Babylonia mon amour
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3
El documental

Babylonia mon amour

Sense feina, sense papers, sense lloc per dormir i assetjats per la policia, un grup d'homes senegalesos a Barcelona comencen a adonar-se que el seu somni europeu potser no és res més que un munt d'il·lusions.

Als extraradis de la ciutat de Barcelona viuen la majoria de joves senegalesos que no tenen permisos de residència per viure, legalment, a la ciutat. Entre cases okupes i carrers de barris degradats, aquests joves intenten sobreviure i trobar un sentit a l'existència. Escapen de la temptació de Babilònia, de dues opcions de vida: la perdició o la resistència a viure en decadència.

 

"Babylonia mon amour" és un exercici d'observació d'un grup d'immigrants il·legals senegalesos que viuen a Barcelona. Dos anys durant els quals el director Pierpaolo Verdecchi va viure amb els protagonistes del film a les cases ocupades i als carrers de Barcelona i Badalona. Pierpaolo va ser acceptat pels joves senegalesos com un membre més de la seva comunitat, una comunitat que no és només la suma dels individus. Els joves comparteixen un rerefons cultural i religiós: el Baye Fall, una branca mística i pacifista de l'Islam, originària de les comunitats rurals del Senegal que viuen del treball comú, sense propietat privada, dedicades a la feina i a les pregàries.

Tot i que els joves del film s'identifiquen amb aquesta cultura, alhora estan totalment absorts i fatalment atrets pel que anomenen Babilònia: la temptació de les llums de la ciutat, de l'alcohol, les drogues i la prostitució. Pierpaolo aconsegueix una mirada discreta i respectuosa per explicar aquest xoc cultural i espiritual. No hi ha cap forma d'integració, viuen en un món a part. L'únic contacte amb la realitat és el treball precari que han de realitzar per sobreviure: des de pescar, recol·lectar metalls de les fàbriques abandonades o vendre droga pels carrers de la ciutat.

El retrat que aconsegueix Pierpaolo és molt fotogràfic. L'extensa experiència en treballs fotogràfics s'evidencia en el tractament artístic en blanc i negre del film. La bellesa i la desesperança apareixen no com a oposats, sinó com a elements de la lluita vital del dia a dia per sobreviure i per trobar un sentit a la seva existència. Alguns personatges destaquen més que d'altres, però el veritable protagonista és el col·lectiu, la comunitat, que té vida autònoma.

Els joves passen el temps xerrant en grup a través d'un sentiment compartit d'existència. Els moments de la vida quotidiana passen entre la desesperació i la ràbia, entre riures i bromes.

 

Festivals

L'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, 2017

Visions du Réel, Festival Internacional de Cinema de Nyon, Suïssa, 2017

ShorTS, Festival Internacional de Cinema, Trieste, Itàlia, 2017

       

Dirigit per Pierpaolo Verdecchi.

Informació d'interès Disponible fins al 06/01/2018 a les 23.59

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR