Lluita clandestina per la música

Sílvia Cóppulo entrevista Teresa Rebull, l'"àvia de la nova cançó", a "(S)avis"

Amb el fons del mar de Banyuls, Rebull parla obertament del POUM, dels maquis, de la reunió fundacional del PSC a Prada de Conflent, i de la seva decepció amb els polítics actuals.

Teresa Rebull rep l'equip de "(S)avis" a Banyuls de la Marenda, a la Catalunya del Nord. Als seus 89 anys, Teresa Rebull continua sent una dona lluitadora, plena d'energia i amb les idees molt clares. Tot i els gairebé 70 anys que fa que viu a França i que li han permès conèixer personatges com Camus o Sartre, entre d'altres, no ha pogut, ni ha volgut, oblidar el seu Sabadell natal, la duresa de l'exili o l'ocupació de la "seva" terra.

Pasqual Maragall, Marina Rossell, Pascal Comelade i Lluís Llach expressen en un vídeo la seva admiració per aquesta cantant de vocació tardana, que, amb 50 anys i després de veure una actuació de Raimon a París, va agafar una guitarra i va canviar la lluita clandestina per la música, això sí, sense deixar mai de lluitar.


Cites de (S)àvia

"Visc amb la il·lusió de tornar a viure algun dia a Sabadell, tot i que sé que ja no és possible"

"El POUM era un partit que volia fer la revolució socialista, però de forma parlamentària"

"Els comunistes ho van fer fracassar tot"

"Estic orgullosa perquè vam ser la primera nació a alçar-nos contra el feixisme"

"Estic molt decepcionada de tots els polítics"

"No sóc feliç perquè escolto cada dia el món"

Anar al contingut