La substància
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

La substància

L'any 2010, una delegació de l'empresa China Merchants Group es presentà a Cadaqués, localitat icònica de la Costa Brava catalana, coneguda internacionalment per ser refugi i inspiració de l'insigne pintor Salvador Dalí. La seva missió, prendre apunts per a construir, en un futur, una rèplica del poble empordanès a la Xina.

Sis anys més tard, la Tingting, una jove emprenedora que viu a la ciutat de Xiamen i que s'ha comprat un pis a Kadakaisi, la rèplica xinesa del poble de Cadaqués, decideix passar-hi un cap de setmana per desconnectar del seu dia a dia en una ciutat en constant ebullició.

Aquí comença "La Substància": un documental que navega entre l'original i la rèplica, la realitat i el somni, el temps i la memòria, a través dels paisatges de Cadaqués, Kadakaisi, Xiamen i el Cap de Creus...


 

 

Nota del director, Lluís Galter
"A la vintena de pàgines que porten per títol "La substància", l'escriptor Josep Pla observa tres realitats (el vent, la cuina del peix i les festes) que, segons ell mateix determinen la raó de ser del seu ‘país'. Aquest país, les fronteres del qual tenen sovint un abast més sentimental que no pas físic, tindria en el poble de Cadaqués un dels seus eixos indiscutibles.
Cadaqués ha passat, en poc més de mig segle, de ser un poblet pescador pràcticament incomunicat i, per tant, desconegut, a haver de tancar l'única carretera de corbes que hi accedeix perquè a l'agost no hi cap, literalment, ningú més. El seu gran ambaixador, el pintor Salvador Dalí, ha convertit el seu panorama en un dels més fotografiats de la Mediterrània.
Si un poble té una rèplica és perquè pot. Perquè se la mereix. I davant el fet (més o menys objectiu), que Cadaqués, Costa Brava i Cadaqués, Zhangzhou s'assemblen tant com un ou a una castanya, la pel·lícula intenta posar les coses al seu lloc i traçar un espai d'entesa on aquests dos llocs físics d'entrada irreconciliables convergeixin, a través de les seves imatges respectives, en un tercer espai virtual, un simulacre creat per existir tan sols dins la pel·lícula.
Aquest tercer espai és on naveguen i s'emmirallen els personatges: un racó mal il·luminat entre dos decorats, uns llimbs obscurs des d'on fer intuir quelcom potser més real, més profund o, en el pitjor dels casos, un naufragi."


Festivals
Cinespaña, el Festival de Cinema Espanyol de Tolosa, 2016
SEFF, Festival de Cine Europeo, Sevilla, 2016
L'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, 2016
Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya, Girona - Salt, 2016


Fitxa tècnica
Direcció: Lluís Galter
Producció: Sergi Moreno, Paco Poch i Tono Folguera
Coproducció: David Epiney i Eugenia Mumenthaler
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Guió: Ivan Pintor, Irene Masdeu i Lluís Galter.
Direcció de fotografia: Jordi Figueras
Muntatge: Oriol Cid i Lluís Galter
So: Diego Casares, David Lipka
Disseny de so: Jonathan Darch
2016
84 minuts
Una iniciativa del Màster de Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra.
Una producció de Lastor Media, Mallerich Films, Televisió de Catalunya, Paco Poch Cinema i Alina Film.


Lluís Galter, director
(Figueres, Girona, 1983) Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2001-2005). Obté una beca per acabar els seus estudis a l'Escola de Cinema i Televisió de Praga. Allà realitzarà dues peces documentals (Kapr i Berlín, nova simfonia en 326 postals) que s'exposen a la Vrije Akademie de la Haia (projecte itinerant Transart V, 2005) i al Museu d'Art Contemporani de Tallinn (Estònia) l'any 2007. Durant el tercer any a la universitat realitza un altre documental (La ràdio de Kirk Douglas) que emet Televisió de Catalunya al programa Taller.doc (2005). La distribuïdora de DVD Intermedi li encarrega un curtmetratge (Ejemplo del airón) en homenatge al cineasta Shohei Imamura per incloure-ho a l'edició espanyola "Cinéma, de notre temps" (2007).
La convocatòria de les Beques Agita de l'Ajuntament de Figueres li atorga el primer premi pel projecte de llargmetratge "Caracremada", que compta amb la col·laboració del Consell de la Cultura i les Arts (CoNCA), l'Ajuntament de Berga, la Diputació de Barcelona , la Diputació de Girona, el Memorial Democràtic, el Museu de l'Exili de la Jonquera i la Universitat Pompeu Fabra, entre altres. La producció arrenca des de l'Associació Cultural Passos Llargs i és coproduïda per Mallerich Films - Paco Poch i Cromosoma. El film és seleccionat per a la seva première internacional a la 67 Mostra de Venècia (secció Orizzonti) i és presentada i premiada en diferents festivals de cinema internacionals (Sant Sebastià, Thessalonika, Conca, Nova York, Göteborg, Linz, Sant Petersburg, Munic,...). "Caracremada" obtindrà també el prestigiós premi Sant Jordi de RTVE a la Millor Opera Prima 2011.
Realitza una de les peces del documental "69/78 Prescrit", produït pel Memorial Democràtic i coordinat des de la Universitat Pompeu Fabra.
Dirigeix el llargmetratge documental "La Substància", un dels projectes seleccionats per la Biennale Cinema College del Festival de Venècia i coproduït pel Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra.

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR