Precaris
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Precaris

Contingut per majors de 13 anys

La precarietat laboral, com l'atur, s'ha estès com una epidèmia, amb uns efectes personals i socials preocupants. Ha arribat per quedar-s'hi?

La precarietat laboral, com l'atur, s'ha estès com una epidèmia, amb uns efectes personals i socials preocupants. Ha arribat per quedar-s'hi?

Encara que no hi ha consens per mesurar la precarietat laboral, diversos estudis avaluen que el percentatge de la població laboral catalana que pateix aquest situació està al voltant del quaranta per cent. Precarietat entesa com a inestabilitat en la feina (amb contractes temporals o a temps parcial, sovint alternant amb l'atur) i remuneracions insuficients (la tercera part dels treballadors espanyols cobren per sota del salari mínim interprofessional).

"30 minuts" ha seguit la vida quotidiana de diverses persones amb uns perfils que es repeteixen a milers a Catalunya:

    - la Zaida, arquitecta tècnica i postgrau en Gestió d'Obra, mai ha trobat feina de la seva professió i alterna contractes temporals, treballs en negre i l'atur: "Ha arribat un punt en què l'esclavisme és la normalitat i has d'acceptar qualsevol cosa a qualsevol preu." 

    - el Charlie va abandonar els estudis durant la bombolla immobiliària i ja no ha tingut cap més contracte fix: "Sense saber si treballaré demà no em puc permetre tenir un pis." 

    - l'Alberto va fiar el seu futur a un camió que no va poder acabar de pagar i ara ven als mercats de segona mà el que recull als contenidors de la brossa: "Hay meses que nada más vivo de lo que la gente tira." 

    - la Carme, propietària i directora d'una escola d'educació infantil que va haver de tancar, va a Càritas per trobar feina: "No vull anar de misèries. Tu has de sortir al carrer i endavant." 

    - el Manel, cap de producció i directiu d'empreses tèxtils, viu del subsidi per a més grans de cinquanta-cinc anys amb la dona i la filla, totes dues parades: "Les estadístiques diuen que els que tenim aquesta edat no treballarem mai més. Però no penso en això."

L'atur i la precarietat s'han estès com una epidèmia, amb uns efectes personals i socials preocupants: joves que no s'han pogut independitzar als trenta anys o que han hagut de tornar a casa; gent gran que esprem amb angoixa l'economia familiar per mantenir els fills; treballadors que, tot i tenir drets, no estan en condicions d'exercir-los i que es veuen obligats a acceptar qualsevol mena de contracte i de condicions de feina i remuneració. Tot això fa augmentar els riscos per a la salut: segons el Grup de Recerca en Desigualtats de la Salut, de la Universitat Pompeu Fabra, un nivell de precarietat alt multiplica per dos el risc de tenir problemes de salut i per tres el de tenir-ne de salut mental.

Els protagonistes del reportatge compleixen el ritual diari de buscar feina als portals especialitzats d'internet, ja que no en troben a les oficines de treball (parallelament a l'augment de l'atur, els pressupostos per a Polítiques Actives d'Ocupació s'han reduït en un seixanta per cent). Així han nascut algunes iniciatives privades per intentar palliar l'impacte d'aquesta crisi social. Al Baix Penedès, la comarca amb l'índex d'atur més alt, s'ha creat el Collectiu d'Aturats, que miren d'aconseguir, associats, la concessió de serveis públics i serveis domiciliaris privats i distribuir-los entre els tres-cents membres en funció de la seva capacitació. A Càritas Diocesana de Barcelona funciona des de fa un any el programa "Feina amb cor": sis mesos d'acompanyament personalitzat per als collectius més vulnerables. Del miler de persones que han completat el programa, 770 han trobat feina.

El reportatge es pregunta sobre l'origen i el futur d'aquesta situació sense precedents: si es tracta d'una conjuntura temporal provocada per la crisi econòmica o si es mantindrà després de la recuperació. Segons el professor de la Universitat de Londres Guy Standing, autor de dos llibres sobre els treballadors precaris, tot respon a una estratègia global del neoliberalisme capitalista i està creant una nova classe social en formació, el "precariat", sense drets polítics, civils, culturals ni econòmics. En canvi, per l'administració catalana i l'empresariat, la solució vindrà de l'activitat econòmica privada, que anirà creant llocs de treball cada vegada més qualificats i més ben remunerats. 

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR