La vida després del mur - Capítol 2

Completem avui l'emissió del doble documental alemany "La vida després del mur", sobre les conseqüències més quotidianes de la reunificació alemanya per als antics ciutadans de l'RDA.
Si la unitat juridicoformal entre els dos estats alemanys va quedar enllestida el 3 d'octubre del 1990, assolir la unificació espiritual, cultural, econòmica i social que havia assenyalat com a objectiu el canceller Kohl, aconseguir les mateixes condicions de vida a banda i banda de l'antic teló d'acer, això va resultar molt més difícil, sobretot per les enormes diferències econòmiques entre les dues Alemanyes.
El 1989, el producte interior brut "per capita", el salari mitjà i la productivitat de l'Alemanya comunista eren un terç de les de l'Alemanya Occidental. En allò que la propaganda havia proclamat "la desena potència industrial del món", la immensa majoria de les grans empreses eren estructuralment deficitàries, la situació mediambiental resultava catastròfica, només una de cada quatre llars tenia telèfon i la mà d'obra era poc adaptable a les exigències de la imprescindible reconversió. Privatitzar i fer rendible aquella economia va esdevenir una tasca dificilíssima.
Això va provocar, en un parell d'anys, una taxa d'atur del 25 al 30% i va motivar la profunda decepció de molts "ossis" (la denominació col·loquial dels alemanys orientals). Habituats al paternalisme social de l'RDA, ara se sentien perjudicats, incompresos, inútils. Al mateix temps, molts alemanys occidentals o "wessis" no dissimulaven el malestar o el recel davant la factura de la unificació que havien de sufragar ells amb els seus impostos. Paral·lelament, la restitució de béns immobles als antics propietaris expropiats el 1945 a l'Est va donar lloc a nombrosos conflictes i va accentuar la sensació que la República Federal havia devorat l'antiga RDA.
Tot plegat explica el desenvolupament, en una part de la població de l'Est, d'una certa nostàlgia envers les seguretats del passat, i també explica...