"Els nens de Rússia", dissabte a la nit a Sala 33
Sala 33 emet el cèlebre documental de Jaime Camino "Els nens de Rússia", que tracta l'exili a la URSS d'uns 2.000 nens de l'Espanya republicana durant la Guerra Civil.
Rodat a Moscou, l'Havana, Madrid i el País Basc, "Els nens de Rússia", de Jaime Camino, és el testimoni explicat en primera persona del que els va tocar viure a uns nens i nenes que van haver de marxar del país durant la Guerra Civil espanyola.
A la primavera de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el País Basc, Santander i Astúries havien quedat isolades de la resta de la República. L'exèrcit del general Franco atacava amb duresa i s'intuïa que la resistència seria impossible. Les autoritats republicanes, davant la violència dels bombardejos i les difícils condicions de vida de la població assetjada, van decidir organitzar un sistema d'evacuació per allunyar els nens del perill. Desenes de milers de nens, orfes de guerra, fills de combatents al front (fins i tot les dones van haver d'agafar les armes) i molts altres nens en situacions similars van ser acollits en centres d'assistència depenents de la República.
Però la guerra avançava, i mantenir aquests centres es feia cada vegada més difícil i les autoritats van decidir enviar els nens a l'estranger. Governs i institucions de Bèlgica, Anglaterra, Dinamarca, Suïssa, Mèxic i l'URSS es van oferir, en la mesura de les seves possibilitats, per acollir aquests nens. Durant dos anys van sortir d'Espanya 34.000 nens, d'entre 5 i 15 anys d'edat. La majoria van tornar abans de la fi de la guerra; d'altres van trigar més: els evacuats a la Unió Soviètica no ho van poder fer fins al 1956.
Són uns 3.000 nens, amb els cuidadors i professors. L'expedició més important cap a Rússia va sortir de Bilbao el juny de 1937. La majoria dels 2.000 nens que formaven el grup eren bascos, i molts van desembarcar a França, tot i que la majoria, uns 1.500, tenien el port de Leningrad com a destinació. Els esdeveniments històrics van impedir aquests nens tornar a Espanya; van haver d'esperar fins al 1956, quan, ja adults, els que ho van desitjar ho van poder fer. Aleshores, molts van preferir quedar-se a la URSS. Els que van decidir tornar al seu país es van trobar un medi hostil; els que no van aconseguir adaptar-se a l'Espanya de Franco van acabar tornant a l'URSS. D'altres van marxar a Cuba.
Aquesta és la història que els va tocar viure a alguns dels "nens de Rússia". I el documental ho explica a través de les seves confessions i de les seves reflexions. Els testimonis gràfics -és a dir, cartes, escrits, premsa, fotografies i pel·lícules- enriqueixen, violenten, contradiuen i tergiversen la narració verbal dels protagonistes.
Fins ara se sabia molt poc del que va passar amb aquests nens. Què passava a les famílies que decidien protegir els seus fills enviant-los a Rússia? Com va ser el moment de la separació? Com van patir els fills? Què els va passar als pares? Hi va haver correspondència entre ells? Com els van rebre a Rússia? En quines condicions van viure allà? Molts dels nens eren orfes, Stalin es va convertir en un pare putatiu per a ells? Va passar una cosa semblant amb la figura de Dolores Ibárruri, la 'Passionària'? A mesura que van creixent, es fa proselitisme entre ells perquè ingressin al partit comunista espanyol o soviètic? Des del final de la Guerra Mundial fins a la tornada del primer contingent de "nens de Rússia" passen onze anys, mentre que la majoria d'acollits en altres països europeus van tornar en acabar la guerra civil espanyola, per què? El govern de Franco temia la influència ideològica dels que tornaven. Va aprofitar el govern soviètic la tornada dels nens i nenes per a tasques d'espionatge o d'agitació? I el Partit Comunista Espanyol? Quin tipus de prevenció va fer el govern espanyol? Alguns nens, en plena Guerra Mundial, van abandonar les colònies on s'havien refugiat amb la intenció de tornar a Espanya, què els va passar?
A la primavera de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el País Basc, Santander i Astúries havien quedat isolades de la resta de la República. L'exèrcit del general Franco atacava amb duresa i s'intuïa que la resistència seria impossible. Les autoritats republicanes, davant la violència dels bombardejos i les difícils condicions de vida de la població assetjada, van decidir organitzar un sistema d'evacuació per allunyar els nens del perill. Desenes de milers de nens, orfes de guerra, fills de combatents al front (fins i tot les dones van haver d'agafar les armes) i molts altres nens en situacions similars van ser acollits en centres d'assistència depenents de la República.
Però la guerra avançava, i mantenir aquests centres es feia cada vegada més difícil i les autoritats van decidir enviar els nens a l'estranger. Governs i institucions de Bèlgica, Anglaterra, Dinamarca, Suïssa, Mèxic i l'URSS es van oferir, en la mesura de les seves possibilitats, per acollir aquests nens. Durant dos anys van sortir d'Espanya 34.000 nens, d'entre 5 i 15 anys d'edat. La majoria van tornar abans de la fi de la guerra; d'altres van trigar més: els evacuats a la Unió Soviètica no ho van poder fer fins al 1956.
Són uns 3.000 nens, amb els cuidadors i professors. L'expedició més important cap a Rússia va sortir de Bilbao el juny de 1937. La majoria dels 2.000 nens que formaven el grup eren bascos, i molts van desembarcar a França, tot i que la majoria, uns 1.500, tenien el port de Leningrad com a destinació. Els esdeveniments històrics van impedir aquests nens tornar a Espanya; van haver d'esperar fins al 1956, quan, ja adults, els que ho van desitjar ho van poder fer. Aleshores, molts van preferir quedar-se a la URSS. Els que van decidir tornar al seu país es van trobar un medi hostil; els que no van aconseguir adaptar-se a l'Espanya de Franco van acabar tornant a l'URSS. D'altres van marxar a Cuba.
Aquesta és la història que els va tocar viure a alguns dels "nens de Rússia". I el documental ho explica a través de les seves confessions i de les seves reflexions. Els testimonis gràfics -és a dir, cartes, escrits, premsa, fotografies i pel·lícules- enriqueixen, violenten, contradiuen i tergiversen la narració verbal dels protagonistes.
Fins ara se sabia molt poc del que va passar amb aquests nens. Què passava a les famílies que decidien protegir els seus fills enviant-los a Rússia? Com va ser el moment de la separació? Com van patir els fills? Què els va passar als pares? Hi va haver correspondència entre ells? Com els van rebre a Rússia? En quines condicions van viure allà? Molts dels nens eren orfes, Stalin es va convertir en un pare putatiu per a ells? Va passar una cosa semblant amb la figura de Dolores Ibárruri, la 'Passionària'? A mesura que van creixent, es fa proselitisme entre ells perquè ingressin al partit comunista espanyol o soviètic? Des del final de la Guerra Mundial fins a la tornada del primer contingent de "nens de Rússia" passen onze anys, mentre que la majoria d'acollits en altres països europeus van tornar en acabar la guerra civil espanyola, per què? El govern de Franco temia la influència ideològica dels que tornaven. Va aprofitar el govern soviètic la tornada dels nens i nenes per a tasques d'espionatge o d'agitació? I el Partit Comunista Espanyol? Quin tipus de prevenció va fer el govern espanyol? Alguns nens, en plena Guerra Mundial, van abandonar les colònies on s'havien refugiat amb la intenció de tornar a Espanya, què els va passar?
