Mirar als ulls dels menors estrangers no acompanyats

Amb l&#39;arribada de l&#39;estiu, les xifres de menors immigrants que viatgen sols fins a Catalunya es van disparar i amb elles les imatges dels nens dormint a les comissaries o escapolint-se dels centres d&#39;emerg&egrave;ncia. El sistema estava oficialment desbordat i els anomenats MENA (Menors Estrangers No Acompanyats) van passar a ocupar els titulars de diaris i televisions de tot l&#39;estat creant una sensaci&oacute; de certa alarma en l&#39;opini&oacute; p&uacute;blica. Calia abordar aquesta situaci&oacute; en tota la seva complexitat i comprendre qui s&oacute;n aquests menors, qu&egrave; senten, qu&egrave; somien i perqu&egrave; han vingut a Catalunya. Calia reflexi&oacute; i an&agrave;lisi i que tots els implicats poguessin parlar: educadors, delegats sindicals, mossos, coordinadors de centres, representants de les institucions o advocats i els joves i adolescents. Una de les grans apostes de Menors lluny de casa era poder mirar aquests joves als ulls i que l&#39;espectador tamb&eacute; ho pogu&eacute;s fer. Fins ara, mai s&#39;havia aconseguit el perm&iacute;s perqu&egrave; se&#39;ls pogu&eacute;s recon&egrave;ixer obertament. Les seves cares sempre apareixen emmascarades perqu&egrave; no fossin reconeguts i aix&ograve; ens allunyava d&#39;ells i dificultava entendre qui son. Per aconseguir-ho van caldre llargues reunions i la complicitat de la Direcci&oacute; General de la Inf&agrave;ncia i l&#39;Adolesc&egrave;ncia, la instituci&oacute; que vetlla pels seus drets, que tamb&eacute; va compartir amb nosaltres la necessitat de trencar aquestes barreres. Els vol&iacute;em veure i vol&iacute;em que l&#39;espectador els mires als ulls per entendre que nom&eacute;s s&oacute;n nois que carreguen una motxilla emocional i vital molt gran i complexa. Els MENA, s&oacute;n un col&middot;lectiu de joves que moltes vegades ha estat estigmatitzats pels mitjans de comunicaci&oacute;. Al &quot;30 minuts&quot; mostrem totes les etapes que viu un menor des que posa un peu a Catalunya per comprendre com viuen l&#39;acollida i explicar que es tracta d&#39;una poblaci&oacute; molt vulnerable. I pot passar que, massa vegades, ens hem fixat nom&eacute;s en les conseq&uuml;&egrave;ncies que la seva pres&egrave;ncia comporta, com ara el seu consum de drogues o els robatoris que han pogut fer, i no hem conegut les enormes dificultats de les seves vides. Al llarg del reportatge hem entrat en diversos centres i hem parlat amb molts nois. Tots volien fer-ho molt b&eacute; per demostrar que s&oacute;n capa&ccedil;os d&#39;aportar coses positives i que es volen quedar a viure aqu&iacute;. En aquests centres hem conegut l&#39;Ayman que entrena els nens petits de l&#39;equip de futbol del Pla de Santa Maria o el Salah que cada dia des del llit mira la fotografia de la seva mare que t&eacute; penjada a la paret i dorm abra&ccedil;at a un peluix. Tot i que gaireb&eacute; la totalitat d&#39;aquests joves son nois tamb&eacute; hi ha un petit percentatge de noies sense referents familiars que arriben a Catalunya. Aquesta &eacute;s una realitat encara m&eacute;s complexa ja que, com s&#39;explica en el reportatge, es produeix en circuits completament invisibilitzats que moltes vegades tenen a veure amb la prostituci&oacute; o l&#39;esclavatge en el treball dom&egrave;stic. Fer &quot;Menors lluny de casa&quot; no ha estat gens f&agrave;cil. Hem parlat amb desenes d&#39;educadors, per&ograve; la majoria tenia por a parlar i nom&eacute;s alguns han volgut sortir al reportatge. La taula de reflexi&oacute; amb tres treballadors de centres d&#39;acollida que vam aconseguir fer, dona veu a les persones que suporten cada dia la pressi&oacute; d&#39;un sistema que es troba en estat d&#39;emerg&egrave;ncia. Moltes d&#39;altres, que no apareixen en pantalla, han estat clau i s&#39;han arriscat molt per ajudar-nos a explicar la situaci&oacute; que viuen aquests joves. Durant el rodatge del reportatge ens ha sorpr&egrave;s la situaci&oacute; de vulnerabilitat que viuen els menors. Desconeix&iacute;em que, durant anys, als menors que arribaven a casa nostra escorcollava i se&#39;ls tancava en garjoles, a la Ciutat de la Just&iacute;cia, com si fossin detinguts. Parlar amb un menor que va viure aquest situaci&oacute; el 2017 ens va colpir. S&oacute;n joves vulnerables perqu&egrave; en un moment clau de formaci&oacute; de la seva identitat marxen de casa i no tenen cap suport familiar que els ajudi en una edat tan complicada com l&#39;adolesc&egrave;ncia i en l&#39;acollida senten que se&#39;ls tracta com a delinq&uuml;ents, &eacute;s aix&iacute; com se sentiran. Una altra de les sorpreses ha estat l&#39;actuaci&oacute; de la Fiscalia de Menors, una de les institucions que t&eacute; la missi&oacute; de protegir-los. Fent el reportatge hem pogut veure que, sovint, no accepta com a v&agrave;lids els passaports i documents de nens, majorit&agrave;riament subsaharians, que acrediten que s&oacute;n menors i els expulsa del sistema d&#39;acollida amb unes proves d&#39;edat criticades pel S&iacute;ndic de Greuges, entitats que treballen amb menors i l&#39;ONU mateixa, pel gran marge d&#39;error que tenen. Viure en la pell del Modou, un jove senegal&egrave;s de 17 anys, les conseq&uuml;&egrave;ncies que aquesta pr&agrave;ctica ha tingut en la seva vida ha estat dur. Per aix&ograve;, i a risc de fer-li reviure moments desagradables, vam acordar amb ell que calia ensenyar com eren aquestes proves, com d&#39;estrany se sent un menor arribant a un hospital, custodiat per Mossos d&#39;Esquadra, sense cap educador ni advocat, a fer-se unes proves que decidiran el seu futur. Han estat molts els moments que, durant les entrevistes amb els joves, hem hagut d&#39;empassar saliva i mantenir-nos serens. Una de les gravacions m&eacute;s complicades va ser el seguiment d&#39;un jove de 18 anys que un cop va complir la majoria d&#39;edat es va trobar al carrer. Despr&eacute;s de moltes visites al centre de dia per a joves Dar Chabab i de moltes converses amb les educadores i els nois, vam poder quedar amb el Zacaries, que viu al parc de l&#39;estaci&oacute; del Nord de Barcelona. A les sis del mat&iacute; ens vam acostar a l&#39;espai on dorm i vam ser testimonis del seu despertar. El Zac, com li diuen els amics, dormia amb altres nois immigrants m&eacute;s grans i ens van explicar que aquell nit, un grup de caps rapats se&#39;ls havien tirat al damunt mentre dormien i els havien apallissat. El treball &quot;Menors lluny de casa&quot; tamb&eacute; ens ha donat l&#39;oportunitat de con&egrave;ixer l&#39;Ilyas, un jove amazic de 21 anys que va arribar aqu&iacute; com a menor no acompanyat i ha aconseguit forjar-se un futur gr&agrave;cies a l&#39;Espai Mesclad&iacute;s, on treballa com a cambrer. L&#39;Ilyas demostra la import&agrave;ncia de fer una bona acollida i de donar oportunitats a aquests joves perqu&egrave; en el futur arribin a ser ciutadans de ple dret que enriqueixin la nostra societat. &quot;Menors lluny de casa&quot; es va emetre al &quot;30 minuts&quot; el diumenge 18 de novembre.

Mirar als ulls dels menors estrangers no acompanyats

Fa set mesos, quan vam començar a preparar el reportatge "Menors lluny de casa", l'arribada dels menors immigrants que viatgen sols fins a Catalunya ja feia temps que era a l'agenda social