Amagats a la Guerra Civil

"El documental" presenta "Emboscats. Memòria d'una geografia secreta"

La història mai explicada dels que es van amagar durant la Guerra Civil Espanyola.
Aquest divendres, 3 de febrer, El documental estrena "Emboscats. Memòria d'una geografia secreta", la història mai explicada d'aquells de qui ningú no se n'ha sentit orgullós, ni durant la Guerra Civil Espanyola ni ara: la dels joves catalans que van decidir no anar al front o van desertar quan hi eren.

Es van amagar al bosc, en llocs remots, abruptes, on no els pogués trobar ningú excepte els seus familiars i veïns de confiança. Alguns no se sentien afins a la República, altres hi eren obertament contraris. Molts eren massa joves per plantejar-s'ho i gairebé tots es volien mantenir lluny de les bales i les bombes del front. No van viure la guerra al front sinó a la rereguarda, amagats del món, en una particular lluita per la supervivència quotidiana. Al bàndol republicà, els van titllar de traïdors, desertors, antipatriotes i enemics del poble. Pel règim franquista tampoc no eren herois, sinó uns covards. En acabar la guerra els va confinar en camps de concentració o els va reclutar pel servei militar.

El fil conductor del documental és el procés de recerca de l'Esther Miralles, autora d'una investigació inèdita sobre els emboscats de la Guerra Civil del Centre d'Estudis Lacetans. S'entrevista amb emboscats o familiars (dones, fills, néts) i s'endinsa fins els racons més secrets del Solsonès i del prepirineu català per descobrir les coves, els amagatalls excavats al bosc o camuflats a les masies que van servir d'amagatall per als emboscats. "Hi havia diferents raons per emboscar-se", explica Esther Miralles. "Una part personal de por i de salvar la pell. Una part més política i també, i això també ho trobem, una sensació que la guerra era una cosa que no anava amb ells". Paral·lelament, historiadors com Ricard Vinyes o Conxita Mir i altres experts contextualitzen en fenomen dels emboscats i com va anar variant en el decurs de la guerra.

En un primer moment, es van amagar capellans, monges i gent conservadora que fugia de la violència revolucionària, tot i que la majoria dels emboscats van ser joves que no s'enrolaven a l'exèrcit o desertaven. Aquesta situació es va donar a partir de la primavera del 1937, quan la República va posar en marxa l'exèrcit regular i va mobilitzar les lleves obligatòries. Entre els emboscats també hi havia els que esperaven ansiosament l'arribada de les tropes franquistes i, fins i tot, els que estaven en contacte amb el quarter militar de Burgos. Estaven disposats a col·laborar amb els rebels aixecant-se en armes des de la rereguarda, segons la documentació trobada a l'Arxiu Militar d'Àvila en què es detallen els amagatalls i l'armament de què disposaven: fusells, pistoles, bombes de mà i armes blanques.

El documental destaca per una sòlida investigació, un ampli ventall de testimonis i experts, la descoberta d'extraordinaris amagatalls que feien servir els emboscats i una exhaustiva documentació, en part inèdita: fotografies, cartes personals, diaris, judicis del Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció, consells de guerra, documentació militar secreta, notícies de premsa i cartells de propaganda.

Fitxa tècnica:
Direcció: Dani Sala, Núria Sala i Esther Miralles
Producció executiva: Dani Sala, Núria Sala
Producció Executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció Delegada TVC: Ruth Llòria
Investigació Esther Miralles
Muntatge: Núria Sala
Producció: Mireia Fàbrega
Càmera: Dani Sala
Segona càmera: Jordi Cabané, Isabel Palà, Xantal Casas
Imatges aèries: Aero-Plano
Grafisme: Sergio Garcia
Música: Roger Mas
Entrevistes: Esther Miralles, Mireia Fàbrega i Núria Sala
Assessorament a la investigació: Jordi Guixé
Postproducció de so: Ramon Pujol (Estudis Casafont)
Espanya,
2011

Una producció d'E2S Productora en coproducció amb Televisió de Catalunya i el Centre d'Estudis Lacetans amb la col·laboració del Memorial Democràtic, l'Institut Català de les Indústries Culturals i l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Experts:
Robert Duró, historiador. Ha estudiat el preventori judicial de Solsona durant la Guerra Civil.
Maria Teresa García, historiadora, ha estudiat les xarxes d'evasió durant la Guerra Civil.
Jordi Guixé, historiador (Universitat de Barcelona – París III). Memorial Democràtic.
Conxita Mir, catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Lleida.
Jordi Pasques, naturalista i escriptor. Ha descobert amagatalls a les muntanyes del prepirineu.
Hilari Raguer, monjo de l'Abadia de Montserrat i historiador.
Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia a la Universitat de Girona.
Ricard Vinyes, historiador i professor de la Universitat de Barcelona.
Carme Vinyoles, periodista, ha escrit sobre els emboscats de les terres gironines.

Emissions:
Divendres, 3 de febrer del 2012 a les 00.00
Dilluns, 6 de febrer del 2012 a les 12.00
Dijous, 9 de febrer del 2012 a les 17.10