Entrevistes

S'han trobat 2194 resultats.

  • Guillem López Casasnovas: "No hi haurà una reforma profunda del sistema de finançament, PSOE i PP es taparan les vergonyes"
    Veure vídeo

    Guillem López Casasnovas: "No hi haurà una reforma profunda del sistema de finançament, PSOE i PP es taparan les vergonyes"

    Després del nomenament de Luis de Guindos com a número dos del Banc Central Europeu, el catedràtic d'Economia de la UPF i exconseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas ha analitzat la situació econòmica actual. "Aquest nomenament mostra el múscul de l'estat espanyol, que pot imposar una persona per sobre del que pensi el Parlament Europeu a canvi d'intercanvis", ha assegurat, a la vegada que ha criticat el perfil estrictament polític del ministre. López Casasnovas ha parlat també sobre el finançament autonòmic. Creu que, tot i les propostes del govern espanyol a les comunitats de negociar un nou finançament autonòmic, "no faran una reforma profunda del sistema de finançament; PSOE i PP es taparan les vergonyes i a les comunitats infrafinançades els donaran la pastanaga d'anunciar una baixada dels costos financers a llarg termini". López Casasnovas és partidari que Catalunya no formi part de les negociacions. "La presència de Catalunya a la taula, el que pot, fins i tot, és enervar més la situació." Sobre l'efecte dels esdeveniments polítics sobre l'economia, assegura que "les dades desmenteixen tots els pronòstics" i que en el futur ell és "partidari d'un govern el més tècnic possible". S'ha referit també al procés judicial obert als exdirectius de Caixa Catalunya per forat de 720 milions. "Des del anc d'Espanya no es va detectar res greu per emprendre cap acció", ha dit.

  • José María Mena: "L'independentisme és perfectament legal i no perseguible"
    Veure vídeo

    José María Mena: "L'independentisme és perfectament legal i no perseguible"

    Hem parlat del moment judicial que travessa l'independentisme amb José María Mena, ex-fiscal en cap de Catalunya. Preguntat per què farà la fiscalia amb les persones citades a declarar aquesta setmana al Suprem, Mena no sap avançar quines mesures cautelars demanarà. De fet, l'ex-fiscal apunta que tot s'estructura al voltant de l'existència d'un possible delicte de rebel·lió. Mena també diu que, a més de les declaracions dels encausats, tindran molt de pes les proves que aporti la policia judicial a través dels atestats de la Guàrdia Civil (especialment el relatiu al 15 de desembre i que fa referència a un aixecament públic i violent). Mena, una vegada llegits els informes judicials, ha sostingut que "amb tota sinceritat, no veig en absolut violència en allò que descriuen com a violència" i, per tant, no hi veu l'element "determinant pel delicte de rebel·lió (la violència)". L'ex-fiscal afegeix que "perquè es pugui imputar violència a algú s'ha de demostrar que aquesta persona ha organitzat que es produeixi violència". A més, ha assenyalat que "a l'ADN dels organitzadors de tot això hi ha el pacifisme; ningú no volia la violència, encara que hi hagués incidents particulars (com els dels vehicles malmesos de la Guàrdia Civil)". D'altra banda, José María Mena ha puntualitzat que "sí que pot haver-hi un delicte de desobediència, de prevaricació o de malversació, però això no significa rebel·lió" i creu que judicialment "hi ha hagut un artifici molt imaginatiu però barroc per dir que hi ha violència". També valora que "estem en un moment de preocupant falta de tolerància amb els dissidents de l'independentisme" quan, segons defensa Mena, "l'independentisme és perfectament legal i no perseguible". L'ex-fiscal en cap de Catalunya conclou que té la certesa que Sànchez, Cuixart, Forn i Junqueras són "presos polítics perquè el seu comportament és exclusivament polític; això és un fet cert".

  • Coscubiela: "Ningú vol que l'acusin de traïdor o penedit, però algú li ha de dir a la societat que la independència no és viable"
    Veure vídeo

    Coscubiela: "Ningú vol que l'acusin de traïdor o penedit, però algú li ha de dir a la societat que la independència no és viable"

    El ple del Parlament més polèmic: el que es va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica el 6 i 7 de setembre. Una de les intervencions més polèmiques va ser la de Joan Coscubiela, portaveu de CSQP al Parlament. Parlem amb ell sobre els últims esdeveniments polítics.

  • Núria Marín: "Necessitem que el Mobile es desenvolupi amb normalitat"
    Veure vídeo

    Núria Marín: "Necessitem que el Mobile es desenvolupi amb normalitat"

    L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha dit –amb relació als efectes de l'aplicació del 155 en l'activitat municipal– que "necessitem un govern que retorni la normalitat, la seguretat i l'estabilitat a Catalunya". Marín assenyala que "la Generalitat en determinats aspectes està paralitzada" per tirar endavant temes tan importants com els d'Educació o Sanitat. Preguntada per la permanència del Mobile World Congress, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat ha insistit que cal que aquest esdeveniment es desenvolupi amb la "màxima normalitat". I ha afegit que "el seu futur depèn de nosaltres mateixos". Amb relació a altres projectes de futur per a la segona ciutat més gran de Catalunya, Núria Marín ha posat com a exemple que "volem impulsar el 'clúster' biomèdic més gran del sud d'Europa". D'altra banda, també ha expressat que confia poder "anunciar ben aviat el soterrament de les vies del tren (a l'Hospitalet de Llobregat). És l'assignatura pendent del govern d'Espanya amb la ciutat". Finalment, també ha valorat l'ascens en nombre de vots de Ciutadans; l'alcaldessa considera que "el resultat de Cs a l'Hospitalet és comparable al d'altres ciutats com Barcelona", i creu que "els electors –el 21D– han decidit donar suport als extrems".

  • Josep Costa: "Tots aquests procediments acabaran a Estrasburg perquè són abusos judicials que vulneren drets fonamentals"
    Veure vídeo

    Josep Costa: "Tots aquests procediments acabaran a Estrasburg perquè són abusos judicials que vulneren drets fonamentals"

    Hem parlat amb Josep Costa, vicepresident primer del Parlament i diputat de JxCat, sobre l'augment de la tensió entre Junts per Catalunya i Esquerra arran de l'anunci del president del Parlament, el republicà Roger Torrent, que recorrerà al Tribunal d'Estrasburg les mesures cautelars imposades pel Constitucional contra la investidura de Puigdemont. D'entrada, Costa ha dit que "la qüestió d'Estrasburg" no estava a l'ordre del dia de la reunió de la mesa del Parlament que van mantenir ahir. De fet, el vicepresident primer diu que no es tracta d'una decisió de mesa, perquè és una cosa que només poden fer les persones físiques, i insisteix que no es va dir que es demanarien unes mesures cautelars per "un procediment específic que és molt difícil i que no té cap garantia d'èxit". Tot i que de moment només és un anunci, Josep Costa demana "ser rigorosos i discrets a l'hora de fer les estratègies, i no fer cops d'efecte mediàtics que puguin interferir en aquestes decisions". Pel vicepresident primer del Parlament, "el president Puigdemont continua sent el candidat a la investidura proposat pel Parlament; aquesta és la lluita que a mi particularment m'interessa". En aquest sentit, ha afegit: "Des del nostre punt de vista la investidura depèn del fet que el candidat sigui diputat en plenitud dels seus drets, i que tingui el suport de la majoria parlamentària". Ara bé, també alerta que l'Estat "està disposat a fer-ho tot per impedir que es formi un govern fidel als resultats electorals, al mandat i l'esperit de l'1-O". A la pregunta de si Roger Torrent va per lliure, Costa diu que creu que no perquè "deu consultar els seus assessors i el seu partit". Costa ha conclòs reiterant que ningú no pot dir que "JxCat no ha fet bandera de la unitat de les forces independentistes", i que només poden articular un acord de govern amb les altres forces independentistes.

  • Ramon Espadaler: "Ni independisme ni Tabàrnia; estan fracturant els ciutadans"
    Veure vídeo

    Ramon Espadaler: "Ni independisme ni Tabàrnia; estan fracturant els ciutadans"

    Ramon Espadaler, diputat de PSC-Units per Avançar, ha explicat que "hem demanat al president Roger Torrent que obri una ronda de converses" per acordar un nou candidat a la investidura. Ara bé, ha apuntat que "nosaltres no proposaríem candidat" perquè reconeixen "la legitimitat del grup independentista per proposar-lo". Per això creu que JxCat, ERC i la CUP són els que han de proposar un candidat alternatiu i "operatiu", perquè tenen la majoria parlamentària suficient i perquè "no podem estar en aquest impàs permanent". El diputat de PSC-Units creu que "el candidat òptim seria una persona que pugui exercir amb normalitat aquesta presidència (...) com Elsa Artadi", si bé ells no la votarien. Espadaler ha insistit en el respecte a la legalitat ja que considera que "el camí al marge de la legalitat no porta enlloc", i en què cal "recuperar el camí de la política i transformar les lleis des dels marcs institucionals". Pel que fa a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, Espadaler el veu "inviable en aquests moments", entre d'altres raons perquè pensa que primer Catalunya s'ha d'aclarir interiorment i, després, perquè cal dialogar amb "un govern del PP que no està per la labor". D'altra banda, Ramon Espadaler ha assenyalat que "la prioritat número 1 és debatre el finançament en benefici de l'autogovern i de la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya". Espadaler ha conclòs exposant que la seva formació no està d'acord amb "l'actitud negativa del PP a negociar" ni tampoc amb "saltar-se la llei", que "la sortida passarà pel diàleg" i que hi ha d'haver "un espai per al respecte entre les diferents formacions polítiques d'Espanya".

  • Roderic Guigó: "La gent ha de decidir com s'apliquen els resultats de la ciència"
    Veure vídeo

    Roderic Guigó: "La gent ha de decidir com s'apliquen els resultats de la ciència"

    Parlem amb el científic Roderic Guigó, coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica i professor de la Universitat Pompeu Fabra. Guigó ha rebut per la seva tasca investigadora el Premi Nacional de Recerca 2017. El guardó està dotat amb 40.000 euros i és el reconeixement a seu equip d'investigació. D'entrada ha explicat que l'aplicació del 155 "no s'està notant gaire" a la institució on treballa, si bé "es nota a l'hora de justificar totes les despeses que es fan", i això, hi ha afegit, "incrementa mot la càrrega burocràtica". L'investigador explica que la seva feina consisteix "a utilitzar els ordinadors per investigar problemes relacionats amb la biologia, amb la vida". També ha definit la seqüència del genoma humà com "les instruccions que determinen com serem nosaltres". Actualment, apunta, "hem començat el primer pas de la descodificació d'aquestes instruccions". Preguntat per fins on arribaran les investigacions en aquest àmbit, Roderic Guigó ha assenyalat que "hi ha gent que considera que podríem viure 500 anys" gràcies a "la medicina regenerativa i el reemplaçament d'òrgans quan deixen de funcionar". Ara bé, creu que "el més difícil és regenerar el cervell". En relació amb el debat ètic que aquests avenços plantegen, l'investigador considera que "és la societat qui ha de posar els límits dels resultats de la ciència per aplicar-los en el benestar de les persones". En relació amb l'estat actual del món de la recerca, Guigó recorda que "des de fa uns anys la recerca s'ha retallat molt a nivell espanyol; si volem ser competitius a nivell internacional, que se'ns aturi el pressupost és negatiu". Ha acabat dient que el sistema universitari espanyol és "molt poc flexible" i adaptable als canvis, la qual cosa no ajuda els nous talents. I que l'espai universitari hauria de "transcendir el nostre país i pensar que és Europa"; per tant, que el normal seria que els universitaris estudiessin a França o Itàlia.

  • Ricard Font: "Els ministres que venen aquí són molt conscients que hi ha un dèficit crònic d'inversions en infraestructures"
    Veure vídeo

    Ricard Font: "Els ministres que venen aquí són molt conscients que hi ha un dèficit crònic d'inversions en infraestructures"

    Ricard Font, secretari d'Infraestructures i Mobilitat, ha explicat com està afectant l'aplicació de l'article 155 la conselleria i quines són les relacions amb el Ministeri de Foment i el seu titular, Íñigo de la Serna. D'entrada, Font ha manifestat que "formalment en aquests moments el conseller és el ministre de la Serna", i ha apuntat que des de l'octubre "la primera reunió que he tingut amb ell ha estat per parlar de les afectacions de les nevades". En aquest sentit, el secretari d'Infraestructures creu que "ens hem convertit en una gestora, en una administració pura i dura" en què cal consultar les qüestions importants, aquelles que necessitarien la signatura del conseller. Ara bé, Font també assenyala que "des del ministeri ens van dir que tenien poques ganes d'intervenir, que anéssim fent allò que teníem previst fer". Tot i així, hi afegeix, en algunes iniciatives "estem en una situació de ralentí". Com a exemple, Font exposa que "alguns soterraments de vies fa 15 anys que haurien d'estar fets (...) I ara ens parlen d'iniciar els projectes d'aquí dos o tres anys". Font ha insistit que "no estem integrats des del ministeri: estem intervinguts pel ministeri, des d'un punt de vista jurídic, administratiu i legislatiu". També confia "que sigui per poc temps" i recorda que "invertir a Catalunya, al ministeri i a l'estat espanyol els és rendible". D'altra banda, ha pronosticat que "el 2019 podríem tenir un pla per acabar el tram tercer de la línia 9 i començar les obres", que tindrien una durada de 4 o 5 anys. Font ha acabat dient que "en aquests moments l'important és que Puigdemont pugui ser el proper president de la Generalitat, que puguem tenir un govern i una estabilitat per ampliar la base de la proposta independentista".

  • Josep Ramoneda: "El delicte d'odi és un atemptat a la llibertat d'expressió"
    Veure vídeo

    Josep Ramoneda: "El delicte d'odi és un atemptat a la llibertat d'expressió"

    Hem parlat amb Josep Ramoneda, filòsof, president del Grup 62, coordinador de l'Escola Europea d'Humanitats, i considerat des de fa molts anys un referent intel·lectual per a l'esquerra. Ramoneda valora que a Catalunya políticament "estem en un atzucac una mica absurd; el 27-O l'independentisme va tocar sostre" i "es va estampar contra un dinosaure que és l'estat espanyol". Segons el filòsof, el 21-D va frenar la caiguda. Tanmateix, Ramoneda creu que el que ara cal és nomenar "un president efectiu" perquè "tothom sap que Puigdemont no podrà ser president". "Un senyor que estigui fora de la legalitat a Brussel·les no té cap possibilitat d'exercir la funció presidencial", hi ha afegit. Per això, Ramoneda pensa que "el fer veure té un límit" i pensa que "s'ha de canviar d'estratègia". El filòsof insisteix que "no juguem al pensament il·lusori" ni tampoc "col·laborem a la construcció del pensament il·lusori". D'altra banda, també assenyala que "no he sentit dir a l'esquerra espanyola cap cosa que els concerneixi a ells". I al mateix temps apunta que "el poder de l'estat espanyol pot fer molt mal, i arraconar molt, però no pot liquidar l'independentisme". Ramoneda aposta per la construcció d'aliances. També diu (per explicar la situació política actual) que "quan el poder es debilita es fa autoritari" i que "la tendència a l'autoritarisme és comú a tot Europa en aquest moment". I augura que "qui es cregui vencedor s'equivocarà". Actualment "el govern espanyol està intentant exercir de vencedor", conclou el filòsof, "però és conscient de la seva debilitat i ho tradueix en venjança populista".

  • Elsa Artadi: "Nosaltres estem en l'escenari de com investir el president Puigdemont"
    Veure vídeo

    Elsa Artadi: "Nosaltres estem en l'escenari de com investir el president Puigdemont"

    La portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, ha començat explicant que JxCat, ERC i la CUP "hem tingut moltes reunions aquest cap de setmana", que "les negociacions han de passar sí o sí per Brussel·les" amb la voluntat d'intentar "refer relacions i buscar la unitat i trobar el camí en què tothom se senti còmode". Ara bé, Artadi ha recordat que "si fos per nosaltres el ple (d'investidura) s'hauria fet dimarts passat" i que "hi ha un únic candidat del Parlament de Catalunya, i aquest és el president Puigdemont". La portaveu de JxCat ha apuntat que "l'important és poder fer la investidura i que Puigdemont sigui investit al Parlament de Catalunya" ja que, afegeix, "el Parlament de Catalunya és sobirà". En aquest sentit, ha insistit que "el que no farem és autocensurar-nos perquè el Constitucional, potencialment, ens pot anul·lar una llei; això no ho farem mai". D'altra banda, Elsa Artadi ha volgut assenyalar que "estem sentit moltes veus no independentistes criticant el comportament de l'estat espanyol". I preguntada per la continuació de l'aplicació del 155, ha apuntat que "fer veure que el mes que ve no tindrem 155 és una quimera". De fet, Artadi considera que l'executiu català està controlat des de Madrid i que, a més, l'estat espanyol vol "que estiguem desunits, desconcertats i que no tinguem lideratges". Per això ha defensat que per afrontar la propera legislatura s'ha de tenir present que hi ha majoria independentista al Parlament. En aquest sentit ha reiterat que el 21D qui va guanyar (en escons) va ser l'independentisme, que "tenim majoria independentista però que per separat no fem res" i, per tant, "que caldran grans consensos".

  • Montserrat Comas: "No tenim constància de trucades del govern a membres del Tribunal Constucional"
    Veure vídeo

    Montserrat Comas: "No tenim constància de trucades del govern a membres del Tribunal Constucional"

    Hem parlat amb la magistrada i portaveu a Catalunya de l'associació Jutges per la Democràcia, Montserrat Comas d'Argemir, per valorar l'actual funcionament del sistema judicial i si es respecta la separació de poders a Espanya. En relació amb les declaracions que va fer el ministre de Justícia en què avançava futures decisions judicials, la magistrada ha dit que "el ministre de Justícia té un càrrec públic; que doni per fet una agenda judicial, parlant de processaments i suspensions de càrrecs, són declaracions molt preocupants". I hi ha afegit que "tot això ho ha de decidir un jutge". També ha recordat que "la separació de poders a Espanya és la base d'un estat de dret". Durant l'entrevista també s'ha fet referència a informacions periodístiques que asseguren que hi ha hagut trucades de membres del govern espanyol a magistrats del Constitucional per influir en el recurs sobre la investidura de Puigdemont. I en aquest sentit, l'associació progressista Jutges per la Democràcia ahir va fer un comunicat molt crític amb l'executiu. Montserrat Comas, a més, ha assenyalat que "fora bo que al Consell General del Poder Judicial, que està per preservar la independència dels jutges, també hi hagués alguna veu crítica respecte a com és de negatiu per a la justícia espanyola que hi hagi aquestes interferències". La magistrada ha defensat la llibertat de criteri entre els jutges perquè "som el reflex d'una societat plural". I pel que fa a la situació jurídica de Carles Puigdemont i al debat que ha aixecat entre juristes, la magistrada ha exposat que Puigdemont no està en presó provisional i que serà el jutge Llarena qui decidirà "si se'l pot processar sense haver-li pres declaració".

  • Álvaro Nadal: "No podem substituir la nuclear per renovables perquè no hi ha cap que treballi ininterrompudament"
    Veure vídeo

    Álvaro Nadal: "No podem substituir la nuclear per renovables perquè no hi ha cap que treballi ininterrompudament"

    Hem parlat amb el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal. Amb ell hem repassat en quin punt legal està el pagament per part del govern espanyol de la indemnització de la plataforma de gas Castor. També ha explicat quines polítiques energètiques estan previstes de cara al període 2020-20130, en què es pensa apostar per les energies renovables (que estan millorant tècnicament i a costos més baixos que deu anys enrere), però sense renunciar a tecnologies ja existents com la nuclear o la basada en el carbó. Nadal diu que en els darrers 5 anys han "congelat" o "abaixat" la part fixa dels rebuts de la llum i del gas. Pel que fa al turisme a Catalunya, ha qualificat el darrer trimestre del 2017 com a "molt dolent". Ara bé, ha assenyalat que es detecta una millora el mes de gener, especialment gràcies a les activitats vinculades al món de la neu. Per contra, diu el ministre, al turisme urbà vinculat a la ciutat de Barcelona "li està costant". Preguntat per quin serà el futur de Puigdemont, Nadal no creu que pugui ser investit president perquè "prèviament ha de fer front a causes judicials". I en relació amb la permanència del Mobile World Congress a Barcelona, ha avisat que hi ha altres capitals europees molt interessades a aconseguir la capitalitat del congrés, però el govern espanyol està treballant (en contacte amb les grans operadores de telefonia mòbil) perquè això no passi. En concret, ha vaticinat que la capital catalana "està a punt de ser l'únic clúster digital del sud d'Europa".

  • Josep Tabernero: "Podem prevenir el 40% dels tumors"
    Veure vídeo

    Josep Tabernero: "Podem prevenir el 40% dels tumors"

    Hem preguntat al director d'Oncologia de la Vall d'Hebron, Josep Tabernero, un seguit de dubtes relacionats amb el càncer. D'entrada, ha valorat que tot i que és una malaltia que genera por, també genera esperança "perquè la supervivència està augmentant molt". Tabernero destaca que "avui en dia, es pot parlar de la malaltia amb el malalt i discutir i planificar perfectament tot el tractament". A Catalunya, el 2015 es van detectar 100 casos nous de càncer al dia. L'oncòleg ha explicat que la majoria dels càncers "es concentren en l'edat adulta" i que "la primera causa és l'envelliment de teixits i cèl·lules". En aquest sentit, Tabernero ha recomanat seguir mesures preventives, com mantenir una dieta equilibrada –amb un baix consum d'alcohol i greixos– i fer exercici i no fumar. A més, ha afegit que "hi ha estudis que demostren que les cèl·lules malignes tenen més apetència pel sucre que les cèl·lules normals" i per això s'aconsella als malalts de càncer evitar els sucres d'absorció ràpida. Pel que fa a les dietes alcalines, també anomenades "hiperproteiques", Tabernero diu que fan que hi hagi "menys contingut de sucre en la dieta i reforcen el fet que les cèl·lules malignes no tinguin tantes probabilitats de créixer". En aquest sentit, ha recordat que la carn del peix, pollastre o conill conté proteïna de qualitat. Tabernero, de fet, apunta que "si complim el catàleg de mesures preventives, els experts calculen que el 2025 la incidència del càncer començarà a baixar". Ara bé, també assenyala que "si volem incidir més en la disminució de la mortalitat per càncer ens hem de centrar en l'educació i en la prevenció". De cara al futur, ha destacat el paper que podrà jugar la biòpsia líquida, que "permet saber què passa a l'organisme amb una mostra de sang; i s'està estudiant si això ajudarà a diagnosticar tumors difícils de pronosticar, com el de pàncrees". El director d'Oncologia de la Vall d'Hebron afirma que hi ha un nivell de recerca paradigmàtic a nivell europeu.

  • Xavier Domènech: "Hi ha la impressió general que s'hauria d'avançar cap a un pla B"
    Veure vídeo

    Xavier Domènech: "Hi ha la impressió general que s'hauria d'avançar cap a un pla B"

    Xavier Domènech, president de CatComú-Podem, pensa que continuem en un moment en què la política catalana i l'autogovern estan "intervinguts" i en què fan falta estratègies "clares i efectives" de sortida. Ara bé, per Domènech, "aquells que estan en disposició de formar govern ara mateix no estan mostrant una estratègia clara de com sortir d'aquesta situació". El cap del grup parlamentari CatComú-Podem també creu que "la decisió del president Torrent va ser una bona decisió", entre altres raons, perquè, si hagués tirat endavant, "l'endemà, Puigdemont no hauria estat president de Catalunya". I reitera que "és central recuperar l'autogovern de Catalunya". Ara bé, Domènech es nega a pensar que només hi hagi una estratègia possible per aconseguir-ho, i no descarta que hi pugui haver altres candidats, sense que això legitimi el 155. Preguntat per la possibilitat d'una nova convocatòria d'eleccions, el president de CatComú-Podem espera "que cap grup parlamentari estigui pensant més a repetir eleccions per solucionar disputes actuals que no a recuperar el país". Tot i això, considera que Ciutadans sí que estaria esperant unes noves eleccions. Domènech ha acabat dient que "hi ha un altre problema de fons: no s'està parlant de què va la legislatura". I planteja la pregunta: "L'endemà de la investidura, què?".

  • Marta Pascal: "Som els ciutadans els qui decidim sobre el futur del nostre país"
    Veure vídeo

    Marta Pascal: "Som els ciutadans els qui decidim sobre el futur del nostre país"

    La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha començat insistint que "Puigdemont és un dels 135 diputats amb dret de ser investit" i que "és l'únic candidat proposat", tot i l'ordre de cerca i captura que pesa sobre ell. Pascal diu que Puigdemont està "tranquil i serè" i que encara està estudiant amb els seus advocats si demana al jutge del Suprem que li permeti presentar-se al Parlament a la sessió d'investidura. Tot i així, la líder del PDeCAT ha dit: "M'agradaria que una persona que s'ha presentat a les eleccions pugui ser sotmesa a aquest debat d'investidura." Al llarg de l'entrevista, Pascal ha reiterat diverses vegades que "la postura del PDeCAT és que l'única cosa que podem fer en democràcia és fer cas dels ciutadans" i que "no ens mourem absolutament d'aquí". En relació amb les declaracions de Joan Tardà (ERC) sobre la possibilitat de "sacrificar2 Puigdemont, Marta Pascal reconeix que li va sobtar "que Tardà coincidís amb les declaracions d'Enric Millo". I hi ha afegit que "la ciutadania no ens està demanant aquest sacrifici, sinó el compliment de les urnes del 21 de desembre". Pel que fa a les causes judicials pendents de Puigdemont, Pascal recorda que "una cosa és la causa judicial oberta -que fa el seu camí- i una altra és poder governar" i explica que "si no, Carles Puigdemont no s'hauria presentat". Pel que fa a les renúncies de Ponsatí i Puig al seu escó, la coordinadora del PDeCAT valora que "és molt generós" cedir el vot a un altre company que "sí que podrà ser presencialment aquí". En referència a possibles dissensions amb els republicans, Pascal diu que "compartim amb ERC un full de ruta, però això no vol dir que estiguem absolutament d'acord en tot; quan no estiguem d'acord, ens hem de seure a la taula a parlar, parlar i parlar".