1812: Quan érem francesos
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3
30 minuts

1812: Quan érem francesos

El 19 de març de 1812 es proclamava a Cadis la Constitució de 1812, la "Pepa". Però què passava a Catalunya? Fem memòria: érem una província de l'imperi napoleònic.


Fa 200 anys, diputats reunits a Cadis van proclamar la Constitució. Va ser en plena guerra del Francès; Napoleó havia imposat el seu germà, Josep I, com a rei d'Espanya. Però Catalunya no depenia ni del Regne d'Espanya ni de Cadis: Catalunya formava part de l'imperi Francès, que l'havia annexionat aquell mateix any i l'havia dividit en quatre departaments: Ter, Segre, Montserrat i Boques de l'Ebre. Andorra formava part de Catalunya, la Vall d'Aran s'havia integrat al departament francès de l'Alta Garona i una part de la Franja de Ponent -Mequinensa i Fraga- també formaven part de l'imperi. Barcelona, amb 150.000 habitants, era la tercera ciutat de l'imperi, després de París i Amsterdam, i al davant de Roma i Hamburg.

Les tropes napoleòniques van quedar-se a Catalunya des del primer moment fins a l'últim: van entrar el 1808 al Principat i s'hi van quedar, i el 1814, amb Napoleó derrotat i derrocat, els soldats napoleònics encara no se n'havien retirat completament.

Napoleó va conquerir les ciutats catalanes -amb setges brutals com Girona i Tarragona- però no les zones rurals, que des del primer moment es van enfrontar a l'invasor. Els catalans sempre han considerat enemics els "gavatxos" i en la memòria popular encara era molt present la pèrdua del Rosselló, la imposició dels Borbons a la guerra de Secessió i, no feia encara 13 anys, "la guerra Gran" que havia enfrontat la Espanya absolutista amb la França revolucionària en terres exclusivament catalanes. Mentre que a Espanya la guerra del 1808-1814 s'anomena "la guerra de la Independència", a Catalunya es coneix com "la guerra del Francès".

Després de la brutalitat invasora inicial, els francesos van intentar una aproximació als catalans mirant de respectar els costums, la llengua i el dret propis. El 1810 ja es va separar Catalunya de la resta d'Espanya. El "Diari de Barcelona" es va editar en català i francès durant una època. A Barcelona es va començar a encunyar la pesseta. El 1812, dos mesos abans de la proclamació de la Constitució de Cadis, Napoleó va decidir l'annexió de Catalunya a l'imperi Francès. Cent anys abans que s'implantés el Codi Napoleònic a Espanya, es va intentar aplicar a Catalunya i fins i tot es va començar a traduir al català, però els advocats i jutges s'hi van oposar. Es va implantar, de ple dret, l'administració francesa, molt més avançada que l'espanyola, i fins i tot es va avançar en camps com la higiene o les infraestructures.

En l'elaboració de la Constitució de Cadis, la primera Constitució que va tenir Espanya i una de les mes avançades del seu temps, també hi van participar vint diputats catalans; però no van tenir una actuació gaire destacada. Generalment eren conservadors, van intentar defensar els vells usos catalans i, sobretot, els drets nobiliaris.

El 1814, poc després d'entrar Ferran VII per la Jonquera, menjant-se un pollastre rostit, segons un testimoni presencial de l'època, aquest rei absolutista va derogar la Constitució i Catalunya va tornar a Espanya.
 

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR