Escola de pares

"Hem d'exercir l'autoritat amb els fills. Si ens convertim en els seus amics, ells es queden orfes"

Ricard Jiménez i Pere Salvador munten una escola de pares, al plató del programa.

Aquest dimarts, 21 de novembre, els educadors Ricard Jiménez i Pere Salvador van muntar una escola de pares al plató de "Singulars". Us resumim algunes de les seves reflexions i els seus consells:

"A l'adolescència no només es produeixen canvis físics, sinó també canvis mentals i canvis de necessitats. Una de les necessitats primordials dels adolescents són els amics. No podem escollir els amics dels nostres fills, però sí on els han de fer. No tots els espais afavoreixen l'educació, i els amics són els moduladors de la conducta dels adolescents".

"Els adolescents també necessiten trencar, allunyar-se de les rutines dels adults. Per als adults la rutina és un aliat, ens ajuda a viure millor. Repetir les mateixes tasques ens permet simultaniejar diverses tasques alhora. Els joves, en canvi, rebutgen la rutina. I això té a veure amb els tres eixos on es fonamenta la personalitat estable: l'autoestima, l'autoconcepte i l'autoeficàcia. En els adolescents aquests tres pilars de la personalitat s'estan formant".

"L'autoconcepte és la percepció del propi cos com la màquina que ens permet viure, i l'autoeficàcia és saber en què som bons i en què no som tan bons. Això ens permetrà potenciar i refermar les nostres capacitats".

"La formació de la personalitat pot comportar patiment; per això l'adolescència pot ser una etapa difícil de la vida, perquè els costa reconèixer-se a ells mateixos".

"Una altra de les necessitats bàsiques dels adolescents és la llibertat. Aprendre a exercitar la llibertat és fonamental per al desenvolupament de la persona i l'entrada en la vida adulta".

"Hem de créixer com a persones i també hem de créixer moralment. No sempre tenim la mateixa concepció moral de la vida i de la societat. Quan som molt petits ens governen una sèrie d'impulsos. Un nadó plora quan té gana, fred, quan vol que l'acaronin. A mesura que anem creixent hem d'anar aprenent que hi ha límits i normes. Però els pares han de ser capaços de dosificar com imposen aquestes normes. Ni tot poden ser càstigs ni tampoc tot poden ser premis".

"Si volem que els nostres fills siguin responsables els hem d'educar en la responsabilitat".

"Quan eduquem i imposem normes hem de ser coherents. L'arbitrarietat causa confusió i els nostres fills han de tenir molt clar que hi ha uns límits que s'han de respectar. Les nostres actuacions han de partir de dos principis: ells fan les coses no per perjudicar-nos i cada cop que hem de castigar ho hem de fer amb el cap, no amb el cor. Cal agafar distància i controlar les emocions per actuar millor. La millor forma de gestionar l'adolescència dels fills és a través del diàleg".

"Els pares han de reivindicar la seva quota d'amor, l'amor és un gran motor. Els sentiments són un dels fonaments de la persona i la convivència. Ha de ser una prioritat no trencar els vincles afectius. El contacte físic és molt important, els hem de dir més que els estimem i hem d'exigir que ells també ho facin amb nosaltres".

"Hem d'exercir l'autoritat. Si ens convertim en els amics dels nostres fills, ells es queden orfes".
Anar al contingut