Entrevistes

S'han trobat 2160 resultats.

  • Jorge Soler (Cs): "Nosaltres sortim per posar fi a l'independentisme"
    Veure vídeo

    Jorge Soler (Cs): "Nosaltres sortim per posar fi a l'independentisme"

    Jorge Soler, candidat de Ciutadans i cap de llista per Lleida, s'ha mostrat prudent a l'hora de valorar les enquestes que els apropen a una victòria electoral. Ara bé, apunta que "tenim una gran líder, un gran projecte i un gran equip" i que "les enquestes venen del fruit de tot això". També pensa que la ciutadania ara està coneixent la gent "senzilla i normal" de fora del món de la política (Soler és metge) que s'ha sumat al projecte de Cs. Pel que fa a quins pactes proposarà la seva formació si guanyen les eleccions, el cap de llista de Cs per Lleida sosté que "ningú no ens perdonaria que els del bloc constitucionalista no paréssim d'una vegada el 'monotema' del referèndum i no ens dediquéssim a parlar del que necessita Catalunya". I això, afegeix, ho farien impulsant un "projecte transversal", i dialogant amb el PSOE i el PP. Jorge Soler, a més, ha deixat clar que el seu programa té com a objectiu "posar fi a l'independentisme" perquè "aquests darrers 4 anys no han aportat res de bo a Catalunya". Per a Jorge Soler s'ha arribat a un punt en què "l'expresident Puigdemont està demanant sortir d'Europa". Soler considera que "hem perdut el nord, totalment" i que "hem de reconduir aquesta situació". El candidat de Ciutadans també ha explicat el contingut del seu programa electoral i l'ha il·lustrat amb un exemple: "Jo prefereixo veure que la meva consellera d'Educació està ocupada intentant aconseguir llibres de text gratuïts que no creant estructures d'estat que no serveixin per res".

  • Ruben Wagensberg (ERC): "Hi ha un camí traçat, al costat de la CUP i de JxCat"
    Veure vídeo

    Ruben Wagensberg (ERC): "Hi ha un camí traçat, al costat de la CUP i de JxCat"

    Entrevistem Ruben Wagensberg, que ha fet el salt de l'activisme al món de la política incorporant-se com a candidat d'ERC per a les eleccions del 21D. Wagensberg ha explicat que en l'anterior legislatura "potser hi havia una desconnexió molt gran entre el que era el Parlament i la ciutadania", que "com a ciutadà la sensació que tenia és que ens quedaven molt lluny -i que no enteníem- les decisions que prenien alguns partits". Ara el candidat d'ERC pensa que "la connexió amb la ciutadania aquesta legislatura serà molt més fàcil". Wagensberg confia que saber quines són les possibilitats i limitacions de la política l'ajudarà, després, quan retorni a l'activisme. Ruben Wagensberg recomana que cal esperar els resultats del 21D abans de plantejar un únic escenari postelectoral i decidir qui haurà de ser el president de la Generalitat. D'altra banda, apunta que no creu que Oriol Junqueras pugui sortir de la presó abans del 22 de desembre. Afegeix que "els fa por que ERC guanyi aquestes eleccions i aquest és un dels motius pels quals penso que el mantenen a la presó". Tot i això, Wagensberg considera que cal pensar primer en el "projecte col·lectiu" i que "si perdem la campanya electoral parlant només de noms no avançarem en el que de veritat volem". En aquesta campanya "ens hem encallat en la paraula 'unilateral'", diu Wagensberg, "quan la unilateralitat qui la posa damunt de la taula només és l'estat espanyol". El candidat d'ERC afirma que "en el moment que l'estat espanyol es decideixi a parlar segur que trobarà algú". De la mateixa manera sosté que "fer república és intentar desplegar totes aquestes lleis que ja s'han discutit moltíssimes vegades al Parlament".

  • Elsa Artadi (JxCat): "El nostre posicionament és el president Puigdemont; qualsevol altra opció és legitimar el 155"
    Veure vídeo

    Elsa Artadi (JxCat): "El nostre posicionament és el president Puigdemont; qualsevol altra opció és legitimar el 155"

    Elsa Artadi, candidata de Junts per Catalunya (a Barcelona) i directora de la campanya de JxCat, ha situat el 155 com "el centre mateix d'aquestes eleccions" i com la causa, entre d'altres qüestions, "de tenir el govern a l'exili". En relació a la intervenció de la Generalitat, Artadi alerta que "el que està passant ara mateix dins de la Generalitat és tot menys normalitat" i que "programes, subvencions i convenis s'estan endarrerint". Pel que fa als pronòstics favorables de les enquestes per a JxCat, Elsa Artadi apunta que "enquesta rere enquesta, totes situen el president Puigdemont com el que és: president de la Generalitat i amb la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya perquè ho continuï sent". També ha volgut deixar clar que "aquestes eleccions les ha convocat el senyor Mariano Rajoy, perquè no li agrada el govern que hi havia (...) És una decisió il·legítima". La candidata de JxCat insisteix que només tenen un pla, i que "el nostre posicionament és el president Puigdemont; qualsevol altra opció és legitimar el 155". Segons Artadi, "els ciutadans de Catalunya han d'exigir que qui mana a Catalunya són els ciutadans de Catalunya i no Mariano Rajoy" i es planteja les eleccions del 21D com "una segona volta de l'1-O". Artadi creu que JxCat i ERC han mantingut sempre "una bona sintonia" i que "hem fet un bon camí". De fet, explica que "no contemplem la possibilitat que diputats independentistes no legitimin el president de la Generalitat". Finalment, Artadi, ha defensat que "cada vot a favor del sobiranisme ens apropa a treure els presos polítics de la presó, els exiliats cap a Catalunya, a recuperar el nostre Parlament i a recuperar les nostres institucions".

  • Josep Rull: "Sortim de la presó sense una espurna de rancúnia"
    Veure vídeo

    Josep Rull: "Sortim de la presó sense una espurna de rancúnia"

    Josep Rull, conseller cessat per l'aplicació del 155, sortia dilluns de la presó d'Estremera després de 32 dies compartint cel·la amb Jordi Turull. Ara ja s'ha incorporat a la campanya electoral del 21D com a membre de la llista de Junts per Catalunya. Rull ha explicat que "la presó és molt dura però al final t'acaba enfortint" perquè li ha permès entendre entorns que difícilment hauria pogut conèixer tan intensament en el seu dia a dia (fora de la presó). Per al conseller cessat pel govern espanyol "sempre hi ha un punt de llum en la tenebra". També ha comentat que molts reclusos (alguns amb delictes de sang) els preguntaven què feien allà. Rull responia "que érem a la presó per defensar uns ideals" i que per això podien ser condemnats fins a 30 anys de presó. Del dia a dia recorda que "les cartes ens anaven molt bé; passàvem molta estona llegint i responent-les", però també que les jornades es feien llargues i ha recordat "la fressa impactant" del tancament de les portes de la cel·la cada nit. De Jordi Turull destaca la "seva fortalesa interior extraordinària". Ha afegit que la primera setmana no van tenir gairebé accés a la informació. Després van detectar que els mitjans donaven d'ells "una imatge d'éssers sense ànima". Rull creu que "a nosaltres ens han volgut humiliar i ens han escarnit" i defensa que "la presidència de la Generalitat s'ha d'alliberar d'això". D'altra banda, Josep Rull afirma que "penalment no ens penedim de res perquè som innocents. Hem defensat pacíficament unes idees i un programa polític". Per a Rull, ara "el més important és treure els quatre presos polítics de la presó", si bé lamenta que no podran fer una campanya en què es puguin expressar "amb tota llibertat".

  • Martín Pallín: "La violència no té absolutament res a veure amb una votació. Una votació mai pot ser violenta en una democràcia".
    Veure vídeo

    Martín Pallín: "La violència no té absolutament res a veure amb una votació. Una votació mai pot ser violenta en una democràcia".

    Hem parlat amb el fiscal i magistrat emèrit José Antonio Martín Pallín. Sobre la taula, les mesures cautelars imposades per l'Audiència Nacional als vuit consellers destituïts empresonats, i a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots declaren avui al Suprem, precisament, per demanar que se'ls aixequi la presó provisional i, així, poder sortir en llibertat. Ho fan amb la voluntat d'acollir-se a l'anomenada "via Forcadell", és a dir, acatar la legalitat i, per tant, evitar la possibilitat de reiteració delictiva. D'entrada, Martín Pallín ha dit que "si és cert que un jutge exigeix a qualsevol acusat que 'acati', això és tornar a la Inquisició (...) Això recorda el judici de Galileu". Segons el magistrat emèrit, "ningú em pot impedir, en una democràcia, que jo 'pensi que és possible' una independència unilateral", de la mateixa manera que "ningú pot ser perseguit per les opinions i actes que tinguin lloc en seu parlamentària". Preguntat per quan i quina serà la decisió del Tribunal Suprem –una vegada hagi declarat tothom–, Pallín té "la sensació que fins dilluns no es prendrà la decisió, que –lògicament– ha de ser la de llibertat amb fiança". A més, per Pallín, si alguns dels empresonats van a les eleccions del 21D "implícitament implica que, d'alguna manera, accepten el 155, encara que sigui temporalment". Paral·lelament, l'exfiscal alerta que "seria veritablement estrany –i sorprendria Europa– que uns candidats fessin la campanya des de la presó (...) Seria un fet que ens posaria en una situació gairebé ridícula davant la UE".

  • Carles Puigdemont: "La situació en què es troben els empresonats és indigna"
    Veure vídeo

    Carles Puigdemont: "La situació en què es troben els empresonats és indigna"

    Entrevistem Carles Puigdemont quan tot just fa un mes que va a marxar a Bèlgica. A més a més, dilluns vinent, ell i els consellers destituïts Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín han de comparèixer davant el jutge belga que decidirà sobre l'euroordre d'extradició que pesa sobre ells. D'entrada, Puigdemont ha dit: "tenim dret a lluitar per demostrar que no hi ha causes per a aquestes extradicions, i, de fet, que no hi ha motius perquè els companys siguin a la presó". Puigdemont ha reiterat que té confiança màxima en el que pugui decidir finalment la justícia belga. També ha explicat que li encantaria poder venir a Catalunya a fer campanya i que creu "en el dret a fer-la en igualtat de condicions que la resta de candidats". En aquest sentit, ha anunciat que ell i els consellers destituïts que l'acompanyen a Bèlgica demanaran a la Junta Electoral poder venir a Catalunya a fer campanya. Preguntat per com viu la seva situació a Brussel·les, Puigdemont creu que els permet continuar treballant i defensant-se, però ha reconegut que "ser lluny de casa, tenir dificultats de comunicacions, no és gens agradable i has de fer el cor fort en alguns moments". En relació amb les conseqüències legals per haver marxat a Bèlgica, Puigdemont assenyala que "nosaltres no hem estat ni un sol minut fora de la justícia; en tot moment hem estat en situació d'absoluta legalitat". Sobre els possibles resultats del 21D es pregunta què passarà "si els catalans tornen a votar allò que a vostès (el tripartit del 155) no els agrada; ens continuaran aplicant aquesta recepta 'de pau'?". Segons Carles Puigdemont "al davant hi tenim un tripartit del 155 que ha actuat amb absoluta unilateralitat", mentre que "nosaltres prioritzem el diàleg". I ha afegit: "El que ens ha portat fins aquí és un cop d'estat constitucional i no ens hi podem resignar". "Mariano Rajoy no em trucava ni quan era president de la Generalitat; com m'ha de trucar ara, que soc president a l'exili?"

  • Rovira: "El 21D, o guanyem o ho arrasen absolutament tot"
    Veure vídeo

    Rovira: "El 21D, o guanyem o ho arrasen absolutament tot"

    Hem entrevistat Marta Rovira, número 2 de la llista d'ERC el 21D i secretària general del partit. En relació amb l'informe de la Guàrdia Civil que la ha posat en el punt de mira de la investigació judicial per l'1 d'octubre, Rovira ha dit que encara no l'ha vist (tot i ser del 7 de novembre). Ha volgut assenyalar, però, que "en un estat de dret un informe policial no surt mai a través dels mitjans de comunicació abans d'arribar al jutjat (...) ni es pre-anuncia una querella per part d'un ministre". Rovira apunta que "no és casualitat que surti ara aquesta informació, com tampoc no ho són filtracions molt interessades que es fan a altres mitjans de comunicació". Per la secretària general d'ERC, "el govern espanyol està disposat a tot per anar contra l'independentisme i preservar la unitat d'Espanya". Pel que fa als consellers cessats, Rovira descriu la situació responent a una pregunta: "Què tenim a la presó avui? Tenim persones innocents i tenim, sobretot, candidats que no poden participar en igualtat de condicions en una campanya electoral". D'altra banda, Rovira ha recordat que "des de l'any 2009 i fins al dia d'avui portem impugnades, suspeses o anul·lades 46 lleis de l'àmbit social, econòmic i de la regulació dels drets civils a Catalunya". I ha afegit que l'objectiu de la seva formació és "fer república", i això vol dir "que no demanarem permís per treballar, per satisfer les necessitats socials dels ciutadans del nostre país; no demanarem permís per prosperar econòmicament". Preguntada per si s'apostarà per la via unilateral o no, Rovira ha volgut deixar clar que "nosaltres no es hem aixecat mai de la taula de la negociació". I ha llançat el missatge que "continuem asseguts a la taula de la negociació i del diàleg". Ara bé, ha subratllat que és el govern espanyol qui els ha deixat sols, tot recordant que "hem intentat 18 vegades demanar al govern espanyol negociar un referèndum, i no s'hi han assegut mai, no s'han avingut mai a parlar-ne".

  • Jaume Cabré, escriptor: "Estem on no havíem arribat mai, aprofitem-ho: s'ha pagat un preu altíssim"
    Veure vídeo

    Jaume Cabré, escriptor: "Estem on no havíem arribat mai, aprofitem-ho: s'ha pagat un preu altíssim"

    Entrevistem Jaume Cabré, escriptor, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Premi Trajectòria de l'última Setmana del Llibre en Català. Jaume Cabré és autor de novel·les com "L'ombra de l'eunuc", "Les veus del Pamano" o "Jo confesso". Preguntat pel seu darrer conte per a nens, "La Mariona i la Menjanits" (amb il·lustracions de Romina Martí), ha explicat que és un regal que ha fet a la seva neta Mariona. L'escriptor reflexiona que "en arribar els nets he anat a parar a un tipus de gènere que no he fet mai: explicar un conte a un nen que no sap llegir (...) l'adult llegeix el conte a la criatura". Pel que fa a l'ofici d'escriptor, concretament, de novel·les per a adults, Cabré ha admès que l'acte d'escriure "donant-ho tot i considerant-ho com una feina essencial" li pren la força, perquè "absorbeix moltíssima energia". "Després, més o menys, ho pagues, però no ho dic com una víctima, no ho lamento", ha afegit. D'altra banda, el novel·lista ha acceptat formar part, en un lloc testimonial, de les llistes electorals de Junts per Catalunya. De fet, ha puntualitzat, "hauria volgut una llista única", però afegeix que no va dubtar quan li van proposar formar part de la llista de Puigdemont. També ha recordat que ja havia estat a Junts pel Sí. Cabré valora la situació que es viu a Catalunya com a "difícil", i considera que "tenim el 155, que fa molta nosa". A més, anima "a llançar-nos a votar tots el dia 21, per absoluta necessitat de supervivència". Pel que fa al procés independentista, ha apuntat que, "si veiem tots els processos d'independència [a Europa], veurem que no s'han produït d'un dia per a l'altre". "Això és una situació que l'hem d'anar treballant sense histerismes, però amb fermesa", ha conclòs.

  • Albiol: "Algunes coses que passen a TV3 i a Catalunya Ràdio nosaltres no les compartim, no ens agraden i no ens semblen normals"
    Veure vídeo

    Albiol: "Algunes coses que passen a TV3 i a Catalunya Ràdio nosaltres no les compartim, no ens agraden i no ens semblen normals"

    El president del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, ha puntualitzat les declaracions en què demanava tancar TV3 i tornar-la a obrir amb gent "normal" i "plural". Albiol ha dit que els professionals de TV3 són persones i éssers normals, però que "algunes coses que passen a TV3 i a Catalunya Ràdio nosaltres no les compartim, no ens agraden i no ens semblen normals". Per exemple, no considera adequat que un programa infantil hagi parlat de presos polítics "enlloc d'explicar on són els rius". A més, afegeix Albiol, "des d'un punt de vista objectiu, ni a Catalunya ni a Espanya existeixen presos polítics". El president del PPC proposa "canviar els criteris de programació, de direcció i de com s'escullen els òrgans de direcció dels mitjans públics". Albiol pensa que actualment "els mitjans públics de Catalunya estan donant suport a una ideologia; no són imparcials". "TV3 està prenent partit, des del punt de vista ideològic, des de l'inici del procés", denuncia Albiol, i no li sembla admissible "que els presentadors d'un mitjà públic es posin a favor d'una ideologia". De cara al 21D, García Albiol proposa "fer un esforç per cosir les ferides socials que el procés ha acabat provocant". I valora de gran importància que les empreses "que han marxat puguin tornar". Per Albiol, "hi ha una part de la població que ha vist el 155 com un instrument d'estabilitat". "Hi havia una clara voluntat que el 155 s'aprovés; si el president de la Generalitat hagués convocat les eleccions, l'aplicació s'hauria modulat diferent", explica Albiol, si bé no ha sabut dir si amb major o menor intensitat. També avança que el PPC es posa com a objectius créixer electoralment i "fer un govern de constitucionalistes a Catalunya". En concret, ha demanat "a Iceta i a Arrimadas que deixin de discutir-se per la cadira, que presentin el seu projecte... i a partir del dia 21 en parlem".

  • Gay de Montellà: "No crec que sigui voluntat del govern espanyol tenir una economia intervinguda"
    Veure vídeo

    Gay de Montellà: "No crec que sigui voluntat del govern espanyol tenir una economia intervinguda"

    Entrevistem el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, després que ja es comptabilitzen 2.700 empreses catalanes que han canviat de seu social o fiscal des del 2 d'octubre. Gay de Montellà ha dit que no s'esperava que s'arribés a aquesta situació, ni que s'escampés d'un nucli financer a empreses d'altres àmbits. Ara bé, apunta Montellà, "cada mes encara hi ha un degoteig de 40 empreses que marxen". El president de la patronal catalana confia que les empreses tornaran a Catalunya i anima "els accionistes de les companyies que recomanin als gestors que no tinguin una voluntat de canvi (de seu)". Montellà ha afegit que no creu que des de La Zarzuela el rei hagués fet cap trucada per demanar canvis de seu empresarial. Segons Gay de Montellà cal tenir en compte que "Espanya és un 60% per cent del nostre mercat (el català)" i que actualment sí que es nota el boicot als productes de consum, a la resta no (com manufactura o indústria)". Per a afavorir el retorn d'empreses, Montellà proposa "que la marca Catalunya no estigui al nivell màxim de fiscalitat, com tenim en aquest moment". També creu que s'ha de fer algun acte internacional, en el futur, en "el qual Catalunya recuperi la imatge adquirida de manera tan intensa l'any 92". En relació amb la intervenció de les finances de la Generalitat i l'aplicació del 155, el president de Foment del Treball no creu que "sigui la voluntat del govern d'Espanya tenir una autonomia intervinguda financerament; això, en el moment que estigui normalitzat, el primer serà a aixecar-ho". Montellà espera que "s'acabi la incertesa, es formi un nou govern amb qui treballar i es normalitzi el país," per continuar treballant. De fet, augura que en un termini "entre 3 i 5 anys Catalunya es recuperarà". A més, aposta que "a la llarga serà bo que hi hagi un referèndum pactat".

  • Jordi Nieva: "Si un tribunal superior demana una cosa, l'inferior diu 'sí' i prou. No cal més explicacions"
    Veure vídeo

    Jordi Nieva: "Si un tribunal superior demana una cosa, l'inferior diu 'sí' i prou. No cal més explicacions"

    Parlem amb Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la UB, sobre quins escenaris s'obririen si el Tribunal Suprem investigués conjuntament les dues causes obertes en relació amb el procés per rebel·lió, sedició i malversació. De fet, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ja ha acceptat cedir la part que ella instruïa i que feia referència als consellers i als presidents d'Òmnium i l'ANC. El primer que ha volgut assenyalar Jordi Nieva és que "si ets jutjat per un tribunal superior (com el Suprem) no tens dret al recurs; d'alguna forma t'estan traient drets". Això cal tenir-ho en compte, afegeix el catedràtic, perquè "podria provocar, en un temps de dos o tres anys, la nul·litat dels judicis". Davant la pregunta de les possibilitats que el Suprem decideixi la llibertat dels presos, Nieva augura: "Ja ho veurem, però sembla que sí." El catedràtic també ha volgut posar èmfasi en el fet que "no és delicte el fet de preparar-te, per les vies legals, per si algun dia arriba la declaració d'independència; això no té cap problema". I afegeix, "els actes preparatoris que descriu la magistrada (Lamela) com a molt podrien incloure's en un delicte de desobediència, però res més". Jordi Nieva ha insistit en el fet que si el Suprem concentra totes les causes, "tots les persones i reus implicats en aquests judicis perden el dret al recurs d'apel·lació i el dret al recurs de cassació, dos recursos que tindrien si els jutgessin els tribunals habituals (...), i això és un problema". El catedràtic en Dret Processal considera que en el moment que el Suprem hagi de revisar les causes dels empresonats (cautelarment) no apreciarà risc de fuga, ni de destrucció de proves, ni de reiteració delictiva. Per acabar, Nieva valora que en una hipotètica nova declaració davant del jutge del Suprem "sí que és molt rellevant el fet de dir que renuncies a la via unilateral".

  • Eulàlia Reguant: "La unilateralitat és el que va permetre un 1-O, amb tota la repressió i violència policial que hi va haver"
    Veure vídeo

    Eulàlia Reguant: "La unilateralitat és el que va permetre un 1-O, amb tota la repressió i violència policial que hi va haver"

    Eulàlia Reguant, regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, explica que per arribar a un acord amb qualsevol altra formació han de compartir els objectius de "llibertat dels presos polítics i la no aplicació del 155". A més d'això, Reguant creu que "s'ha de posar en valor l'1-O, la feina de la gent, l'organització popular i la mobilització". I apunta que un programa electoral comú amb ERC i Junts per Catalunya hauria d'incloure "obrir un procés constituent". Ara com ara, la formació de Reguant estudia com aconseguir retirar progressivament el 155 després del 21D i "anar recuperant, ja no l'autogovern, sinó un mandat popular que té a veure amb la voluntat de construir una república". Eulàlia Reguant assenyala: "Estem veient com la sortida principal, ara mateix, de la justícia espanyola és imputar delictes d'odi al professorat que es dedica a generar debat polític i explicar el que passa fora de les aules." Per això creu que "el 155 va més enllà del que és una intervenció administrativa". "L'aplicació del 155 no és un accident; té a veure amb un procés recentralitzador del govern espanyol", exposa Reguant. Pel que fa a la via unilateral, apunta, "la CUP l'ha posada sempre com l'única manera de superar aquest marc constitucional que en lloc de garantir drets els nega i els restringeix". I afegeix: "Hem de tenir clar que en un marc de desobediència pot haver-hi conseqüències que cal entomar." La regidora de la CUP aposta per "tenir les bases per construir la República, i això ho hem d'implementar el 21D". La seva formació vol que "hi hagi molta més gent que construeixi república, però no podem tornar a un escenari de fa dos anys perquè ja ho hem viscut". En relació amb el fet que el govern espanyol negui haver amenaçat amb una resposta violenta si s'hagués declarat la independència, Reguant dedueix que "si el 21D guanyen les forces independentistes i republicanes, i continuem el mandat començat l'1-O, no hi haurà violència".

  • Ada Colau: "La de Barcelona era la millor candidatura tècnica, però hi ha altres raons que se'ns escapen"
    Veure vídeo

    Ada Colau: "La de Barcelona era la millor candidatura tècnica, però hi ha altres raons que se'ns escapen"

    L'alcaldessa Ada Colau, d'acord amb la piulada que va fer ahir, considera que ni el 155 ni la DUI han ajudat a portar l'Agència Europea de Medicaments (EMA) a Barcelona. De la mateixa manera, Colau pensa que "tampoc ajudarà que ara això es converteixi en un mar de retrets mutus". Per l'alcaldessa, "érem, a nivell tècnic, amb Amsterdam, les dues millors candidatures" i "el context polític no ajudava". A més, segons Colau, "el 155 ho agreuja". Ha admès que un dels grans incentius per aconseguir l'EMA "era econòmic", així com el fet que, a la capital catalana, "hauria potenciat un sector estratègic: el món de la recerca". Colau considera que la decisió final "no és bona per a ningú, ni per a Barcelona ni per a Espanya ni per a Europa". En relació amb el suport rebut, Ada Colau ha dit que "se'ns ha explicat que també s'hi havia implicat el president Rajoy en alguns moments". De cara al futur, Colau insisteix que Barcelona "té molt bona imatge a l'exterior i és un tresor que hem de preservar". Posa com a exemple que "el Mobile World Congress no està en perill en cap cas" i assegura: "Treballem perquè el 2018 sigui la millor edició possible." Pel que fa a l'estabilitat del govern municipal, Ada Colau valora com a "irrellevant" que el PSC estigués dins o fora del govern. Per a la seva formació és "incomprensible" que el PSC se sumés al que qualifica de deriva autoritària i repressiva del PP, amb el 155 i els empresonaments. L'alcaldessa ha volgut deixar clar que "després del pacte de govern, no volem substituir el PSC per un altre aliat de govern". I accepta: "La situació de polarització ens perjudica (de cara al 21D) als que volem superar la política de blocs."

  • Josep Cuní: "TV3 no alliçona, fa la feina que ha de fer"
    Veure vídeo

    Josep Cuní: "TV3 no alliçona, fa la feina que ha de fer"

    El periodista Josep Cuní va dirigir i presentar 1.303 programes d'"Els matins", unes 7.000 hores de televisió en directe i matinant. Avui ha tornat al plató, com a entrevistat. D'entrada, ha reconegut: "No em sento mai bé quan soc entrevistat." Després d'un repàs de la seva trajectòria professional, Cuní ha dit que s'ha arribat a una situació política a Catalunya en què "tothom ha perdut els papers". També ha adreçat diferents preguntes a diversos líders polítics. A Carles Puigdemont li preguntaria "per què va dir que no hi havia condicions per posar urnes democràtiques i legals el dia que ell volgués". Segons Cuní, aquesta decisió hauria servit, si no per aturar el 155, sí per evitar l'aplicació del 155 "en tota l'administració". A Oriol Junqueras li preguntaria "si és certa la pressió que ERC va exercir sobre el president de la Generalitat que si convocava eleccions organitzaria una 'certa gresca' política (...), i si va prevaler més l'interès electoral de partit que l'interès d'estat". A Rajoy, "per què va deixar podrir tant la situació; i per què encara avui no ha fet una proposta per als catalans". En relació amb la pràctica actual del periodisme, Josep Cuní assenyala: "El periodisme està portant o ha portat pancartes, i això ens distancia de la realitat tal com hauria de ser observada pels ciutadans." Ha afegit, a més, que ell mira de fugir de les pancartes, però que això no treu que tingui la seva opinió. Cuní s'ha mostrat "indignat" amb les afirmacions que sostenen que TV3 adoctrina: "Qui vulgui veure que TV3 adoctrina trobarà alguna cosa que l'adoctrini, encara que sigui un anunci, perquè és una qüestió de percepció i de voluntat." Per Cuní, "TV3 no alliçona; TV3 fa la feina que ha de fer tan bé com sap i la pot fer". Pel que fa a l'efecte de les xarxes socials, Cuní considera que s'ha de saber destriar el gra de la palla. I, detecta el periodista, "el problema de les xarxes socials és que a qui n'abusa li provoquen sensació d'impunitat".

  • Marta Pascal (PDeCAT): "Hem d'aconseguir que els consellers surtin de la presó i el president pugui tornar"
    Veure vídeo

    Marta Pascal (PDeCAT): "Hem d'aconseguir que els consellers surtin de la presó i el president pugui tornar"

    La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha explicat que la llista de Junts per Catalunya encara no s'ha tancat definitivament. Sí que ha descartat que el major Trapero formi part de la llista; i ha confirmat la presència de Lluís Font, un home del món educatiu. Segons Pascal, la llista "l'està fent el president Puigdemont" i "se li ha de permetre que això sigui d'aquesta manera perquè ha demostrat un lideratge i una fortalesa molt grans". La llista té la voluntat de ser "àmplia, plural i transversal", assenyala la coordinadora general del PDeCAT. Ara bé, ha afegit, els diputats del PDeCAT que han format part de Junts pel Sí aquesta legislatura "tindran una presència reduïda, més petita de l'habitual; és una situació excepcional". Pascal ha apuntat que "el president té valor per si mateix i que si hi ha una marca de la casa del PDeCAT és el president Puigdemont" i que "la llista del president Puigdemont és la llista guanyadora". També augura que "no serà una campanya fàcil", que haurà de focalitzar l'objectiu en el fet que "el plebiscit que alguns no es van atrevir a acordar ara el tenim en forma d'urnes el 21D; és a dir, el Sr. Rajoy no es va atrevir a pactar un referèndum amb el president Puigdemont (...) Si tenim les urnes al davant hem de guanyar sí o sí". Per Pascal, cal fer un discurs realista i fer els passos necessaris per recuperar les institucions i tenir un nou estat; i això, diu Pascal, "necessita més de temps que el que ens havíem pensat". Finalment, Marta Pascal ha valorat positivament que l'exconsellera de Salut Marina Geli hagi acceptat formar part de la llista de Junts per Catalunya.