La catifa indiscreta
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

La catifa indiscreta

Tothom coneix les famoses catifes vermelles dels festivals de cine, per on desfilen directors i actors com a imatge reclam per donar a conèixer les noves pel·lícules de l'any. Com més cèlebres són, més mitjans convoquen, més es parla de cada film i, finalment, més es ven.

Catifes, estrelles de cine, joies i vestits creen així una espècie de marca de fàbrica, la cara espectacular dels certàmens que projecten durant deu dies més d'un centenar de pel·lícules.

Tothom coneix les famoses catifes vermelles dels festivals de cine, per on desfilen directors i actors com a imatge reclam per donar a conèixer les noves pel·lícules de l'any. Com més cèlebres són, més mitjans convoquen, més es parla de cada film i, finalment, més es ven.

Catifes, estrelles de cine, joies i vestits creen així una espècie de marca de fàbrica, la cara espectacular dels certàmens que projecten durant deu dies més d'un centenar de pel·lícules.

Però darrere d'aquest aparador glamurós i mitomaníac hi ha una indústria que s'activa especialment en cada convocatòria que reuneix milers de professionals i espectadors. És a dir, hi ha tota una feina, un seguit d'activitats, servituds i contradiccions, sovint amagades. És la creu d'una fórmula copiada i repetida en les últimes dècades -de fet és difícil saber quants festivals es fan ara a tot el món- que no deixa de ser un mercat particular. Pot arribar a fer un volum de negoci d'un bilió d'euros i té les seves pròpies lleis i rituals. De fet, tot festival concentra i barreja pel·lícules amb famosos, intermediaris de tota mena, comerciants, periodistes i públic. I on tot passa de pressa, concentrat en pocs dies. Quan es posen en marxa els mecanismes de cada festival, qui mana és el cronòmetre, i les cues, els crits o les negatives marquen inevitablement les jornades.

Les poblacions on se celebren els festivals -per cert, els més destacats van néixer per allargar la temporada turística de cada lloc, ja fa més de 50 anys- fan també el seu negoci paral·lel: hoteler, immobiliari, de restauració o de luxe. Però del que es tracta, sobretot, és de vendre pel·lícules i, sovint, entren a subhasta i s'aconsegueixen, és a dir, es compren després d'un particular regateig. Els professionals, siguin de la indústria o els fotògrafs, periodistes o agents de premsa que hi treballen i que van d'un festival a un altre sense solució de continuïtat, entren en una roda frenètica d'excessos, esperes i normes. Només un exemple: per aconseguir una entrevista amb una "star" d'una pel·lícula de masses, els distribuïdors de cada país, han de pagar unes despeses d'uns dos mil euros per cinc minuts comptats d'entrevista.

Un equip del 30 Minuts ha seguit alguns dels principals festivals dels onze que hi ha a tot el món de classe A, és a dir, que són competitius, -que donen premis- i que programen estrenes cinematogràfiques absolutes. Ha entrat al "backstage" de les últimes edicions de Berlín, Canes, Venècia i Sant Sebastià per mostrar què es mou darrere de cada certamen, com funciona, quines són les seves grandeses i misèries, i recollint les activitats de Kate Winslet, Brad Pitt, Pedro i Agustín Almodóvar, i Isabel Coixet, més enllà de la posada en escena de cada gala.

Tot per descobrir la cara i la creu d'un circuit brillant i famós per fora, i canviant, frenètic i comercial per dins. Un circuit tancat i abarrotat en sales de cine o habitacions de luxe, que, de cara enfora, camina sobre una espectacular catifa vermella. El 30 Minuts mostrarà alguns dels seus secrets i indiscrecions.

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR