Fora de tot: els sensellar
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Fora de tot: els sensellar

Finlàndia ha aconseguit ser l'únic país d'Europa que ha reduït la xifra de persones sense llar mentre que a tot Europa ha pujat, de manera alarmant. Barcelona, a nivell espanyol, és la ciutat que té més persones dormint al carrer.

A Europa augmenta el nombre de persones sense llar. A Catalunya, hi ha 5.741 sensesostre i, més del 50%, a Barcelona. Per contrast, Finlàndia ha aconseguit que gairebé ningú no dormi al carrer. Com?

Des que n'hi ha registres, Barcelona no havia tingut mai abans tants sensesostre. S'han ampliat les places als centres d'acollida i pisos d'inclusió però, tot i això, els últims 9 anys no ha parat de créixer el nombre de persones que acaben al carrer. I això també passa perquè moltes persones d'arreu de Catalunya van a Barcelona a buscar aixopluc. No s'aconsegueix solucionar el problema, perquè no hi ha accés a l'habitatge i els sensellar queden en situació de bloqueig. Els pisos de lloguer són massa cars. A Barcelona, el parc públic d'habitatge és de només un 1,5%, mentre que en altres països d'Europa, com Finlàndia, és d'un 30%. Els governs europeus han permès que s'especuli amb l'habitatge i, malgrat que sigui un dret fonamental, es converteixi en un producte d'inversió.  

Des del 2008, Finlàndia ha aplicat el model "Housing First", que es basa, primerament, en una llar per als sensesostre, en comptes d'allotjar-los temporalment en albergs. Com a estratègia nacional, han deixat de construir centres residencials d'inclusió i han invertit a construir habitatge social. En només els últims 3 anys i amb 78 milions d'euros han construït 2.500 pisos del model "Housing First". Han demostrat que, si se'ls dona primer un lloc segur on viure i se'ls fa un acompanyament social, els sensellar poden resoldre els seus problemes d'abús de tòxics, salut o trastorns mentals. Donar una llar és el primer pas per iniciar el procés de recuperació personal i de reinserció a la societat.

El govern finès ha fet estudis i ha provat que donar una llar individual, de manera permanent i sense condicions, amb suport, és més econòmic que una plaça en un alberg per a sensesostre.

Al Manel Rodríguez, en "Manu", com el coneix tothom, li queda molt lluny Finlàndia. En comptes d'una casa de maons, ell cada dia es construeix la seva caseta de cartró. Fa 15 anys que dorm al passeig de Picasso, de Barcelona, quan els comerços abaixen les persianes. Té tres gossos, que són la seva família, i no els vol deixar abandonats al carrer per anar a cap centre residencial de primera acollida. Ni tan sols quan fa més fred, a l'hivern. Per a ell, de moment, no hi ha cap altra solució que quedar-se al carrer.

En aquest reportatge també coneixem en Rafa Vilalta, que, des de fa un any i mig, viu en un dels 50 pisos de "Housing First" d'una prova pilot de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'assistència social d'UTE-Pere Claver-Suara-Garbet. Ell ha experimentat tot allò que ja ha demostrat el govern finlandès: obtenir una llar és el primer pas per superar addiccions i problemes de salut. I la Cristina, una jove de 27 anys, que ha viscut 10 anys combinant estades al carrer i en albergs, per fi podrà aconseguir un lloc per viure gràcies al programa Llars de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona.

És la primera vegada que un equip de periodistes de Catalunya i d'Espanya entra dins el sistema finlandès d'acollida als sensesostre per veure com s'ho han fet perquè ningú no dormi al carrer i per reduir el sensellarisme més que en cap altre país europeu.

Un reportatge de: Georgina Pujol i Joan Albert Lluch

Imatge: Carles de la Encarnación

Producció: Jéssica Montaner

Muntatge: Òscar Roger    

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR