Dissabte, a "Dies de transició", les primeres eleccions democràtiques
Dissabte, a "Dies de transició", recordarem les primeres eleccions democràtiques postfranquistes i com van viure la campanya electoral diferents sectors de la societat catalana i espanyola.
Dissabte, "Dies de transició" reemet "Primeres eleccions democràtiques", el dotzè capítol d'aquesta sèrie documental sobre la transició espanyola.
El 15 de juny de 1977 va ser la data triada per celebrar les primeres eleccions democràtiques i per posar fi al règim franquista. Però aquestes eleccions es van celebrar en un context no democràtic, encara. Els grisos encara eren grisos, el govern -hereu del franquisme- rebia les pressions del sector més dur de l'antic règim i el soroll de sabres condicionava moltes decisions.
Després de 40 anys de discurs únic, la possibilitat de veure i sentir diferents polítics sense por de les represàlies va fer que l'assistència als mítings fos massiva.
Aquella primera campanya electoral va ser inoblidable per a tots els que hi van participar: enganxadors de cartells, militants, publicistes i ideòlegs dels partits.
En aquest capítol, protagonistes com Andreu Mayayo -jove militant comunista-, Teresa Pàmies -símbol de la resistència antifranquista-, Lluís Carreras -fill d'un candidat d'Alianza Popular- o Lluïsa Plans -militant de Convergència- expliquen en primera persona què van significar per a ells aquestes eleccions.
D'altres, com el cineasta amateur Francesc Sanagustí, mostren un document inèdit de la campanya de Jordi Pujol, i el dissenyador gràfic Ferran Cartes explica l'elaboració del cartell electoral més recordat del PSUC.
Aquestes eleccions es van viure amb passió, però també van reobrir velles ferides. Per tothom van significar una sacsejada sentimental.
Van ser uns dies frenètics i irrepetibles, i es van fer curts.
El 15 de juny de 1977 va ser la data triada per celebrar les primeres eleccions democràtiques i per posar fi al règim franquista. Però aquestes eleccions es van celebrar en un context no democràtic, encara. Els grisos encara eren grisos, el govern -hereu del franquisme- rebia les pressions del sector més dur de l'antic règim i el soroll de sabres condicionava moltes decisions.
Després de 40 anys de discurs únic, la possibilitat de veure i sentir diferents polítics sense por de les represàlies va fer que l'assistència als mítings fos massiva.
Aquella primera campanya electoral va ser inoblidable per a tots els que hi van participar: enganxadors de cartells, militants, publicistes i ideòlegs dels partits.
En aquest capítol, protagonistes com Andreu Mayayo -jove militant comunista-, Teresa Pàmies -símbol de la resistència antifranquista-, Lluís Carreras -fill d'un candidat d'Alianza Popular- o Lluïsa Plans -militant de Convergència- expliquen en primera persona què van significar per a ells aquestes eleccions.
D'altres, com el cineasta amateur Francesc Sanagustí, mostren un document inèdit de la campanya de Jordi Pujol, i el dissenyador gràfic Ferran Cartes explica l'elaboració del cartell electoral més recordat del PSUC.
Aquestes eleccions es van viure amb passió, però també van reobrir velles ferides. Per tothom van significar una sacsejada sentimental.
Van ser uns dies frenètics i irrepetibles, i es van fer curts.
