Entrevistes

S'han trobat 2210 resultats.

  • Marina Garcés: "Són unes eleccions imposades. Anem a votar, d'alguna manera, a punta de pistola"
    Veure vídeo

    Marina Garcés: "Són unes eleccions imposades. Anem a votar, d'alguna manera, a punta de pistola"

    En plena jornada de reflexió, entrevistem la filòsofa Marina Garcés, que ens ha donat algunes claus sobre com integrar individualment i col·lectivament el moment social i polític que vivim. D'entrada, Garcés aconsella que, en aquesta situació "especialment saturada", "hauríem de reflexionar més i, en canvi, el que fem és reaccionar constantment". Per això proposa que ens plantegem "com poder interrompre el soroll", per poder tornar a mirar les coses i repensar-les. Per a la filòsofa "és una exigència que ens hem d'imposar cada dia". Garcés creu que "la por domina els nostres temps", que "ens fa viure replegats en situacions defensives en què no sabem imaginar com viure en els pròxims temps". Quan li han preguntat per la convocatòria de demà, que es preveu massiva, Garcés ha afirmat que "són unes eleccions imposades; anem a votar, d'alguna manera, a punta de pistola". I ha afegit que "no crec que aquestes eleccions siguin una festa de la democràcia". En relació a la importància del vot i de les accions individuals, Marina Garcés considera important tenir present que "som, cadascú, la peça mínima i el tot". I pel que fa a l'impacte en la població de veure líders polítics empresonats o a l'exili, Garcés creu que "estàvem poc acostumats a veure aquesta dimensió tan personal de les decisions polítiques (...) Ens fa molta impressió i és interessant que les haguem d'assumir". Finalment, ha reiterat que "una situació política ha de poder ser pensada, analitzada i discutida", que és bo tenir les eines per tractar "l'enquistament de la vida política catalana" i "treure els fantasmes dels armaris". Ara bé, lamenta que "una de les coses que ha destapat tota aquesta crisi és el dèficit cultural que tenim a l'hora de saber-nos confrontar", i que "no tenim els instruments adequats per al debat i la discussió".

  • Bel Olid (CUP): "La nostra posició és, clarament, implementació de la República"
    Veure vídeo

    Bel Olid (CUP): "La nostra posició és, clarament, implementació de la República"

    La candidata de la CUP i número sis per Barcelona com a independent, Bel Olid, explica que en aquests moments estem vivint "una socialització de la política" i que s'ha afegit a les llistes de la CUP perquè ara "és un moment molt difícil", en què "tots hem de fer el que puguem per anar endavant". Per Olid, "no hi ha cap més opció" que la CUP: "Té les idees amb què jo m'identifico més i no m'imagino en cap altre partit." De la seva tasca política, la candidata de la CUP en destaca "el treball en equip (...) la socialització dels coneixements", i posa èmfasi en el fet que està vivint l'eslògan "Entre totes ho farem tot'". Preguntada per la immersió lingüística a Catalunya, defensa la seva experiència escolar. Bel Olid, de família castellanoparlant, explica: "A l'escola se'ns va oferir la immersió lingüística com una eina més per afegir a les identitats múltiples que teníem." Això la va fer sentir, afegeix, "part del projecte d'aquest país sense renunciar mai a cap de les altres identitats". En referència a quins són els objectius de la CUP, Bel Olid reitera: "Volem tibar", i recorda que "si hi ha la CUP, passen coses". Segons Olid: "Tenim molt clar cap on anem, no hem estat ambigus en cap moment, volem continuar amb la implementació de la República i volem canvis socials importants." Per aplicar el seu programa, la candidata de la CUP també compta amb la força de la gent, i ha vaticinat que "els CDR, molt mobilitzats, seran una peça clau, també, en la lluita per la República". Olid ha insistit: "La nostra posició és, clarament, la implementació de la República; ni un pas enrere." "Tenim un mandat popular", argumenta, i, "si reforcem aquest mandat, l'única cosa que podem fer és caminar cap aquí."

  • Alejandro Fernández (PPC): "Mai no podran dir que no estaven avisats del que significa incomplir la llei"
    Veure vídeo

    Alejandro Fernández (PPC): "Mai no podran dir que no estaven avisats del que significa incomplir la llei"

    El candidat del PPC i cap de llista d'aquesta formació per Tarragona, Alejandro Fernández, ha començat l'entrevista dient que –després de 14 anys en política– té comprovat que "som un partit al qual se'ns donen molt malament les enquestes, però les eleccions se'ns donen bastant millor". Per Fernández, el que auguren les enquestes "no és una variable nova". En relació a com els pot afectar el vot ocult, el candidat del PPC confia que els pugui afavorir, ja que hi ha "corrents d'opinió" que les enquestes no perceben, "sobretot en escenaris convulsos com aquest". A més, Fernández ha expressat la voluntat de "sumar una alternativa constitucionalista" perquè "és una bona oportunitat per canviar les coses". Preguntat sobre les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría relatives a la "liquidació de l'independentisme" des del PP, Fernández ha respost que "totes les democràcies del món reconeixen Espanya com una gran democràcia" i que "a Espanya hi ha una clara separació de poders". Alejandro Fernández lamenta l'empresonament d'amics seus independentistes. Ara bé, pensa que sabien perfectament les conseqüències que comportaven les seves actuacions: "ells sabien perfectament el que passava; mai no podran dir que no estaven avisats del que significa incomplir la llei". Interpel·lat sobre la inacció de Mariano Rajoy a l'hora de desencallar el conflicte català, Fernández sosté que "no és pot dir que no hi hagi una oferta política damunt de la taula per parlar de coses que interessen a la gent; però un referèndum, tal com es plantejava, no es podia negociar, perquè el marc legal no ho permet". Finalment, Alejandro Fernández ha avançat que "respectarem els resultats electorals" i també "la força més votada". A més, ha afegit que els governants "siguin del signe que siguin" hauran de respectar la llei.

  • Elisenda Alamany (CatComú-Podem): "No podem abocar el país a unes noves eleccions"
    Veure vídeo

    Elisenda Alamany (CatComú-Podem): "No podem abocar el país a unes noves eleccions"

    D'entrada, Elisenda Alamany, candidata de Catalunya en Comú-Podem, ha confirmat que no facilitaran una presidència d'Inés Arrimadas "en cap cas". Alamany raona que no comparteixen les polítiques socials de la líder de Ciutadans ni del seu "projecte de país". Ara bé, Elisenda Alamany defensa arribar a un acord entre els partits polítics "per no abocar el país a unes noves eleccions". Per la candidata de CatComú-Podem, "ERC ha fet ball de discursos darrerament; nosaltres creiem que cal renunciar a la via unilateral": Per això ha demanat explícitament a ERC que renunciï a la unilateralitat. Al PSC, els demana que deixin de donar suport al 155. De fet, Alamany ha recordat que a nivell municipal "el pacte de Barcelona el dinamita el partit socialista". I ha reiterat que "la fórmula Aznar no suma" i que per això, al seu partit, "estem per construir una alternativa de govern" i "per sortir del bloqueig en què ens trobem". Malgrat les enquestes, Alamany s'ha mostrat optimista en la consolidació de la proposta del seu partit de construir una alternativa de govern. En aquest sentit ha dit que "nosaltres, de la diversitat, en fem fortalesa" i que "això fa avançar un país que també és divers i que també és plural". Pel que fa a la celebració d'un referèndum, Elisenda Alamany diu que "treballarem incansablement perquè arribi aquest referèndum que es mereixen els catalans i les catalanes". Entre les seves propostes ha destacat que "cal un sistema fiscal més just (...) i també una hisenda pròpia".

  • Eva Granados (PSC): "Cap vot socialista servirà per fer president a un líder independentista"
    Veure vídeo

    Eva Granados (PSC): "Cap vot socialista servirà per fer president a un líder independentista"

    Hem entrevistat Eva Granados, la número dos de la llista per Barcelona del PSC i també portaveu de la campanya dels socialistes catalans en aquestes eleccions. Preguntada per com valora els vaticinis de les enquestes de cara al 21D, Granados es mostra optimista i confia a superar el quart lloc que els atorguen la majoria de les enquestes. De fet, diu, "hi ha enquestes que estan donant un quàdruple empat; està tot molt obert". També augura que Miquel Iceta tindrà la capacitat de crear complicitats, sempre tenint present que "ser president de la Generalitat no és qui té més vots o escons; és qui té més suports en el debat d'investidura". La candidata del PSC, en aquest sentit, explica que "el PSC presentarà Miquel Iceta com a candidat a la presidència perquè el que volem és passar pàgina; volem una reconciliació". Ara bé, Granados assegura que "cap vot socialista servirà per fer president un líder independentista; fem un balanç molt negatiu de la legislatura que acabem de passar". Granados ha argumentat que "en cap democràcia occidental s'ha trobat que hi hagués una majoria parlamentària, que no era una majoria social, que decidís saltar-se, triturar, l'Estatut d'Autonomia, la seva màxima norma. Això és el que ha passat al Parlament de Catalunya". En aquest sentit, Eva Granados espera "que les urnes, i la voluntat popular també, passin factura i dirimeixin responsabilitats". D'altra banda, Granados destaca que el PSC aposta per parlar amb el govern espanyol "d'un pacte d'estat per a Catalunya" i "d'un model de finançament, perquè necessitem millorar els nostres ingressos". Finalment, interpel·lada per l'empresonament d'Oriol Junqueras, Granados creu "que la presó provisional era desproporcionada; volem trobar-los als debats".

  • Jorge Soler (Cs): "Nosaltres sortim per posar fi a l'independentisme"
    Veure vídeo

    Jorge Soler (Cs): "Nosaltres sortim per posar fi a l'independentisme"

    Jorge Soler, candidat de Ciutadans i cap de llista per Lleida, s'ha mostrat prudent a l'hora de valorar les enquestes que els apropen a una victòria electoral. Ara bé, apunta que "tenim una gran líder, un gran projecte i un gran equip" i que "les enquestes venen del fruit de tot això". També pensa que la ciutadania ara està coneixent la gent "senzilla i normal" de fora del món de la política (Soler és metge) que s'ha sumat al projecte de Cs. Pel que fa a quins pactes proposarà la seva formació si guanyen les eleccions, el cap de llista de Cs per Lleida sosté que "ningú no ens perdonaria que els del bloc constitucionalista no paréssim d'una vegada el 'monotema' del referèndum i no ens dediquéssim a parlar del que necessita Catalunya". I això, afegeix, ho farien impulsant un "projecte transversal", i dialogant amb el PSOE i el PP. Jorge Soler, a més, ha deixat clar que el seu programa té com a objectiu "posar fi a l'independentisme" perquè "aquests darrers 4 anys no han aportat res de bo a Catalunya". Per a Jorge Soler s'ha arribat a un punt en què "l'expresident Puigdemont està demanant sortir d'Europa". Soler considera que "hem perdut el nord, totalment" i que "hem de reconduir aquesta situació". El candidat de Ciutadans també ha explicat el contingut del seu programa electoral i l'ha il·lustrat amb un exemple: "Jo prefereixo veure que la meva consellera d'Educació està ocupada intentant aconseguir llibres de text gratuïts que no creant estructures d'estat que no serveixin per res".

  • Ruben Wagensberg (ERC): "Hi ha un camí traçat, al costat de la CUP i de JxCat"
    Veure vídeo

    Ruben Wagensberg (ERC): "Hi ha un camí traçat, al costat de la CUP i de JxCat"

    Entrevistem Ruben Wagensberg, que ha fet el salt de l'activisme al món de la política incorporant-se com a candidat d'ERC per a les eleccions del 21D. Wagensberg ha explicat que en l'anterior legislatura "potser hi havia una desconnexió molt gran entre el que era el Parlament i la ciutadania", que "com a ciutadà la sensació que tenia és que ens quedaven molt lluny -i que no enteníem- les decisions que prenien alguns partits". Ara el candidat d'ERC pensa que "la connexió amb la ciutadania aquesta legislatura serà molt més fàcil". Wagensberg confia que saber quines són les possibilitats i limitacions de la política l'ajudarà, després, quan retorni a l'activisme. Ruben Wagensberg recomana que cal esperar els resultats del 21D abans de plantejar un únic escenari postelectoral i decidir qui haurà de ser el president de la Generalitat. D'altra banda, apunta que no creu que Oriol Junqueras pugui sortir de la presó abans del 22 de desembre. Afegeix que "els fa por que ERC guanyi aquestes eleccions i aquest és un dels motius pels quals penso que el mantenen a la presó". Tot i això, Wagensberg considera que cal pensar primer en el "projecte col·lectiu" i que "si perdem la campanya electoral parlant només de noms no avançarem en el que de veritat volem". En aquesta campanya "ens hem encallat en la paraula 'unilateral'", diu Wagensberg, "quan la unilateralitat qui la posa damunt de la taula només és l'estat espanyol". El candidat d'ERC afirma que "en el moment que l'estat espanyol es decideixi a parlar segur que trobarà algú". De la mateixa manera sosté que "fer república és intentar desplegar totes aquestes lleis que ja s'han discutit moltíssimes vegades al Parlament".

  • Elsa Artadi (JxCat): "El nostre posicionament és el president Puigdemont; qualsevol altra opció és legitimar el 155"
    Veure vídeo

    Elsa Artadi (JxCat): "El nostre posicionament és el president Puigdemont; qualsevol altra opció és legitimar el 155"

    Elsa Artadi, candidata de Junts per Catalunya (a Barcelona) i directora de la campanya de JxCat, ha situat el 155 com "el centre mateix d'aquestes eleccions" i com la causa, entre d'altres qüestions, "de tenir el govern a l'exili". En relació a la intervenció de la Generalitat, Artadi alerta que "el que està passant ara mateix dins de la Generalitat és tot menys normalitat" i que "programes, subvencions i convenis s'estan endarrerint". Pel que fa als pronòstics favorables de les enquestes per a JxCat, Elsa Artadi apunta que "enquesta rere enquesta, totes situen el president Puigdemont com el que és: president de la Generalitat i amb la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya perquè ho continuï sent". També ha volgut deixar clar que "aquestes eleccions les ha convocat el senyor Mariano Rajoy, perquè no li agrada el govern que hi havia (...) És una decisió il·legítima". La candidata de JxCat insisteix que només tenen un pla, i que "el nostre posicionament és el president Puigdemont; qualsevol altra opció és legitimar el 155". Segons Artadi, "els ciutadans de Catalunya han d'exigir que qui mana a Catalunya són els ciutadans de Catalunya i no Mariano Rajoy" i es planteja les eleccions del 21D com "una segona volta de l'1-O". Artadi creu que JxCat i ERC han mantingut sempre "una bona sintonia" i que "hem fet un bon camí". De fet, explica que "no contemplem la possibilitat que diputats independentistes no legitimin el president de la Generalitat". Finalment, Artadi, ha defensat que "cada vot a favor del sobiranisme ens apropa a treure els presos polítics de la presó, els exiliats cap a Catalunya, a recuperar el nostre Parlament i a recuperar les nostres institucions".

  • Josep Rull: "Sortim de la presó sense una espurna de rancúnia"
    Veure vídeo

    Josep Rull: "Sortim de la presó sense una espurna de rancúnia"

    Josep Rull, conseller cessat per l'aplicació del 155, sortia dilluns de la presó d'Estremera després de 32 dies compartint cel·la amb Jordi Turull. Ara ja s'ha incorporat a la campanya electoral del 21D com a membre de la llista de Junts per Catalunya. Rull ha explicat que "la presó és molt dura però al final t'acaba enfortint" perquè li ha permès entendre entorns que difícilment hauria pogut conèixer tan intensament en el seu dia a dia (fora de la presó). Per al conseller cessat pel govern espanyol "sempre hi ha un punt de llum en la tenebra". També ha comentat que molts reclusos (alguns amb delictes de sang) els preguntaven què feien allà. Rull responia "que érem a la presó per defensar uns ideals" i que per això podien ser condemnats fins a 30 anys de presó. Del dia a dia recorda que "les cartes ens anaven molt bé; passàvem molta estona llegint i responent-les", però també que les jornades es feien llargues i ha recordat "la fressa impactant" del tancament de les portes de la cel·la cada nit. De Jordi Turull destaca la "seva fortalesa interior extraordinària". Ha afegit que la primera setmana no van tenir gairebé accés a la informació. Després van detectar que els mitjans donaven d'ells "una imatge d'éssers sense ànima". Rull creu que "a nosaltres ens han volgut humiliar i ens han escarnit" i defensa que "la presidència de la Generalitat s'ha d'alliberar d'això". D'altra banda, Josep Rull afirma que "penalment no ens penedim de res perquè som innocents. Hem defensat pacíficament unes idees i un programa polític". Per a Rull, ara "el més important és treure els quatre presos polítics de la presó", si bé lamenta que no podran fer una campanya en què es puguin expressar "amb tota llibertat".

  • Martín Pallín: "La violència no té absolutament res a veure amb una votació. Una votació mai pot ser violenta en una democràcia".
    Veure vídeo

    Martín Pallín: "La violència no té absolutament res a veure amb una votació. Una votació mai pot ser violenta en una democràcia".

    Hem parlat amb el fiscal i magistrat emèrit José Antonio Martín Pallín. Sobre la taula, les mesures cautelars imposades per l'Audiència Nacional als vuit consellers destituïts empresonats, i a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots declaren avui al Suprem, precisament, per demanar que se'ls aixequi la presó provisional i, així, poder sortir en llibertat. Ho fan amb la voluntat d'acollir-se a l'anomenada "via Forcadell", és a dir, acatar la legalitat i, per tant, evitar la possibilitat de reiteració delictiva. D'entrada, Martín Pallín ha dit que "si és cert que un jutge exigeix a qualsevol acusat que 'acati', això és tornar a la Inquisició (...) Això recorda el judici de Galileu". Segons el magistrat emèrit, "ningú em pot impedir, en una democràcia, que jo 'pensi que és possible' una independència unilateral", de la mateixa manera que "ningú pot ser perseguit per les opinions i actes que tinguin lloc en seu parlamentària". Preguntat per quan i quina serà la decisió del Tribunal Suprem –una vegada hagi declarat tothom–, Pallín té "la sensació que fins dilluns no es prendrà la decisió, que –lògicament– ha de ser la de llibertat amb fiança". A més, per Pallín, si alguns dels empresonats van a les eleccions del 21D "implícitament implica que, d'alguna manera, accepten el 155, encara que sigui temporalment". Paral·lelament, l'exfiscal alerta que "seria veritablement estrany –i sorprendria Europa– que uns candidats fessin la campanya des de la presó (...) Seria un fet que ens posaria en una situació gairebé ridícula davant la UE".

  • Carles Puigdemont: "La situació en què es troben els empresonats és indigna"
    Veure vídeo

    Carles Puigdemont: "La situació en què es troben els empresonats és indigna"

    Entrevistem Carles Puigdemont quan tot just fa un mes que va a marxar a Bèlgica. A més a més, dilluns vinent, ell i els consellers destituïts Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín han de comparèixer davant el jutge belga que decidirà sobre l'euroordre d'extradició que pesa sobre ells. D'entrada, Puigdemont ha dit: "tenim dret a lluitar per demostrar que no hi ha causes per a aquestes extradicions, i, de fet, que no hi ha motius perquè els companys siguin a la presó". Puigdemont ha reiterat que té confiança màxima en el que pugui decidir finalment la justícia belga. També ha explicat que li encantaria poder venir a Catalunya a fer campanya i que creu "en el dret a fer-la en igualtat de condicions que la resta de candidats". En aquest sentit, ha anunciat que ell i els consellers destituïts que l'acompanyen a Bèlgica demanaran a la Junta Electoral poder venir a Catalunya a fer campanya. Preguntat per com viu la seva situació a Brussel·les, Puigdemont creu que els permet continuar treballant i defensant-se, però ha reconegut que "ser lluny de casa, tenir dificultats de comunicacions, no és gens agradable i has de fer el cor fort en alguns moments". En relació amb les conseqüències legals per haver marxat a Bèlgica, Puigdemont assenyala que "nosaltres no hem estat ni un sol minut fora de la justícia; en tot moment hem estat en situació d'absoluta legalitat". Sobre els possibles resultats del 21D es pregunta què passarà "si els catalans tornen a votar allò que a vostès (el tripartit del 155) no els agrada; ens continuaran aplicant aquesta recepta 'de pau'?". Segons Carles Puigdemont "al davant hi tenim un tripartit del 155 que ha actuat amb absoluta unilateralitat", mentre que "nosaltres prioritzem el diàleg". I ha afegit: "El que ens ha portat fins aquí és un cop d'estat constitucional i no ens hi podem resignar". "Mariano Rajoy no em trucava ni quan era president de la Generalitat; com m'ha de trucar ara, que soc president a l'exili?"

  • Rovira: "El 21D, o guanyem o ho arrasen absolutament tot"
    Veure vídeo

    Rovira: "El 21D, o guanyem o ho arrasen absolutament tot"

    Hem entrevistat Marta Rovira, número 2 de la llista d'ERC el 21D i secretària general del partit. En relació amb l'informe de la Guàrdia Civil que la ha posat en el punt de mira de la investigació judicial per l'1 d'octubre, Rovira ha dit que encara no l'ha vist (tot i ser del 7 de novembre). Ha volgut assenyalar, però, que "en un estat de dret un informe policial no surt mai a través dels mitjans de comunicació abans d'arribar al jutjat (...) ni es pre-anuncia una querella per part d'un ministre". Rovira apunta que "no és casualitat que surti ara aquesta informació, com tampoc no ho són filtracions molt interessades que es fan a altres mitjans de comunicació". Per la secretària general d'ERC, "el govern espanyol està disposat a tot per anar contra l'independentisme i preservar la unitat d'Espanya". Pel que fa als consellers cessats, Rovira descriu la situació responent a una pregunta: "Què tenim a la presó avui? Tenim persones innocents i tenim, sobretot, candidats que no poden participar en igualtat de condicions en una campanya electoral". D'altra banda, Rovira ha recordat que "des de l'any 2009 i fins al dia d'avui portem impugnades, suspeses o anul·lades 46 lleis de l'àmbit social, econòmic i de la regulació dels drets civils a Catalunya". I ha afegit que l'objectiu de la seva formació és "fer república", i això vol dir "que no demanarem permís per treballar, per satisfer les necessitats socials dels ciutadans del nostre país; no demanarem permís per prosperar econòmicament". Preguntada per si s'apostarà per la via unilateral o no, Rovira ha volgut deixar clar que "nosaltres no es hem aixecat mai de la taula de la negociació". I ha llançat el missatge que "continuem asseguts a la taula de la negociació i del diàleg". Ara bé, ha subratllat que és el govern espanyol qui els ha deixat sols, tot recordant que "hem intentat 18 vegades demanar al govern espanyol negociar un referèndum, i no s'hi han assegut mai, no s'han avingut mai a parlar-ne".

  • Jaume Cabré, escriptor: "Estem on no havíem arribat mai, aprofitem-ho: s'ha pagat un preu altíssim"
    Veure vídeo

    Jaume Cabré, escriptor: "Estem on no havíem arribat mai, aprofitem-ho: s'ha pagat un preu altíssim"

    Entrevistem Jaume Cabré, escriptor, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Premi Trajectòria de l'última Setmana del Llibre en Català. Jaume Cabré és autor de novel·les com "L'ombra de l'eunuc", "Les veus del Pamano" o "Jo confesso". Preguntat pel seu darrer conte per a nens, "La Mariona i la Menjanits" (amb il·lustracions de Romina Martí), ha explicat que és un regal que ha fet a la seva neta Mariona. L'escriptor reflexiona que "en arribar els nets he anat a parar a un tipus de gènere que no he fet mai: explicar un conte a un nen que no sap llegir (...) l'adult llegeix el conte a la criatura". Pel que fa a l'ofici d'escriptor, concretament, de novel·les per a adults, Cabré ha admès que l'acte d'escriure "donant-ho tot i considerant-ho com una feina essencial" li pren la força, perquè "absorbeix moltíssima energia". "Després, més o menys, ho pagues, però no ho dic com una víctima, no ho lamento", ha afegit. D'altra banda, el novel·lista ha acceptat formar part, en un lloc testimonial, de les llistes electorals de Junts per Catalunya. De fet, ha puntualitzat, "hauria volgut una llista única", però afegeix que no va dubtar quan li van proposar formar part de la llista de Puigdemont. També ha recordat que ja havia estat a Junts pel Sí. Cabré valora la situació que es viu a Catalunya com a "difícil", i considera que "tenim el 155, que fa molta nosa". A més, anima "a llançar-nos a votar tots el dia 21, per absoluta necessitat de supervivència". Pel que fa al procés independentista, ha apuntat que, "si veiem tots els processos d'independència [a Europa], veurem que no s'han produït d'un dia per a l'altre". "Això és una situació que l'hem d'anar treballant sense histerismes, però amb fermesa", ha conclòs.

  • Albiol: "Algunes coses que passen a TV3 i a Catalunya Ràdio nosaltres no les compartim, no ens agraden i no ens semblen normals"
    Veure vídeo

    Albiol: "Algunes coses que passen a TV3 i a Catalunya Ràdio nosaltres no les compartim, no ens agraden i no ens semblen normals"

    El president del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, ha puntualitzat les declaracions en què demanava tancar TV3 i tornar-la a obrir amb gent "normal" i "plural". Albiol ha dit que els professionals de TV3 són persones i éssers normals, però que "algunes coses que passen a TV3 i a Catalunya Ràdio nosaltres no les compartim, no ens agraden i no ens semblen normals". Per exemple, no considera adequat que un programa infantil hagi parlat de presos polítics "enlloc d'explicar on són els rius". A més, afegeix Albiol, "des d'un punt de vista objectiu, ni a Catalunya ni a Espanya existeixen presos polítics". El president del PPC proposa "canviar els criteris de programació, de direcció i de com s'escullen els òrgans de direcció dels mitjans públics". Albiol pensa que actualment "els mitjans públics de Catalunya estan donant suport a una ideologia; no són imparcials". "TV3 està prenent partit, des del punt de vista ideològic, des de l'inici del procés", denuncia Albiol, i no li sembla admissible "que els presentadors d'un mitjà públic es posin a favor d'una ideologia". De cara al 21D, García Albiol proposa "fer un esforç per cosir les ferides socials que el procés ha acabat provocant". I valora de gran importància que les empreses "que han marxat puguin tornar". Per Albiol, "hi ha una part de la població que ha vist el 155 com un instrument d'estabilitat". "Hi havia una clara voluntat que el 155 s'aprovés; si el president de la Generalitat hagués convocat les eleccions, l'aplicació s'hauria modulat diferent", explica Albiol, si bé no ha sabut dir si amb major o menor intensitat. També avança que el PPC es posa com a objectius créixer electoralment i "fer un govern de constitucionalistes a Catalunya". En concret, ha demanat "a Iceta i a Arrimadas que deixin de discutir-se per la cadira, que presentin el seu projecte... i a partir del dia 21 en parlem".

  • Gay de Montellà: "No crec que sigui voluntat del govern espanyol tenir una economia intervinguda"
    Veure vídeo

    Gay de Montellà: "No crec que sigui voluntat del govern espanyol tenir una economia intervinguda"

    Entrevistem el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, després que ja es comptabilitzen 2.700 empreses catalanes que han canviat de seu social o fiscal des del 2 d'octubre. Gay de Montellà ha dit que no s'esperava que s'arribés a aquesta situació, ni que s'escampés d'un nucli financer a empreses d'altres àmbits. Ara bé, apunta Montellà, "cada mes encara hi ha un degoteig de 40 empreses que marxen". El president de la patronal catalana confia que les empreses tornaran a Catalunya i anima "els accionistes de les companyies que recomanin als gestors que no tinguin una voluntat de canvi (de seu)". Montellà ha afegit que no creu que des de La Zarzuela el rei hagués fet cap trucada per demanar canvis de seu empresarial. Segons Gay de Montellà cal tenir en compte que "Espanya és un 60% per cent del nostre mercat (el català)" i que actualment sí que es nota el boicot als productes de consum, a la resta no (com manufactura o indústria)". Per a afavorir el retorn d'empreses, Montellà proposa "que la marca Catalunya no estigui al nivell màxim de fiscalitat, com tenim en aquest moment". També creu que s'ha de fer algun acte internacional, en el futur, en "el qual Catalunya recuperi la imatge adquirida de manera tan intensa l'any 92". En relació amb la intervenció de les finances de la Generalitat i l'aplicació del 155, el president de Foment del Treball no creu que "sigui la voluntat del govern d'Espanya tenir una autonomia intervinguda financerament; això, en el moment que estigui normalitzat, el primer serà a aixecar-ho". Montellà espera que "s'acabi la incertesa, es formi un nou govern amb qui treballar i es normalitzi el país," per continuar treballant. De fet, augura que en un termini "entre 3 i 5 anys Catalunya es recuperarà". A més, aposta que "a la llarga serà bo que hi hagi un referèndum pactat".