TV3 avança un capítol del nou programa "L'endemà" per La Marató
Com vivim els canvis que marquen un abans i un després a les nostres vides? Durant 12 capítols, coneixerem diferents testimonis. La sèrie documental s'estrena el 2011, però amb motiu de La Marató, dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides, se n'avança el primer episodi: "Asseguts".
Dimecres 15, a les 21.50 hores, TV3 emet un dels capítols del nou programa "L'endemà", "Asseguts", amb motiu de La Marató, que està dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.
"L'endemà" és una sèrie documental de 12 capítols que narra com entomem les persones els canvis importants a la vida, aquells esdeveniments que marquen un abans i un després. "L'endemà" és una producció del Departament de Nous Formats de TVC, elaborada pel mateix equip de "Sense embuts" i "Un lloc estrany".
En la sèrie s'explora què passa l'endemà del canvi, què sentim i de quina manera intentem adaptar-nos-hi. El programa segueix la persona a partir del moment que la seva vida fa un tomb –a vegades sense voler-ho ni esperar-ho– i és testimoni de les seves reaccions.
"L'endemà" també recull el testimoni d'altres persones que han passat per la mateixa situació temps enrere: expliquen com se'n van sortir, o no, i com és la seva vida anys després. D'aquesta manera, l'espectador assisteix al canvi "a temps real", però també veu la història a través dels ulls dels que ja saben què passa l'endemà. La sèrie sencera s'estrenarà el 2011.
"Asseguts"
En Carles Alcolea té 22 anys i acaba d'estrenar-se com a agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. És un jove brillant que estudia enginyeria, està boig per l'esquí i les motos i espera casar-se algun dia amb la Núria, una companya de l'institut que estudia Medicina. I de sobte, el 29 de juliol del 2009, anant en moto cap a la feina, topa amb un vianant que creua la Rambla sense mirar. En Carles intenta esquivar-lo i s'estavella contra un arbre. Hores després és al quiròfan, amb una lesió medul·lar que el deixarà per sempre en una cadira de rodes.
"L'endemà" segueix en Carles durant un any, des dels seus últims dies a la Fundació Guttmann, on ha començat la rehabilitació. És el seu primer any com a discapacitat, un any de renúncies i de descobertes que el canviaran profundament.
Alternant amb la història d'en Carles, cinc homes i dones més, tots ells joves i amb una lesió medul·lar important, ens expliquen com ha estat la seva vida d'ençà de l'accident que els va deixar en cadira de rodes.
Sònia Pujol: "Tornar a tenir la sensació que ets una persona desitjable... o potser, al principi, que ets una persona, ja és complicat. Doncs amb la parella encara ho és més".
La Sònia té 39 anys, treballa en una oficina de turisme i va quedar paraplègica ara fa 13 anys en un accident de trànsit. És mare d'un nen i una nena, que ha tingut després de la lesió.
Oriol Monràs: "El primer dia que vaig entrar a treballar... treballo en una empresa gran, i el primer dia que vaig entrar-hi em va donar la sensació que tothom feia silenci i em mirava, perquè no hi havia ningú més que anés en cadira".
L'Oriol tenia 18 anys i acabava d'estrenar un cotxe volador, i el cotxe va volar en un dels primers revolts. Sempre va tenir la impressió que se'n sortiria, i avui, assegut a la cadira, diu que se n'ha sortit. Només plora de ràbia quan pensa que voldria agafar a coll els seus dos fills bessons.
Patrícia Carmona: "Jo sortia amb les amigues, però era l'amiga de la tarda. Per prendre un cafè molt bé, no? Però després, per sortir de nit, o per fer un viatge, jo no hi anava mai".
La Patrícia feia gimnàstica esportiva des dels 10 anys. Als divuit, una mala caiguda la va deixar tetraplègica. Avui mou bé les mans, ha tornat a estudiar i fins i tot ha passat un estiu a Nicaragua fent de cooperant.
Anna Gilabert: "Sents una barreja tan gran de por, de ràbia, d'incomprensió... Perquè és una cosa que mai penses que et pugui passar".
L'Anna havia començat la universitat aquell mateix any. Minuts després de l'accident, quan va despertar-se, ja va tenir la sensació que n'hi havia passat una de grossa. Ara és psicòloga a la Fundació Guttmann, i tracta els joves a qui ha passat el mateix que un dia li va passar a ella.
Xavi Romero: "Li vaig dir a la meva xicota: mira, si vols et dono l'opció de deixar la relació, però pensa que sóc jo qui et dóna l'opció. Ja sé que tu no em deixaries, però és que no vull que siguis la meva infermera".
A en Xavi l'accident el va sorprendre amb la carrera acabada, la feina estrenada i el pis a punt per casar-se amb la seva xicota. Ha estat llarg i dolorós però pensa que ho ha superat. Però no pot imaginar que algun dia el seu fill, que ara té un any, hagués de passar pel mateix.
"L'endemà" és una sèrie documental de 12 capítols que narra com entomem les persones els canvis importants a la vida, aquells esdeveniments que marquen un abans i un després. "L'endemà" és una producció del Departament de Nous Formats de TVC, elaborada pel mateix equip de "Sense embuts" i "Un lloc estrany".
En la sèrie s'explora què passa l'endemà del canvi, què sentim i de quina manera intentem adaptar-nos-hi. El programa segueix la persona a partir del moment que la seva vida fa un tomb –a vegades sense voler-ho ni esperar-ho– i és testimoni de les seves reaccions.
"L'endemà" també recull el testimoni d'altres persones que han passat per la mateixa situació temps enrere: expliquen com se'n van sortir, o no, i com és la seva vida anys després. D'aquesta manera, l'espectador assisteix al canvi "a temps real", però també veu la història a través dels ulls dels que ja saben què passa l'endemà. La sèrie sencera s'estrenarà el 2011.
"Asseguts"
En Carles Alcolea té 22 anys i acaba d'estrenar-se com a agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. És un jove brillant que estudia enginyeria, està boig per l'esquí i les motos i espera casar-se algun dia amb la Núria, una companya de l'institut que estudia Medicina. I de sobte, el 29 de juliol del 2009, anant en moto cap a la feina, topa amb un vianant que creua la Rambla sense mirar. En Carles intenta esquivar-lo i s'estavella contra un arbre. Hores després és al quiròfan, amb una lesió medul·lar que el deixarà per sempre en una cadira de rodes.
"L'endemà" segueix en Carles durant un any, des dels seus últims dies a la Fundació Guttmann, on ha començat la rehabilitació. És el seu primer any com a discapacitat, un any de renúncies i de descobertes que el canviaran profundament.
Alternant amb la història d'en Carles, cinc homes i dones més, tots ells joves i amb una lesió medul·lar important, ens expliquen com ha estat la seva vida d'ençà de l'accident que els va deixar en cadira de rodes.
Sònia Pujol: "Tornar a tenir la sensació que ets una persona desitjable... o potser, al principi, que ets una persona, ja és complicat. Doncs amb la parella encara ho és més".
La Sònia té 39 anys, treballa en una oficina de turisme i va quedar paraplègica ara fa 13 anys en un accident de trànsit. És mare d'un nen i una nena, que ha tingut després de la lesió.
Oriol Monràs: "El primer dia que vaig entrar a treballar... treballo en una empresa gran, i el primer dia que vaig entrar-hi em va donar la sensació que tothom feia silenci i em mirava, perquè no hi havia ningú més que anés en cadira".
L'Oriol tenia 18 anys i acabava d'estrenar un cotxe volador, i el cotxe va volar en un dels primers revolts. Sempre va tenir la impressió que se'n sortiria, i avui, assegut a la cadira, diu que se n'ha sortit. Només plora de ràbia quan pensa que voldria agafar a coll els seus dos fills bessons.
Patrícia Carmona: "Jo sortia amb les amigues, però era l'amiga de la tarda. Per prendre un cafè molt bé, no? Però després, per sortir de nit, o per fer un viatge, jo no hi anava mai".
La Patrícia feia gimnàstica esportiva des dels 10 anys. Als divuit, una mala caiguda la va deixar tetraplègica. Avui mou bé les mans, ha tornat a estudiar i fins i tot ha passat un estiu a Nicaragua fent de cooperant.
Anna Gilabert: "Sents una barreja tan gran de por, de ràbia, d'incomprensió... Perquè és una cosa que mai penses que et pugui passar".
L'Anna havia començat la universitat aquell mateix any. Minuts després de l'accident, quan va despertar-se, ja va tenir la sensació que n'hi havia passat una de grossa. Ara és psicòloga a la Fundació Guttmann, i tracta els joves a qui ha passat el mateix que un dia li va passar a ella.
Xavi Romero: "Li vaig dir a la meva xicota: mira, si vols et dono l'opció de deixar la relació, però pensa que sóc jo qui et dóna l'opció. Ja sé que tu no em deixaries, però és que no vull que siguis la meva infermera".
A en Xavi l'accident el va sorprendre amb la carrera acabada, la feina estrenada i el pis a punt per casar-se amb la seva xicota. Ha estat llarg i dolorós però pensa que ho ha superat. Però no pot imaginar que algun dia el seu fill, que ara té un any, hagués de passar pel mateix.
