La revolució no és una festa de societat

Segon capítol del documental francès titulat "Ells eren les Brigades Roges".
Aquesta organització va causar els primers morts -dos militants del neofeixista Movimento Sociale Italiano- al juny de 1974 a Pàdua. Tres mesos després, dos dels seus màxims dirigents (Renato Curcio i Alberto Franceschini) eren detinguts, cosa que afavorí la transformació de les BR en un exèrcit guerriller sota el lideratge del més militarista Mario Moretti.
Començà aleshores la lluita contra els "servidors de l'Estat" i els seus "còmplices", lluita que va experimentar un salt qualitatiu amb l'assassinat del fiscal general de Gènova al juny de 1976, del director del diari torinès La Stampa aquell novembre, del degà del col.legi d'advocats de Torí l'abril següent, etcètera. En aquesta ofensiva, les víctimes més afortunades només eren "gambizzate" (és a dir, que rebien uns trets a les cames): per exemple, el periodista Indro Montanelli. Moltes altres (magistrats, funcionaris de presons, policies) rebien els trets al cap. Com ha succeït amb altres grups terroristes, per a les Brigate Rosse matar havia esdevingut la principal forma d'existir.

Informació d'interès Disponible fins al 08/03/2015 a les 23.59