Reportatge

"L'estelada, un símbol provisional", a "30 minuts"

Inspirada en la bandera cubana, l'estelada va néixer fa un segle com a símbol de la lluita per la independència de Catalunya. El documental proposa un recorregut a través de la seva història.
S'ha utilitzat massivament en les últimes manifestacions i actes reivindicatius a favor de la independència i actualment oneja en molts pobles de Catalunya. L'estelada més coneguda -la de l'estel blanc dins d'un triangle blau sobre les quatre barres- va néixer a principis del segle XX inspirada directament en la bandera dels cubans que lluitaven contra la colònia espanyola. El que es considera el seu dissenyador, Vicenç Albert Ballester, sempre la va qualificar d'una bandera provisional. En un article va deixar escrit: "Deixeu que Catalunya sigui independent, i serà aleshores que posarem de bell nou la bandera de les quatre barres, la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!"

L'estelada va néixer entre els catalanistes radicals de principis del segle XX, els anomenats "separatistes". A més d'una bandera provisional, també ha estat considerada un símbol de combat; en alguns casos literal: va acompanyar els voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial, els partidaris de Macià que van intentar una insurrecció a Catalunya des de Prats de Molló o els milicians de la columna Macià-Companys durant la Guerra Civil.

També ha estat un símbol de la reivindicació catalanista en àmbits internacionals: va acompanyar els escrits dirigits pels nacionalistes catalans al president nord-americà Wilson i els participants en la conferència de pau de París posterior a la Primera Guerra Mundial; en diferents centres catalans d'arreu es va adoptar com a ensenya pròpia, la qual cosa va provocar la protesta de les autoritats diplomàtiques espanyoles,  i fins i tot a la Constitució catalana aprovada a l'Havana en 1928 en presència de Macià es va fixar l'estelada com a bandera oficial de Catalunya.

Al documental es recullen històries com la de l'estelada de seda que van regalar les dones catalanes de Cuba a Francesc Macià i que després l'hi van reclamar indignades perquè consideraven que el president les havia traït en fer-se "autonomista", o la de la  foto d'una senyera penjada al telefèric de Montjuïc l'11 de Setembre de 1944 que va ser manipulada pels franquistes per convertir-la en una estelada i reclamar més mà dura contra els "separatistes". També s'explica el naixement, el 1968, en ple franquisme, de l'estelada amb l'estel vermell, creada pel PSAN -Partit Socialista d'Alliberament Nacional- , un partit independentista que volia remarcar el seu caràcter d'esquerra marxista.

I finalment s'explica com l'estelada ha passat de ser símbol de partits a tenir un arrelament popular i a estar present massivament en actes com la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat o en actes populars com l'estelada humana d'Igualada.

Un documental de: Santiago Torres, Ramon Vallès
Imatge: Walter Ojeda, David Roig, Carlos Díaz
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Sandra Rierola