TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 72 resultats.

  • La biologia de xarxes
    Veure vídeo
  • La metàstasi segons el tumor
    Veure vídeo
  • Els microexons
    Veure vídeo

    Els microexons

  • Els reservoris, l'enigma del VIH
    Veure vídeo
  • Fotografiar la química
    Veure vídeo
  • La clau de l'ARN en la malaltia de Huntington
    Veure vídeo
  • El futur de la depuració de les aigües residuals urbanes
    Veure vídeo

    El futur de la depuració de les aigües residuals urbanes

    Les Estacions Depuradores d'Aigues Residuals han de tractar dos components: el carboni i el nitrogen. Part del residu obtingut en l'eliminació del carboni es transforma en biogàs i l'altra part s'utilitza per eliminar el nitrogen. En tot aquest procés es consumeix una gran quantitat d'energia, de fet entre el 2 i el 3% del consum energètic dels països industrialitzats es dedica al tractament d'aigües residuals. Julián Carrera és professor del departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona i també coordina el projecte Saving-E.

  • El Talmud llatí: com els cristians del segle XIII entenien el judaïsme
    Veure vídeo

    El Talmud llatí: com els cristians del segle XIII entenien el judaïsme

    La religió jueva creu quequan Moisés va rebre l'antic testament, és a dir, la Torà, també va rebre la llei del Talmud, que recull tota la sabiesa rabínica i que es va anar trasmetent de forma oral de generació en generació. Tot i que el Talmud no es va posar per escrit fins al segle setè, es considera un document fundacional per al judaisme, ja que regula qüestions essencials en la vida d'un jueu. Alexander Fidora és professor de recerca ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona, i està especialitzat en l'estudi de les religions.

  • Millorar l'atenció social des del debat ciutadà
    Veure vídeo

    Millorar l'atenció social des del debat ciutadà

    La societat xarxa ha estat clau per la proliferació de col·lectius ciutadans actius, involucrats en la producció de coneixement, innovació i cerca de solucions per a problemàtiques que els afecten, sobretot en l'àmbit de la salut i l'atenció social. Basant-se en l'experiència pròpia, aquests grups han aconseguit intervenir políticament, democratitzar processos i espais de decisió habitualment en mans d'experts, coneixements molt tècnics, i proposar noves solucions per les situacions o problemàtiques que els preocupen. Doctor en psicologia social per la Universitat Autònoma de Barcelona, Israel Rodríguez-Giralt és investigador líder del grup CareNet, un grup de recerca de l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya.

  • Qualitat, rendibilitat i personalització del software informàtic
    Veure vídeo

    Qualitat, rendibilitat i personalització del software informàtic

    Quants cops hem patit errors de software a les aplicacions que utilitzem a la nostra vida quotidiana? La recerca del grup d'investigació SOM de la Universitat Oberta de Catalunya té per objectiu que les empreses puguin desenvolupar software més bo, amb més productivitat, i que aquests programes contribueixin a la creació de "citizen developers", és a dir, ciutadans no experts, però capaços d'adaptar el programari a les seves necessitats reals. Jordi Cabot és professor d'investigació ICREA a l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya i també dirigeix el grup d'investigació SOM, Software and System Modeling.

  • La biologia, nova font d'inspiració per a l'enginyeria
    Veure vídeo

    La biologia, nova font d'inspiració per a l'enginyeria

    La biologia és sovint una gran font d'inspiració per altres ciències com l'enginyeria. Els teixits biològics i les construccions artificials a vegades guarden moltes similituds, tant pel que fa a la mecànica com a l'estructura. Però els èssers vius tenen altres capacitats que els materials inerts no tenen, com l'adaptació a l'entorn o bé l'autorecuperació d'algunes lesions. Ara, l'enginyeria pretén aprendre de la biologia per aconseguir materials més sostenibles i amb més prestacions. Marino Arroyo és professor agregat del departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya.

  • Tecnologia inalàmbrica per la indústria del futur
    Veure vídeo

    Tecnologia inalàmbrica per la indústria del futur

    La indústria global està immersa en l'anomenada quarta revolució industrial, que sorgeix per la consolidació de la computació "al núvol", la proliferació de les tecnologies que permeten l'anàlisi de dades, la millora en els sistemes de comunicació, i els baixos consums energètics. Una indústria connectada a la xarxa, que pot monitoritzar i analitzar els seus processos per optimitzar la producció és l'objectiu de la indústria 4.0. I la tecnologia wireless té un paper molt destacat en tot aquest procés. Xavier Vilajosana és professor del departament d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions i investigador principal del grup de recerca Wireless Networks de la Universitat Oberta de Catalunya.

  • Més a prop d'entendre la part fosca de l'Univers
    Veure vídeo

    Més a prop d'entendre la part fosca de l'Univers

    Fa cent anys Albert Einstein va predir l'existència d'ones gravitatòries, és a dir, vibracions de l'espai-temps provocades per la col·lisió entre dos forats negres. Ara, per primer cop a la història, s'ha pogut confirmar l'existència d'aquestes ones gravitatòries, que permetran estudiar l'Univers des d'una altra perspectiva, especialment els elements que conformen la part fosca, com són l'energia obscura o els forats negres. Roberto Emparan és professor d'investigació ICREA del Departament de Física Quàntica i Astrofísica a la Universitat de Barcelona.

  • Música: de les col·leccions i els arxius a models computacionals avançats
    Veure vídeo

    Música: de les col·leccions i els arxius a models computacionals avançats

    Els experts diuen que probablement al món hi ha més cançons que persones. Trobar aquell tema musical que tens al cap però del què no recordes el títol o l'intèrpret és buscar una agulla en un paller. Disposar de models computacionals que reconeguin el taral·lareig, que descriguin automàticament aspectes com el ritme, les harmonies o els instruments, podria facilitar la cerca de temes i preferències musicals entre totes les cançons que existeixen al món. Emilia Gómez és professora Icrea Acadèmia del Grup de Tecnologia Musical del Departament de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra.

  • Biosensors: un pas més cap a la medicina del futur
    Veure vídeo

    Biosensors: un pas més cap a la medicina del futur

    Quan una persona diabètica comprova el seu nivell de glucosa en sang o quan una dona fa un test d'embaràs, estan utilitzant biosensors. Un biosensor és un detector que incorpora un component físic o químic i un component biològic, com poden ser anticossos o bé ADN. La investigació en aquesta tecnologia representa un pas més cap a la medicina individualitzada. Ángel González és investigador a la Universitat Rovira i Virgili i gerent de Proteus Diagnostics, una empresa spin off de la mateixa universitat.