Dos capítols

La música mallorquina a finals dels 80 a "Cançons d'una illa"

Aquest divendres, "Cançons d'una illa" emet dos capítols dedicats als últims anys 80 i principis dels 90. Arriba el moment en què cantar en català ja és completament normal.
"Finals dels 80". Cantar en català ja és completament normal. No està de moda, però el públic ja no fa mala cara quan sent en Tomeu, l'Harmònica Coixa o Musica Nostra. En breu apareix el boom del rock català, un boom que amb el temps convertirà l'excepció en norma i que paradoxalment generarà una altra situació de marginació, encara que aquesta vegada serà per als que canten en castellà. Al mateix temps, Carlos Garrido i Raphel Pherrer treuen el disc "MallocaTur", La Fosca publica "La carn humida" i entretant, els Murder in the Barn de Felanitx, que canten en castellà, popularitzen el seu famós tema "Al sur de la carretera de Manacor". Els Ocults editen "Pa amb oli nacional", que es presenta a Llucmajor al primer concert de rock català que es fa a Mallorca i al qual participen Sopa de Cabra, Els Pets, La Fosca i els mateixos Ocults. Entretant, sorgeix a Manacor una de les millors bandes de rock dur que hi ha hagut a Mallorca: els Tots Sants.


"1992". La normalització lingüística que ha dut al món de la música el fenomen del rock català ha donat pas a l'excés d'oferta: la qualitat de molts grups que canten en català deixa molt que desitjar. Això fa que els detractors de la música cantada en al nostra llengua ho tinguin més fàcil per llançar les seves crítiques. Encara han de sorgir grups nous dins aquesta maror, però precisament la saturació que això suposarà serà la que més mal farà al rock català, un moviment marcat, a més, pel fantasma de la subvenció i la politització. És el temps en què sorgeixen Ossifar, el disc "Brut" de Bibiloni i els Fora des Sembrat, un grup en què més endavant trobarem com a guitarrista Joan Miquel Oliver, l'ànima d'Antònia Font.