Un niu al continent

"Karakia" harmonitza la cultura dels anglesos i la dels catalans

Des de les illes britàniques han arribat a Catalunya en Mike, la Pamela, l'Steve, l'Stella i en Duncan, que ens explicaran algun dels plats típics de la seva terra.

Són dues les festes imprescindibles en el calendari escocès: el dia de Saint Andrew -que és també la ciutat on va néixer el golf- i el sopar que es dedica al poeta Robert Burns, el més venerat dels escriptors escocesos. El Burns supper és un vespre ritual, en què sonen les gaites, es llegeixen poemes i es menja el haggis, una mena d'embotit de carn d'ovella i cereals.

En Mike és qui ens fa de guia en tot aquest recorregut festiu i amb qui també el programa es torna a acostar a la colònia tèxtil de Borgonyà. Els seus orígens escocesos són el millor marc per parlar del whisky, l'orgull d'aquesta cultura al nord de l'illa britànica. L'uisge beatha dels gaèlics marca l'inici o el final de molts àpats protagonitzats per la carn de caça, les salses o els làctics. De whiskies, n'hi ha de moltes classes i no n'hi ha cap d'igual, i en això hi tenen molt a veure les bótes on envelleix i la ubicació geogràfica de les destil·leries. La Pamela ho sap bé, perquè va néixer a Edimburg, en una zona on n'hi ha moltes. La vida l'ha portat fins a les vinyes del Penedès, on produeix el seu propi vi i on aquesta escocesa cuina per a "Karakia" una cook-a-leekie, una de les sopes més antigues del país. L'Steve també és de prop d'Edimburg. Va arribar aquí per feina i s'hi va quedar per amor. Ara viu a Sitges i prepara un sopar per a la família i els amics. L'Stella i en Duncan l'ajuden amb unes postres, les spiced drambuie peas, i en la cocció del faisà, una au molt lligada a la cuina escocesa.
Anar al contingut