"El policia de Kirkuk. La feina més perillosa del món", a "60 minuts"

Aquest dimecres, a les 23.30, &quot;60 minuts&quot; emet el documental &quot;El policia de Kirkuk. La feina m&eacute;s perillosa del m&oacute;n&quot;. El general de brigada Sarhad Qader t&eacute; una feina perillosa. &Eacute;s el cap de la policia de la rica regi&oacute; petroliera de Kirkuk, al nord de l&#39;Iraq, que ha sobreviscut a m&eacute;s d&#39;una dotzena d&#39;intents d&#39;assassinat en els &uacute;ltims anys lluitant contra faccions en guerra que competien pel poder i el control a la zona. Ara ho t&eacute; encara m&eacute;s dif&iacute;cil. Des del juny del 2014, el seu cam&iacute; l&#39;ha dut just fins al davant de l&#39;ISIS, Estat Isl&agrave;mic, de l&#39;Iraq i de S&iacute;ria, que amena&ccedil;a constantment la zona amb la seva pres&egrave;ncia i els seus atacs. El servei &agrave;rab de la BBC va passar temps amb Sarhad i els seus homes en la lluita per defensar la seva ciutat. El resultat &eacute;s aquest reportatge. A mesura que l&#39;ISIS avan&ccedil;ava pel nord de l&#39;Iraq, milers de tropes del govern van fugir de la regi&oacute;. A Kirkuk el buit de poder ha fet revifar les rivalitats entre faccions just en la primera l&iacute;nia de la guerra amb Estat Isl&agrave;mic (EI). Ara li toca al cap de la policia Sarhad Qader mantenir la pau. &quot;Tenen missions su&iuml;cides, ataquen amb combois i es dirigeixen directament a l&#39;objectiu; no s&#39;aturen fins que els mates&quot;, diu el general de brigada sobre les t&agrave;ctiques emprades pels militants d&#39;EI. Les seves forces de seguretat viuen embrancats dia rere dia amb els seus ve&iuml;ns radicals. Des que el 2003 va assumir l&#39;alt c&agrave;rrec, Sarhad ha perdut 245 dels seus homes i ha sobreviscut a m&eacute;s d&#39;una dotzena d&#39;intents d&#39;assassinat. El 2005, el seu germ&agrave; va ser v&iacute;ctima d&#39;una emboscada a la carretera i va ser mort a trets en un tr&agrave;gic cas d&#39;identitat err&ograve;nia. En aquest treball, els riscos laborals s&oacute;n temibles i de llarga durada. Per&ograve; en aquest gresol de viol&egrave;ncia &egrave;tnica -en qu&egrave; els sunnites, xi&iuml;tes, turcmans i fins i tot Al-Qaeda competeixen pel control de la zona- el combat directe no &eacute;s l&#39;&uacute;nic repte que Sarhad ha d&#39;afrontar en el seu treball diari. Els segrestos i xantatges pol&iacute;tics s&oacute;n una constant en un estat on les vides humanes s&oacute;n l&#39;&uacute;nica moneda de canvi, i Sarhad tamb&eacute; ha hagut d&#39;aprendre l&#39;art de la diplom&agrave;cia. &quot;La majoria dels l&iacute;ders amb qui hem de negociar estaven presos &iquest;explica&iquest;; desgraciadament, eren casos documentats pel departament de lluita contra el terrorisme; ten&iacute;em proves suficients per detenir-los, per&ograve; m&eacute;s tard van ser posats en llibertat. Ara he de negociar amb aquestes persones&quot;. Amb un sistema de just&iacute;cia que soscavava els esfor&ccedil;os dels seus propis agents i les sospites latents que certes sectes estan utilitzant la crisi en benefici propi, la tasca que afronten Sarhad i els seus homes &eacute;s gegantina. Per&ograve; la seva determinaci&oacute;, aix&iacute; com el seu coneixement dels riscos, &eacute;s inq&uuml;estionable. &quot;Ara que la nostra sang es barreja amb la ciutat, &eacute;s dif&iacute;cil anar-se&#39;n i puc assegurar-vos que cada cap de setmana, quan dic ad&eacute;u a la meva fam&iacute;lia, crec que no tornar&eacute;&quot;.