Brexit, l'última frontera
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Brexit, l'última frontera

El futur d'Irlanda del Nord i la possibilitat que hi torni a haver una frontera dura amb la República d'Irlanda ja és el principal escull que s'alça per acordar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, el Brexit.

Cadascuna de les propostes que ha anat presentant el govern britànic ha topat amb la negativa de Brussel·les, que proposa que en el cas de no arribar a un acord, Irlanda del Nord continuï, en el futur, integrada al mercat únic europeu amb el trasllat de la frontera al mar d'Irlanda, una proposta inacceptable per al govern britànic, que diu que posa en qüestió la unitat interna del seu mercat i que representaria una reacció irada i probablement violenta dels sectors més radicals de l'unionisme de l'Ulster.

El reportatge "Brexit, l'última frontera" és un retrat del posicionament de les comunitats catòlica i protestant, en els dies en què, aquests últims, celebren les tradicionals marxes dels unionistes d'Orange, commemorant la batalla del 1690 en què el príncep Guillem d'Orange va guanyar el rei catòlic Jaume II d'Irlanda. Pels republicans, les fogueres i les marxes de cada juliol són una provocació que anys enrere acabaven en violència i ferits de tots dos bàndols.

La guerra civil no declarada que es va viure entre els anys 60 i fins a l'Acord de Divendres Sant, firmat el 1998, va causar 3.000 morts, la meitat víctimes civils. La memòria d'aquells anys pesa en les dues comunitats, i més en els que van perdre familiars en atemptats de l'IRA o dels grups paramilitars unionistes i la RUC, la policia britànic de l'Ulster. Les dues comunitats viuen, amb alguna excepció, l'una d'esquena a l'altra, però en pau. Ara, però, amb les negociacions del Brexit, han tornat a emergir els debats i la por que hi torni a haver violència al carrer, ja que la comunitat catòlica, majoritàriament partidària de la reunificació d'Irlanda i els protestants, partidaris de continuar formant part de la Gran Bretanya, veuen en la solució que s'adopti, finalment, la possibilitat de veure afavorits els interessos d'una part contra l'altra.

Un reportatge de Christian Frey

Imatge: Robert Engelke-Philip Koepsell

Una producció de Spiegel TV / Arte

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR