La crònica del Tercer Reich retrata els inicis de la Segona Guerra Mundial
El tercer capítol de la sèrie "La crònica del Tercer Reich" aprofundeix en els inicis de la Segona Guerra Mundial
Aquest diumenge, 1 de febrer, a les 23.15, el canal 33 emet el tercer capítol de la sèrie documental alemanya "Crònica del Tercer Reich".
"Crònica del Tercer Reich, 3": "L'inici de la Segona Guerra Mundial"
Després que el pacte germanosoviètic del 23 d'agost de 1939 hagués donat a Hitler la seguretat momentània de no haver de lliurar una gran guerra en dos fronts, l'agressió contra Polònia tenia llum verda; es va posar en marxa l'1 de setembre i va provocar, al cap de dos dies, la bel·ligerància de França i la Gran Bretanya. Per al Führer, es tractava -podríem dir- de la represa del conflicte bèl·lic de 1914-18, a la recerca d'un resultat que fes justícia a Alemanya. Al mateix temps, la guerra era la recepta òptima per desviar les tensions i les contradiccions internes del règim nazi cap a l'exterior, cohesionant al màxim la comunitat nacional.
Simultàniament, la guerra desfermava la dinàmica assassina del règim. En un context de violència a gran escala, de sacrificis col·lectius i d'unanimitats patriòtiques, tot estava justificat: l'eliminació sistemàtica de malalts i de deficients físics o mentals dins mateix d'Alemanya, el tracte brutal a les poblacions civils de la Polònia conquerida, l'inici de la cacera en guetos i de la liquidació de jueus a l'Est.
La primavera del 1940, gràcies a una aviació moderníssima i a un ús revolucionari dels blindats, les forces armades del Tercer Reich conquerien en un parell de mesos gairebé tota l'Europa occidental, des de Noruega fins al golf de Biscaia, i començaven a practicar l'espoli sistemàtic dels països ocupats, un saqueig monetari, de mercaderies i de força de treball que seria la base de l'economia alemanya fins al 1945. El juny de 1940, no en termes de domini territorial, però sí en la correlació de forces amb l'enemic -que és tan sols la Gran Bretanya-, Hitler es troba al cim del seu poder.
Tanmateix, la tossuderia britànica a no acceptar la derrota, els deliris racistes, l'obsessió ideològica per acabar amb el bolxevisme i la voluntat de donar al poble alemany un immens espai de domini imperial a l'Est, tots aquests factors empenyen Hitler, el juny de 1941, a envair la Unió Soviètica amb un excés de confiança que resultarà suïcida. En tot cas, la guerra racial des del Bàltic fins al mar Negre crea el context per a l'assassinat massiu i sistemàtic dels jueus d'Europa, mentre l'atac japonès a Pearl Harbour i l'entrada en la guerra dels Estats Units d'Amèrica donen al conflicte una dimensió planetària i estableixen una nova balança industrial en què al Reich alemany li resultarà cada cop més difícil imposar-se.
"Crònica del Tercer Reich, 3": "L'inici de la Segona Guerra Mundial"
Després que el pacte germanosoviètic del 23 d'agost de 1939 hagués donat a Hitler la seguretat momentània de no haver de lliurar una gran guerra en dos fronts, l'agressió contra Polònia tenia llum verda; es va posar en marxa l'1 de setembre i va provocar, al cap de dos dies, la bel·ligerància de França i la Gran Bretanya. Per al Führer, es tractava -podríem dir- de la represa del conflicte bèl·lic de 1914-18, a la recerca d'un resultat que fes justícia a Alemanya. Al mateix temps, la guerra era la recepta òptima per desviar les tensions i les contradiccions internes del règim nazi cap a l'exterior, cohesionant al màxim la comunitat nacional.
Simultàniament, la guerra desfermava la dinàmica assassina del règim. En un context de violència a gran escala, de sacrificis col·lectius i d'unanimitats patriòtiques, tot estava justificat: l'eliminació sistemàtica de malalts i de deficients físics o mentals dins mateix d'Alemanya, el tracte brutal a les poblacions civils de la Polònia conquerida, l'inici de la cacera en guetos i de la liquidació de jueus a l'Est.
La primavera del 1940, gràcies a una aviació moderníssima i a un ús revolucionari dels blindats, les forces armades del Tercer Reich conquerien en un parell de mesos gairebé tota l'Europa occidental, des de Noruega fins al golf de Biscaia, i començaven a practicar l'espoli sistemàtic dels països ocupats, un saqueig monetari, de mercaderies i de força de treball que seria la base de l'economia alemanya fins al 1945. El juny de 1940, no en termes de domini territorial, però sí en la correlació de forces amb l'enemic -que és tan sols la Gran Bretanya-, Hitler es troba al cim del seu poder.
Tanmateix, la tossuderia britànica a no acceptar la derrota, els deliris racistes, l'obsessió ideològica per acabar amb el bolxevisme i la voluntat de donar al poble alemany un immens espai de domini imperial a l'Est, tots aquests factors empenyen Hitler, el juny de 1941, a envair la Unió Soviètica amb un excés de confiança que resultarà suïcida. En tot cas, la guerra racial des del Bàltic fins al mar Negre crea el context per a l'assassinat massiu i sistemàtic dels jueus d'Europa, mentre l'atac japonès a Pearl Harbour i l'entrada en la guerra dels Estats Units d'Amèrica donen al conflicte una dimensió planetària i estableixen una nova balança industrial en què al Reich alemany li resultarà cada cop més difícil imposar-se.
