiol, si Puigdemont surt a dir "que es dona per finalitzat el procés de ruptura amb la resta d'Espanya (encara que ell no renunciï personalment a la independència) i que convoca eleccions autonòmiques, no hi hauria d'haver excessius problemes". Albiol creu que aquest escenari és "totalment factible". Si Puigdemont diu –afegeix Albiol– que primer convoca eleccions i que després declara la independència, el líder popular considera que "en aquest escenari, les eleccions no es poden celebrar perquè hi ha un clar frau de llei". Per Albiol, "es tracta que el president de la Generalitat assumeixi la legalitat vigent, encara que no li agradi". I recorda que, des del novembre passat, al Parlament català, "no han parat d'aprovar-se resolucions i decisions que han estat anul·lades pels tribunals". Per Albiol, el Parlament s'ha passat dos anys legislant fora de la legalitat. Segons Albiol, "el PSOE està en la línia de no permetre una ruptura amb la resta d'Espanya". I ha avançat que les eleccions es faran quan la situació política i social a Catalunya ho permeti dins dels pròxims 6 mesos. Amb l'aplicació del 155, diu Albiol, "el govern espanyol aplicarà mesures per tornar a la normalitat institucional". En relació al paper dels funcionaris, Albiol recorda que hi ha un sistema de sancions (inclosa la pèrdua de treball) en el cas que el treballador no faci cas a un superior.

  • Enoch Albertí: "El 155 no té poders il·limitats"
    Veure vídeo

    Enoch Albertí: "El 155 no té poders il·limitats"

    Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, es pregunta si la proposta del Consell de Ministres que haurà d'aprovar el Senat té cabuda en l'article 155. Pel catedràtic, aquest article té poders molt amplis però dins uns límits establerts per la mateixa Constitució. En concret, ha dit que el 155 "dona poders molt amplis però no il·limitats (...) No pot permetre qualsevol cosa". Albertí recorda que la seva aplicació dona la possibilitat de destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i la resta de membres del govern català. I que si s'aplica el 155 "això arribarà al Tribunal Constitucional" tot i que no serà fàcil "perquè no hi haurà govern de la Generalitat que pugui impugnar aquesta decisió". Albertí apunta, a més, que si el TC ho volgués podria resoldre molt ràpidament la impugnació en cas que es presentés. De fet, Albertí creu que "no tots els membres del TC poden estar d'acord amb aquesta decisió del govern espanyol" perquè "un dels límits clars del 155 és que no es poden afectar drets fonamentals". Pel catedràtic, "estem en una situació de crisi constitucional" i el "155 no pot servir per resoldre aquesta crisi essencialment política". En relació amb la intervenció de les finances de la Generalitat, Albertí creu això demostra que "ara ja està aplicat el 155". Enoch Albertí ha conclòs que "la Constitució espanyola del 78 ha entrat en fallida" i que "ara no serveix per resoldre un dels principals problemes històrics de l'Estat: com encaixar la nació catalana en l'estructura més àmplia que és l'estat espanyol". I aquest fet, diu, "posa en crisi el sistema constitucional espanyol des del punt de vista territorial" i també en els àmbits dels drets socials.