Així mostrava el "30 minuts" la generació del Maig del 68 en el vintè aniversari

Tal com assegurava l'exdirector del "30 minuts", Joan Salvat, a la introducció d'aquell reportatge, "els esdeveniments del Maig francès s'han convertit en els símbols d'una època de canvis profunds a la societat occidental". El Maig del 68 "va originar canvis culturals que van incidir molt en les relacions interpersonals, en l'estètica, en com entendre la política, i va significar el trencament amb la societat més paternalista", afirmava Salvat.

"Era evident que la generació del Maig del 68 havia evolucionat molt. Alguns eren 'yuppies', uns altres, 'progres' integrats, i uns altres, rebels fracassats", Jordi Fortuny, coautor de "La generació de la utopia".

"Quan vam fer el reportatge", recorda el coautor de "La generació de la utopia", Jordi Fortuny, "ens va costar que es posessin davant de la càmera personatges importants amb una posició social i professional rellevant que, de joves, havien viscut intensament els fets de París del 68. No volien que se'ls relacionés públicament amb aquella revolta. Allò va ser molt simptomàtic."

"Fugíem de la família tradicional i ens ajuntàvem en famílies diferents, en tribus", Pau Riba

Pau Riba, a qui el Maig francès va agafar amb gairebé 20 anys, va ser un dels pioners del moviment hippy a Catalunya. Explica que en aquells anys va provar la vida en comuna en una casa del Tibidabo. Era membre del Grup de Folk, amb el qual va fer el primer festival multitudinari a l'aire lliure al parc de la Ciutadella de Barcelona. L'evolució de Pau Riba i altres cantants de folk els va portar al rock i uns anys més tard vindria el festival Canet Rock. "Aquelles idees ja estan implantades a la societat, i la manera de fer-ho va ser obligar el sistema a menjar-se'ns", assegura Pau Riba a "La generació de la utopia".

"A París em vaig educar políticament", Jordi Andreu Fresquet

El reportatge, emès el maig del 1988, també recull el testimoni de Jordi Andreu Fresquet, pintor i fill d'una família humil de Badalona, a qui el Maig francès va agafar de ple. Explica que va anar a París a conèixer les tendències pictòriques del moment. "Allà vaig començar a entendre de colors polítics; de pictòrics hi entenia, dels polítics, encara no", afirma, i poc després de tornar va provocar un escàndol familiar. La raó: no es va casar per l'Església, ho va fer al jutjat.

50 anys després del Maig del 68, continuem vivint en una societat capitalista, però alguns dels valors d'aquells dies, com el trencament del model familiar o l'acostament a la natura, han acabat calant a la societat.