S'han trobat 16 resultats: "Una-altra-escola"

  • Una altra escola
    Veure vídeo

    Una altra escola

    Una escola pública de Ripollet, un col.legi dels Jesuïtes a Raimat, un institut públic de Terrassa i un centre concertat de Barcelona. Quatre centres i un objectiu: la renovació pedagògica.

  • El coratge de Malala
    Veure vídeo

    El coratge de Malala

    L'octubre de 2012, Malala va ser tirotejada quan sortia de l'escola. Ara és el símbol de la lluita per l'educació de les noies.

  • Si un sol alumne ho demana
    Veure vídeo

    Si un sol alumne ho demana

    La nova interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya torna a posar en qüestió el model lingüístic de l'escola a Catalunya i dispara la indignació entre la societat catalana.

  • Begoña Ruiz de Infante: Escola
    Veure vídeo

    Begoña Ruiz de Infante: Escola

    Entrevista a Begoña Ruiz de Infante mediadora de Badalona que treballa des de fa més de deu anys amb la comunitat xinesa

  • Els reptes de Lula
    Veure vídeo

    Els reptes de Lula

    Dos anys després de la victòria de Luiz Inácio Lula da Silva al Brasil, que va aixecar grans expectatives al país i arreu del món, aquest reportatge vol mostrar els reptes socials que es plantegen i el camí que s'ha recorregut. La divisió econòmica i social del país és enorme i el govern ha de conjugar el creixement econòmic amb un repartiment que faci disminuir aquest abisme. S'analitzen les polítiques socials de suport a les famílies que viuen a les faveles de grans ciutats com Sao Paulo o Brasília. Es tracta la política econòmica del govern de Lula, que és d'una gran ortodòxia i procliu a l'activitat empresarial. Es posa com a exemple d'economia competitiva l'empresa Embraer, quart fabricant mundial d'avions de transport de passatgers. El govern també ha posat en marxa ajudes per als agricultors de les zones més deprimides, com, per exemple, la inversió en pous i l'aposta per l'agricultura ecològica a Afogados da Ingazeira. Al litoral del nord-est hi ha Recife, un municipi d'un milió i mig d'habitants en què dues terceres parts són pobres. Brasília Teimosa és un dels barris on es concentra la població desafavorida. L'ajuntament i el govern federal estan posant en pràctica una transformació del barri que consisteix a formar la població, procurar escola a tots els infants i construir habitatges.

  • Toros sí, toros no
    Veure vídeo

    Toros sí, toros no

    L'eterna polèmica sobre els toros es va revifar a partir de la declaració de l'Ajuntament de Barcelona que establia que la ciutat era “antitaurina”. El programa aborda aquesta polèmica a través de les vivències i arguments de diversos protagonistes: tant taurins com antitaurins. Seguiment de Serafín Marín, el torero català mes destacat del moment, i de l'escola taurina de l'Hospitalet, on hi havia Elisabet Piñero, una jove promesa que començava a triomfar. A Olot, després d'uns anys de prohibició, es tornaven a fer corrides i la penya taurina i la protectora d'animals organitzaven actes simultanis, uns a favor i els altres en contra. Empresaris, ramaders, periodistes, pagesos, aficionats, músics de rock, militants animalistes... fins i tot dos filòsofs, parlen sobre la polèmica. El reportatge també es fa ressò de les festes de bous que es fan a molts municipis del sud de Catalunya. Els amants de les festes de bous al carrer senten que les seves tradicions estan amenaçades i volen demostrar davant d'alguns militants de la defensa del animals que ells no els fan mal, sinó que se'ls estimen.

  • Al marge de la ciutat
    Veure vídeo

    Al marge de la ciutat

    Can Tunis, ubicat entre el cementiri de Montjuïc i el port de Barcelona, és un dels barris perifèrics més degradats de la ciutat. Hi viuen un centenar de famílies gitanes que aviat hauran d'abandonar la zona perquè el port reclama els terrenys per ampliar les seves instal·lacions. L'ajuntament ha previst donar una subvenció als veïns que marxin del barri, però resulta insuficient per accedir a un pis de Barcelona. A més, molts d'aquests veïns troben dificultats d'integració a causa dels prejudicis que hi ha cap a la gent de Can Tunis. En alguns punts del barri s'hi trafica amb droga obertament des de fa anys i hi ha un grup de toxicòmans indigents instal·lat sota un pont pròxim al barri. El reportatge recull el testimoni de famílies i personatges del barri i mostra les pors, les il·lusions i les preocupacions que se'ls plantegen a l'hora de deixar Can Tunis. El fil conductor són les històries del Tío Bolo, que, amb 68 anys, manté una dotzena de fills i néts amb els diners que guanya de vendre ferralla; de Jordi Moreno, un nen que espera amb expectativa i temor el moment de canviar d'escola i de barri, i de Basilio González, director de l'escola taller per als joves de 12 a 16 anys, que es preocupa perquè els seus alumnes rebin una formació adequada per aprendre un ofici que els permeti integrar-se socialment.

  • Fugint del futur
    Veure vídeo

    Fugint del futur

    Història de dues noies que després de passar-se quatre anys pràcticament sempre al carrer decideixen posar fi a aquesta carrera desenfrenada i incorporar-se al món adult per la porta de la "normalitat". S'havien passat quatre anys fugant-se de casa, sense anar a l'escola; havien viscut d'esquena a la societat. Naïs Rojas i Yasmine Romeu, de 18 anys, es van autofilmar i van filmar el seu entorn (família, amics, feina...) durant els primers quatre primers mesos del viatge cap al món adult. Van aconseguir 120 hores de vídeo. Les adolescents analitzen davant la càmera i amb la càmera els seus anys de bogeria en un món irreal i el dolorós aterratge al món real. Una educadora (Alícia Gómez) i una psicòloga (Rosa Patino) del serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona (barri del Clot) les van ajudar a reflexionar i a entendre el seu passat i el seu present com a pas previ a la batalla amb el futur. Les gravacions es van convertir en una eina educativa perquè les analitzaven conjuntament les noies i les educadores, en el que van anomenar "sessions de treball".

  • Petites grans escoles
    Veure vídeo

    Petites grans escoles

    Recorregut per algunes de les escoles rurals catalanes i pels mètodes que els mestres utilitzen per educar alumnes de diferents edats a la mateixa aula. L'existència de grups heterogenis no repercuteix negativament en els coneixements i les relacions socials dels alumnes, i sovint l'escola rural porta a terme actes i propostes pedagògiques pensades directament per als seus alumnes, de manera que la innovació pedagògica no depèn de la infraestructura de l'escola, sinó de la iniciativa personal dels professors. La creació del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya lluita pel manteniment de les escoles rurals.

  • Em permet la documentació?
    Veure vídeo

    Em permet la documentació?

    Durant els últims mesos, 270 mossos d'esquadra s'han estat preparant per assumir les tasques de vigilància de trànsit a la demarcació de Girona, on la policia autonòmica exerceix les competències d'ordre públic. S'han fet cursos especials a l'Escola de Policia de Catalunya i s'han fet pràctiques sobre el terreny. Els preparatius també han abastat les instal·lacions i els equipaments. El desplegament dels Mossos de trànsit seguirà en els pròxims anys a les altres demarcacions catalanes fins a assumir plenament la competència a tot Catalunya. Això comporta el replegament de la Guàrdia Civil.

  • Vicky sherpa
    Veure vídeo

    Vicky sherpa

    Reportatge sobre la mestra catalana Victòria Subirana, "Vicky Sherpa", que, colpida per la situació dels infants en un viatge al Nepal l'any 1988, decideix tornar-hi i treballar per a ells. És la història d'un projecte solidari. La seva protagonista es va arriscar personalment, fins i tot a casar-se per conveniència, per poder tirar endavant el que s'havia proposat. El reportatge es va començar a gravar l'any 93, i es va acabar al març de l'any 98, una vegada consolidat el projecte, i a punt de fer un altre salt endavant encara més ambiciós. L'octubre del 1993 naixia a Catalunya l'ONG Amics de Vicky Sherpa amb l'objectiu de crear una escola de qualitat per a nens de famílies sense recursos en un país multiètnic i multicultural, amb un 80% d'analfabets, sense cap escola de mestres, ni ensenyament obligatori, i on la no-escolarització i el treball infantil és la norma per als fills dels més desafavorits. A l'Índia, fins i tot moltes nenes són obligades a prostituir-se per poder eixugar els deutes de la família. Després d'una intensa trajectòria personal, Vicky aconsegueix arrodonir el projecte; busca recursos per tirar-lo endavant: padrins per als infants i voluntaris que l'ajudin a formar mestres nepalesos. Arquitectes sense fronteres construeix una escola a Katmandú per al projecte de Vicky, amb subvencions institucionals i particulars. Comencen nous projectes: crèdits d'ajuda a les famílies, una escola de mestres...

  • Alumnes diferents
    Veure vídeo

    Alumnes diferents

    Un 63% dels nens disminuïts físics, psíquics i sensorials ja estudien en escoles ordinàries. El nombre de nens integrats ha anat creixent progressivament cada curs, des del 1984, quan es va començar la política d'integració. El reportatge fa un seguiment de la integració d'alumnes cecs i sords, amb síndrome de Down, disminuïts psíquics lleus, cecs, sords, superdotats i dislèxics. Són nens diferents que han viscut l'escola amb sentiments i resultats diversos: des de l'èxit absolut fins a la por del fracàs.

  • El camí de la integració
    Veure vídeo

    El camí de la integració

    El reportatge tracta de la integració en escoles ordinàries de nens amb necessitats educatives especials. Es pren com a exemple l'escola Margalló de Vilanova i la Geltrú, especialment dissenyada com a centre pilot d'integració. L'element indispensable per a la integració és disposar dels recursos suficients que facin possible que el ritme normal de les classes no es vegi afectat per la presència d'aquests nens. Es recullen també les opinions dels companys de classe, pares i mestres que donen classes en escoles amb nens integrats. El reportatge també mostra les impressions dels professionals que treballen en escoles especialitzades en educació especial.

  • Virtèlia: una escola a la postguerra
    Veure vídeo

    Virtèlia: una escola a la postguerra

    L'escola Virtèlia va ser un dels pocs centres educatius de la postguerra on no es va perdre totalment l'esperit liberal i catalanista d'abans de la dictadura. A les seves aules es van formar persones actualment conegudes en diversos camps professionals i de la política. Amb motiu del 50 aniversari de la seva fundació, exalumnes i exprofessors refan la història de l'escola a través dels records.

  • Franja de Ponent: el català a l'escola
    Veure vídeo

    Franja de Ponent: el català a l'escola

    A la Franja de Ponent, zona d'Aragó en què es parla català, es van començar a fer classes de català a les escoles públiques. La iniciativa va ser ben rebuda a tots els pobles menys a Fraga, on un grup de pares, amb el suport del PAR, s'oposaven al fet que els seus fills rebessin classes de català en l'horari lectiu.