Èxode roig

Inici del rodatge de "Camp d'Argelers"

Amb l'objectiu de fomentar la memòria històrica del país, TVC participa en la producció d'aquest documental, que narra la història dels republicans exiliats i refugiats en aquesta platja de la Catalunya Nord.
Dilluns 9 de febrer, coincidint amb la commemoració del setantè aniversari de l'obertura del camp que va servir per acollir els refugiats republicans que fugien del franquisme, Televisió de Catalunya va començar el rodatge del documental "Camp d'Argelers". A la Catalunya Nord es faran diversos actes amb motiu d'aquest aniversari i en record de les persones que van estar confinades a la platja d'Argelers.

El camp d'Argelers forma part de la memòria col·lectiva de milers de catalans que van tenir algun dels seus familiars reclosos en aquesta platja durant l'èxode republicà. Malgrat el valor de símbol que ha adquirit Argelers en l'imaginari popular de la postguerra, no hi ha cap obra audiovisual dedicada exclusivament a la vida en aquest camp entre els anys 1939 i 1941. "Camp d'Argelers" vol cobrir aquest buit en la memòria històrica del país.

Es tracta d'una coproducció impulsada per TVC amb la col·laboració d'Utòpic (enregistrament i postproducció de la imatge) i de la productora nord-catalana Kalimage (producció delegada a França). L'Ajuntament d'Argelers també hi dóna suport.

La història

Dimarts, 9 de febrer. 12.00 h. Arriba a la platja d'Argelers una cotxe d'època d'on baixen uns oficials de l'exèrcit francès. És la tercera seqüència del primer dia de rodatge de "Camp d'Argelers". "Això va passar el 3 de febrer del 39 -explica Felip Solé, el director del documental-. Els oficials venien a decidir on seria el camp. I 80.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies". El camp era per a 15 dies i va durar 2 anys. S'hi van construir 300 barraques i s'estima que hi van passar unes 465.000 persones.

Les condicions eren molt dures: fred, tramuntana, fam, polls, sarna, prostitució, robatoris... "Tot i que, dins del que van poder, es van organitzar, ja que hi va haver temps per a la cultura, per l'intercanvi -afegeix Solé-, sovint es podia escoltar una frase fatídica, "Me'n vaig a Mèxic", que significava que la persona que la pronunciava se n'anava mar endins a la recerca del suïcidi". "Aquí, a Argelers, és on els republicans van perdre la dignitat, però la van recuperar molt de pressa. Els tiraven pa i es llançaven a recollir-lo, excepte quan hi havia una càmera davant. Aleshores alçaven el puny. I aquesta era la dignitat recuperada".

L'equip del documental estarà rodant a la platja d'Argelers fins al dia 20. Aquí es fa la part de la producció que correspon a les reconstruccions. "Hi participen 30 actors -assenyala Solé- i molts voluntaris de figuració que s'han anat acostant a la platja per oferir-se a col·laborar". El treball combina les reconstruccions amb els testimonis: "N'hem trobat més de 50, però n'hi participaran 25. Tots ells van ser al camp", afegeix el director, que també explica que hi ha material gràfic i audiovisual que faran servir: "Hi ha 100 fotos, la majoria poc vistes, i imatges d'un cineasta, Jean Paul le Chanois, que va filmar clandestinament la pel·lícula "Un poble espera", que va ser embargada per les autoritats. En total, entre aquest material i més que hem trobat només hi ha 8 minuts d'imatges audiovisuals del camp."

Tot plegat per fer un documental de recuperació de la memòria històrica d'"el camp de tots els camps -diu Solé-. Aquí hi va haver sorra, mar, filferrades i els refugiats republicans. De cada dues famílies catalanes, una té algú que ha passat per Argelers. Amb això volem ensenyar la història de la retirada... Tota la memòria del franquisme és aquí, a l'altra banda de la frontera. El franquisme la va trencar. Aquí va continuar..." I cita una frase que no és seva però "que serveix per il·lustrar el que pretén el documental: 'Viure amb la memòria és terrible, però viure sense la memòria és pitjor'."

El documental es fa amb el suport de l'Ajuntament d'Argelers, i Pierre Aylagas, alcalde del municipi i fill de refugiats, s'ha mostrat molt emocionat amb la producció: "El meu pare va travessar la frontera el 1939. Va venir amb el meu oncle i el meu cosí. La meva mare va venir més tard. El meu pare no en volia parlar; la meva mare, sí. I aquesta era la tònica habitual durant moltes dècades: parlar-ne poc, "potser per prudència". Això va continuar així fins fa 10 anys, que el municipi va tenir el coratge de celebrar el 60è aniversari del camp. "Aleshores tothom es va despertar -explica Aylagas- i em sento molt satisfet que fos Argelers qui ho hagués aconseguit." Per tot plegat s'ha mostrat molt emocionat pel rodatge del documental i ha afegit: "Aquí, un terç de la població són fruit de l'exili. A més, ara que hi ha gent que diu que no hi ha camps de concentració, és important per nosaltres testimoniar-ho. Actuar per no haver de suportar."

Joan Salvat, cap de l'Àrea de Documentals de Televisió de Catalunya, ha dit que "TVC vol continuar produint documentals que ens ajudin a recordar què és el que va passar, quin és el nostre passat, el nostre present i quin pot ser el nostre futur." Ha destacat que a la nova finestra que TV3 ha obert al món del documental, "Sense ficció", "hi ha un espai per a la recuperació de la memòria històrica".

Assumpta Planas, d'Utòpic, que col·labora en l'enregistrament i la postproducció de la imatge, explica que s'utilitza una càmera Red One, que "dóna una qualitat pròxima als 35 mm del cine". Això, juntament amb unes tècniques de postproducció d'última generació, "faran que el documental tingui una imatge de molt alt nivell".

I la productora nord-catalana Kalimage en té la producció delegada a França i s'ocuparà de la distribució en aquest país. François Boutonnet, productor delegat, ha apuntat que ja havien distribuït altres produccions de Televisió de Catalunya dirigides per Felip Solé i s'ha mostrat molt satisfet de participar en aquest documental que "farà moure la consciència col·lectiva".

El pressupost de la producció és de 300.000 €.