"El convidat" ha tancat la seva trajectòria a TV3, després de cinc temporades. Albert Om ha visitat les llars de desenes de famosos d'àmbits i de generacions diferents. Alguns ja no hi són. Després de tants caps de setmana fora i de tantes confidències, el deixem de tornada a casa seva, cuinant en companyia del xef Ferran Adrià.
Albert Om ha visitat una casa de cites per enregistrar "El convidat". La seva amfitriona: la sra. Rius, famosa "madame" de Barcelona. Ens explica que va "començar a fer homes" pel seu origen humil i que ha avortat més d'una vegada. Ens assegura que ja no exerceix ."Sóc una reserva espiritual d'occident". Per a ella treballen entre 45 i 50 noies "que porten una vida ordenada. Més que professionals són amateurs retribuïdes". Per primera vegada, som testimonis d'una trucada en directe per demanar aquest tipus de serveis.
Albert Om s'endinsa a la nova llar de Jaume Marsé a la Fundació Arrels. Els seus records ocupen poc espai físic a l'armari, on guarda unes americanes i uns quants llibres, alguns d'estudiants de l'escola de periodisme amb qui va compartir joventut, com Maruja Torres. També d'aquella època li venen al cap noms que coneixem per la televisió o a través de diaris de gran tirada.
Aquesta és l'última vegada que Albert Om va de convidat a casa d'algú i ha triat com protagonista del final de l'aventura Jaume Marsé. Periodista de formació i ofici, Marsé va passar de tenir feina, família, un àtic i una segona residència a viure al carrer. Ara té una habitació a la llar de la Fundació Arrels. Ens explica com era la seva vida de "sense sostre" a La Rambla del Raval de Barcelona.
Jaume Marsé ha perdut l'esperança però malgrat la situació que l'envolta manté el sentit de l'humor. A "El convidat" recorda el seu passat familiar i com la vida i les seves decisions l'han empès on és ara. Ens diu que l'alcohol i la separació de la seva companya li van marcar les cartes.
El crític de televisió d'El Periódico de Catalunya, Ferran Monegal, visita Jaume Marsé a la Fundació Arrels. Fa més de 40 anys que no es veuen. Monegal va ser cap del Marsé i un amic amb qui sortia després de la feina al diari. Ara recorden plegats els vells temps i parlen de la vida, de la mili, dels fills, dels amics...
No tot l'interés de Massagué gira al voltant del càncer i la ciència. Per desconnectar del laboratori, en el seu temps de lleure li agrada dedicar-se als ocells i guarda un tresor en una vitrina: una col·lecció de minerals provinents de diferents països del món.
Massagué creu que la seva tasca als Estats Units té data de caducitat i, tot i la importància de les seves descobertes sobre el càncer, no espera el reconeixement de l'acadèmia sueca. Ens explica que ha cridat "eureka" en més d'una ocasió, però prefereix pensar en ell mateix com un corredor de fons. En el futur es veu a Catalunya, al capdavant d'un projecte al servei del seu país.
Un dels "pilars" de Massagué és la seva dona, la Roser. Porten tota la vida plegats i tenen dues filles que viuen a Londres. La Roser admira la dedicació d'en Joan contra la metàstasi del càncer, ell la tasca que ella ha dut a terme coordinant escoles a la ciutat dels gratacels. Fora de la feina formen un equip, el secret de l'èxit familiar.
Albert Om ha viatjat a Nova York per passar dos dies amb Joan Massagué, un català al capdavant del centre d'investigació en càncer més important del món, el de recerca Sloan Kettering. És especialista en metàstasi. Ens explica que els primers casos de càncer es van detectar a la Grècia clàssica i que treballa per a un futur en què la vida dels afectats sigui el més llarga i còmoda possible.
Entrem a la cuina de Joan Massagué per saber les raons que el van empènyer a anar a l'altra banda de l'Atlàntic. Científic metòdic, va arribar a Nova York amb la seva dona un 11 d'octubre -un dia abans que els conqueridors, puntualitza- i ens explica que ha viscut als Estats Units mitja vida perquè allà tot és possible.
Albert Om ha passat un cap de setmana amb Leopoldo Pomés, fotògraf i publicista, creador de les bombolles més famoses de la tele, les de Freixenet, i un dels responsables de la imatge de la Barcelona Olímpica. Asseguts a La Pedrera, Om i Pomés parlen de la ciutat actual.
Albert Serra compara la seva obra amb la de Fellini. Diu que fa "cinema de culte" i detesta el comercial. Els seus llargmetratges els protagonitzen sempre persones desconegudes, amics seus. No treballa amb actors professionals perquè no li cauen bé. Om li pregunta si faria un film amb George Clonney i Scarlett Johansson. La resposta és un contundent no.
Albert Om ha decidit passar un cap de setmana amb Albert Serra, cineasta i icona de la modernitat. Té 39 anys i prepara una nova pel·lícula, "I'm an artist". Serra creu que ho és, d'artista, i considera que la imatge de l'artista és "la porta d'entrada" a un món on no pot accedir tothom. Cuida molt el seu aspecte i es defineix com un home calmat.