UNA NIT AL LICEU

Representació de "Die tote Stadt" a "Una nit al Liceu"

"Una nit al Liceu" ofereix dissabte als aficionats a l'òpera "Die tote Stadt", l'obra més famosa d'Erich Wolfgang Korngold, compositor que en l'exili als EUA es va convertir en músic de cinema.
"Die tote Stadt" (1920), l'òpera d'Erich Wolfgang Korngold en tres actes que ofereix dissabte "Una nit al Liceu", és l'obra més famosa d'aquest compositor nascut a Brno (1897) però educat a Viena, on el seu pare Julius va ser un crític musical influent. Tenia vint-i-set anys quan "Die tote Stadt" es va estrenar amb èxit a Hamburg i a Colònia alhora, però aviat va haver de sumar-se a la diàspora provocada pel nazisme i es va establir a Los Angeles. Aquí va crear una important escola com a músic de cinema, però els seus èxits anteriors van ser oblidats a Europa.

Primer acte Paul viu obsessionat per la seva muller morta -Marie- en una casa de Bruges que ha convertit en un santuari. Arriba trasbalsat perquè ha trobat al carrer una dona que semblava la morta i l'ha convidat a casa. Quan arriba, Marietta es presenta com una alegre ballarina que és a Bruges amb uns còmics i que té una imatge diferent de la de la morta: vital, seductora i provocativa. Paul només veu la semblança i li demana que canti amb llaüt una cançó que l'omple de melangia. Els còmics, des del carrer, criden la seva companya i, quan Paul vol retenir-la, Marietta el rebutja en comprovar la semblança que té amb el retrat de la morta... En l'escena final s'inicia la seqüència onírica que ocupa la major part de l'òpera: el fantasma de Marie s'apareix a Paul i evoca l'amor que els va unir, però li anuncia que l'oblidarà per la força de l'absència...

Segon acte Pels carrers de Bruges Paul passeja davant la casa de Marietta. Arriba la troupe de Marietta, que apareix amb Gaston davant l'entusiasme de tots, bescanta en Paul i sedueix a tothom alhora que es burla de la hipocresia de Bruges. Marietta representa una escena de "Robert le diable": s'improvisa la resurrecció d'Héléna de l'òpera de Meyerbeer. Marietta s'ha estirat com si fos morta i s'aixeca i avança vers el personatge de Robert. Paul contempla l'escena mig amagat i ordena irritat de parar la comèdia. Recrimina a Marietta l'afany de seducció i li assegura que no l'estima, que només la imatge de la morta l'ha portat al desig. Marietta es mostra conciliadora i Paul aviat es rendeix en un petó.

Tercer acte Al saló de Paul, Marietta es burla davant el retrat de Marie de la nit d'amor que han passat. Entra el vidu dominat per la culpa. La ballarina torna a mostrar-se conciliadora, però la presència als carrers de la processó de la Santa Sang angoixa Paul. Paul mostra una mena d'èxtasi místic davant la cerimònia religiosa, però aquesta visió onírica es trenca per les burles de Marietta i l'exigència que es lliuri totalment a ella. La ballarina, però, canvia de to i es dol de les mostres d'ingratitud de Paul, que intenta foragitar-la. Marietta insulta la morta i Paul la llença a terra i l'estrangula...

A l'escena final Paul sembla despertar-se d'un terrible malson. Marietta irromp i troba un Paul absort en els seus pensaments. Surt amb recança i entra l'amic d'abans, al qual Paul confessa que no vol veure més aquesta dona. Es pregunta fins a quin punt el dol pels morts ha d'apartar-nos del món real. L'amic li proposa que se'n vagi de Bruges amb ell, i Paul s'acomiada del seu amor i se'n va lentament de l'escena. Les visions han estat una catarsi i Paul intentarà deixar la "ciutat morta" per refer la seva vida.