Creada el 2010 per extreballadors de la NASA, va començar enviant telèfons mòbils a l'espai, i en aquests moments ja té 156 satèl·lits fent voltes a la Terra. Els satèl·lits de Planet envien diàriament fotografies de la Terra que permeten detectar la desforestació, el comerç marítim o la pesca no autoritzada, així com altres activitats il·legals, però també canvis en l'orografia deguts a inundacions o altres catàstrofes naturals. Aquesta informació serveix per a la persecució de les activitats il·legals o la intervenció dels equips d'emergència, i a l'hora de prevenir futures situacions semblants. Planet només pot vendre les informacions que recullen els seus satèl·lits als clients que el govern nord-americà autoritza. Però qui poden ser, aquests clients? Aquí és on comença el debat sobre la privacitat. Perquè, què passa si es fa servir per perseguir penalment una persona o simplement per perjudicar-la? És un conflicte ètic sobre l'ús de les dades recollides que haurà d'afrontar ben aviat la indústria de satèl·lits. A més a més, des del juny, Planet observa per a les agències d'intel·ligència nord-americanes Síria, l'Iraq, l'Iran, el Sudan del Sud i alguns països sud-americans, i això no ha fet més que començar. Actualment hi ha uns 1.500 satèl·lits en òrbita, però la previsió és que el creixement, els pròxims anys, sigui enorme. Airbus en fabricarà uns 650, i SpaceX vol bastir-ne una constel·lació de 4.425. Aquesta nova cursa de l'espai agreujarà el problema de la ferralla espacial. Des que el 1957 es va enlairar l'Sputnik, s'han llançat a l'espai 41.000 objectes artificials, però només un 5% estan en funcionament, i aquesta ferralla serà cada dia un problema més gros a l'espai i per a la Terra. Una producció d'ABC Australia Un reportatge de Mark Corcoran Imatge: David Martín Locució: Joel Valverde Postproducció d'àudio: Carles Garcia