Sark: l'últim reducte feudal d'Europa
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Sark: l'últim reducte feudal d'Europa

El programa "30 Minuts" del diumenge 4 de gener ens mostra una realitat sorprenent: la de l'illa de Sark, al Canal de la Mànega, on els seus habitants, units al voltant de l'últim senyor feudal que encara queda a Europa, lluiten contra els desitjos de dos bessons multimilionaris que, en nom de la democràcia, volen imposar la seva llei.

Sark és una minúscula illa al canal de la Mànega. Amb 600 habitants i una extensió de poc més de 5 quilòmetres quadrats, formes de govern com la democràcia havien passat, fins ara, de llarg.

Una illa propietat d'un senyor feudal, el "Seigneur" John Michael Beaumont, per delegació de la corona anglesa. Beaumont fins fa no gaire encara conservava drets anacrònics com el dret a cobrar una tretzena part de les transaccions de terrenys o ser l'únic propietari de coloms a Sark.

L'any 1993, però, dos germans multimilionaris bessons de 74 anys, Sir David i Sir Frederick Barclay, propietaris del Ritz de Londres, del Daily Telegraph i d'una cadena d'èxit de vendes per catàleg a Internet, van comprar una illa veïna, on han construit el seu castell particular. En desacord amb les lleis de Sark, sobretot el de pagar la tretzena part del preu de compra al Seigneur, han portat el règim de Beaumont als tribunals per incomplir la Convenció Europea dels Drets Humans. Mentrestant, els germans Barclay han comprat la majoria dels hotels i ja són propietaris del 25% dels terrenys de l'illa. Uns 150 habitants treballen per a ells.

Tot això, a les portes d'unes eleccions on per primer cop en més de 450 anys s'escollien tots els membres del Parlament de forma democràtica. Per a la societat tradicional de l'illa, poc amiga dels canvis sobtats, l'operació dels Barclay queda ben lluny de la democràcia i la situen com un exemple negatiu del capitalisme  salvatge.

Les eleccions són, per tant, vitals a l'hora de determinar el futur d'una illa que, en ple segle XXI, es nega a tenir enllumenat públic, on els cotxes estan prohibits, en què l'única via d'accés és la marítima i on tots els camins encara són de terra. Una societat tradicional enfrontada a uns bessons multimilionaris que dominen els ressorts del poder que els ofereixen els seus advocats i l'experiència en el món de la premsa. Una història entre un David ancorat en el segle XV i un Goliat del segle XXI.

ÚLTIMS PROGRAMES