TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 66 resultats.

  • El futur de la depuració de les aigües residuals urbanes
    Veure vídeo

    El futur de la depuració de les aigües residuals urbanes

    Les Estacions Depuradores d'Aigues Residuals han de tractar dos components: el carboni i el nitrogen. Part del residu obtingut en l'eliminació del carboni es transforma en biogàs i l'altra part s'utilitza per eliminar el nitrogen. En tot aquest procés es consumeix una gran quantitat d'energia, de fet entre el 2 i el 3% del consum energètic dels països industrialitzats es dedica al tractament d'aigües residuals. Julián Carrera és professor del departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona i també coordina el projecte Saving-E.

  • El Talmud llatí: com els cristians del segle XIII entenien el judaïsme
    Veure vídeo

    El Talmud llatí: com els cristians del segle XIII entenien el judaïsme

    La religió jueva creu quequan Moisés va rebre l'antic testament, és a dir, la Torà, també va rebre la llei del Talmud, que recull tota la sabiesa rabínica i que es va anar trasmetent de forma oral de generació en generació. Tot i que el Talmud no es va posar per escrit fins al segle setè, es considera un document fundacional per al judaisme, ja que regula qüestions essencials en la vida d'un jueu. Alexander Fidora és professor de recerca ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona, i està especialitzat en l'estudi de les religions.

  • Millorar l'atenció social des del debat ciutadà
    Veure vídeo

    Millorar l'atenció social des del debat ciutadà

    La societat xarxa ha estat clau per la proliferació de col·lectius ciutadans actius, involucrats en la producció de coneixement, innovació i cerca de solucions per a problemàtiques que els afecten, sobretot en l'àmbit de la salut i l'atenció social. Basant-se en l'experiència pròpia, aquests grups han aconseguit intervenir políticament, democratitzar processos i espais de decisió habitualment en mans d'experts, coneixements molt tècnics, i proposar noves solucions per les situacions o problemàtiques que els preocupen. Doctor en psicologia social per la Universitat Autònoma de Barcelona, Israel Rodríguez-Giralt és investigador líder del grup CareNet, un grup de recerca de l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya.

  • Qualitat, rendibilitat i personalització del software informàtic
    Veure vídeo

    Qualitat, rendibilitat i personalització del software informàtic

    Quants cops hem patit errors de software a les aplicacions que utilitzem a la nostra vida quotidiana? La recerca del grup d'investigació SOM de la Universitat Oberta de Catalunya té per objectiu que les empreses puguin desenvolupar software més bo, amb més productivitat, i que aquests programes contribueixin a la creació de "citizen developers", és a dir, ciutadans no experts, però capaços d'adaptar el programari a les seves necessitats reals. Jordi Cabot és professor d'investigació ICREA a l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya i també dirigeix el grup d'investigació SOM, Software and System Modeling.

  • La biologia, nova font d'inspiració per a l'enginyeria
    Veure vídeo

    La biologia, nova font d'inspiració per a l'enginyeria

    La biologia és sovint una gran font d'inspiració per altres ciències com l'enginyeria. Els teixits biològics i les construccions artificials a vegades guarden moltes similituds, tant pel que fa a la mecànica com a l'estructura. Però els èssers vius tenen altres capacitats que els materials inerts no tenen, com l'adaptació a l'entorn o bé l'autorecuperació d'algunes lesions. Ara, l'enginyeria pretén aprendre de la biologia per aconseguir materials més sostenibles i amb més prestacions. Marino Arroyo és professor agregat del departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya.

  • Tecnologia inalàmbrica per la indústria del futur
    Veure vídeo

    Tecnologia inalàmbrica per la indústria del futur

    La indústria global està immersa en l'anomenada quarta revolució industrial, que sorgeix per la consolidació de la computació "al núvol", la proliferació de les tecnologies que permeten l'anàlisi de dades, la millora en els sistemes de comunicació, i els baixos consums energètics. Una indústria connectada a la xarxa, que pot monitoritzar i analitzar els seus processos per optimitzar la producció és l'objectiu de la indústria 4.0. I la tecnologia wireless té un paper molt destacat en tot aquest procés. Xavier Vilajosana és professor del departament d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions i investigador principal del grup de recerca Wireless Networks de la Universitat Oberta de Catalunya.

  • Més a prop d'entendre la part fosca de l'Univers
    Veure vídeo

    Més a prop d'entendre la part fosca de l'Univers

    Fa cent anys Albert Einstein va predir l'existència d'ones gravitatòries, és a dir, vibracions de l'espai-temps provocades per la col·lisió entre dos forats negres. Ara, per primer cop a la història, s'ha pogut confirmar l'existència d'aquestes ones gravitatòries, que permetran estudiar l'Univers des d'una altra perspectiva, especialment els elements que conformen la part fosca, com són l'energia obscura o els forats negres. Roberto Emparan és professor d'investigació ICREA del Departament de Física Quàntica i Astrofísica a la Universitat de Barcelona.

  • Música: de les col·leccions i els arxius a models computacionals avançats
    Veure vídeo

    Música: de les col·leccions i els arxius a models computacionals avançats

    Els experts diuen que probablement al món hi ha més cançons que persones. Trobar aquell tema musical que tens al cap però del què no recordes el títol o l'intèrpret és buscar una agulla en un paller. Disposar de models computacionals que reconeguin el taral·lareig, que descriguin automàticament aspectes com el ritme, les harmonies o els instruments, podria facilitar la cerca de temes i preferències musicals entre totes les cançons que existeixen al món. Emilia Gómez és professora Icrea Acadèmia del Grup de Tecnologia Musical del Departament de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra.

  • Biosensors: un pas més cap a la medicina del futur
    Veure vídeo

    Biosensors: un pas més cap a la medicina del futur

    Quan una persona diabètica comprova el seu nivell de glucosa en sang o quan una dona fa un test d'embaràs, estan utilitzant biosensors. Un biosensor és un detector que incorpora un component físic o químic i un component biològic, com poden ser anticossos o bé ADN. La investigació en aquesta tecnologia representa un pas més cap a la medicina individualitzada. Ángel González és investigador a la Universitat Rovira i Virgili i gerent de Proteus Diagnostics, una empresa spin off de la mateixa universitat.

  • Predir què farem per saber com viurem
    Veure vídeo

    Predir què farem per saber com viurem

    L'èsser humà és l'espècie dominant a la Terra. Encara no se sap quines conseqüències tindran els canvis que estem provocant en el sistema natural i si afectaran al nostre propi benestar. Estudiar l'evolució de la natura relacionada amb el comportament humà és la base per establir models predictius que ajudin a evitar conseqüencies negatives a llarg termini. Eric Galbraith és investigador ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Recuperar la nostra història paisatgística
    Veure vídeo

    Recuperar la nostra història paisatgística

    Els palinòlegs estudien els grans de pol·len com a partícules indicadores de l'ús humà de determinades plantes. Recuperar aquestes partícules en un contex arqueològic o bé en medis humits permet reconstruir l'evolució dels paisatges al llarg del temps, i per tant els escenaris del desenvolupament humà des de la prehistòria fins als nostres dies. Santiago Riera és palinòleg i professor agregat del Departament d'Arqueologia i Història de la Universitat de Barcelona.

  • Identitats canviants en una societat en constant evolució
    Veure vídeo

    Identitats canviants en una societat en constant evolució

    Avui en dia, la identitat és un concepte flexible que evoluciona i que fuig de models deterministes que tenen a veure amb idees més estàtiques, com el lloc de naixement o la família. Les identitats són canviants segons les experiències pròpies que viu cada persona en un context determinat. Els fenòmens socials, culturals, polítics i, sobretot, econòmics són els factors que constitueixen aquestes identitats múltiples dels individus. David Block és doctor en Lingüística Aplicada i professor de Recerca ICREA a la Universitat de Lleida.

  • Descobrir similituds genètiques entre espècies per avançar en la biomedicina
    Veure vídeo
  • Tecnologia per crear edificis energèticament autosuficients
    Veure vídeo

    Tecnologia per crear edificis energèticament autosuficients

    La directriu europea Energy Performance of Buildings estableix que al 2020 tots els edificis de nova construcció hauran de ser de consum pràcticament nul i l'energia que necessitin haurà de procedir de fonts renovables i ser produïda "in situ". Això significa que els edificis integraran sistemes de generació renovable i hauran de complir una sèrie de característiques arquitectòniques per ser el màxim d'eficients possible. De tots els sistemes renovables, les tecnologies solars són les que poden oferir una solució més bona a aquest repte de futur. Daniel Chemisana és professor de Física a l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida i director del Grup d'Investigació de Sistemes Dinàmics Aplicats a l'Energia Solar.

  • Establir llaços de confiança família-escola per millorar el rendiment acadèmic
    Veure vídeo

    Establir llaços de confiança família-escola per millorar el rendiment acadèmic

    La diversitat social, lingüística i cultural del nostre país es reflecteix també dins de les aules. Els informes PISA apunten que hi ha diferències notables de rendiment acadèmic entre l'alumnat d'origen estranger i l'alumnat autòcton. Amb la voluntat de subsanar aquestes diferències i de gestionar satisfactòriament la diversitat a l'educació neix el programa "Fonts de coneixement", que té el seu eix central en les relacions família i escola. Moisès Esteban és professor de psicologia a la Universitat de Girona i coresponsable del grup de recerca "Cultura i Educació".