Històries de la SGAE
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Històries de la SGAE

"Yo no canto en la ducha ni silbo por la calle porque tengo miedo a la SGAE." No es tracta d'un acudit, sinó d'un grup de la xarxa social Facebook que té més de 170.000 admiradors. Una enquesta recent entre els internautes diu que la SGAE, la Societat General de Autors i Editors, és l'entitat més odiada d'Espanya, per sobre d'Hisenda. No hi ha dia que a la premsa no apareguin notícies negatives relacionades amb l'entitat. Com és possible que una organització no lucrativa, que representa els interessos dels artistes més admirats, tingui aquesta imatge tan negativa?

La SGAE és una entitat privada autoritzada per llei per recaptar els drets d'autor dels seus 90.000 socis, músics la majoria. Hi ha mes de 120 activitats i establiments que estan obligats a pagar les tarifes de la SGAE pel fet d'utilitzar música. Però últimament han augmentat les queixes sobre les tarifes, i gremis com els de perruquers o entitats com les dues que agrupen els ajuntaments catalans han fet públic el seu descontentament i fins i tot han reclamat exempcions de pagament o que es reformi la llei de la propietat intel·lectual.

ÚLTIMS PROGRAMES