És el primer condemnat a Espanya per doble homicidi sense confessió ni testimonis directes, sense que s'hagin trobat els cadàvers, ni tampoc restes biològiques de les víctimes. Ramón Laso nega que hagi mort ningú, al·lega que les dues víctimes van marxar per iniciar una nova relació i manté que sense cos no hi ha delicte: "Però si no troben un cos, diguin vostès on és el delicte". Però els investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra (UCPD) presenten un conjunt d'indicis per incriminar Ramón Laso en el doble homicidi. En aquest cas, aquest és "El cos del delicte", i no pas els cadàvers.  "Ramón es va perfeccionar des del moment que va entendre que, si hi ha un cadàver, aquest cadàver parla amb una autòpsia", segons el cap de la unitat, Pere Sánchez. I és que l'historial delictiu de Ramón Laso es remunta a finals dels anys vuitanta, quan ja va ser condemnat per dos parricidis a més de cinquanta anys de presó. Al cap de set anys, estava en llibertat. Als Estats Units, des de finals del segle XIX, s'hi celebren judicis per homicidi sense que s'hagin localitzat els cossos. Tad Dibiase, expert en aquesta qüestió, ha recopilat tots els casos americans: "N'hi ha hagut 440, i un 88% han acabat en condemna. Són els casos més difícils d'investigar". Per a l'exagent de l'FBI James McNamara, l'important és investigar des d'un bon principi les desaparicions sospitoses, com casos d'homicidi sense cadàver, "per impedir que es perdin els indicis i que l'agressor pugui netejar les restes de sang".  "30 minuts" s'endinsa, també, en la personalitat psicopàtica de Ramón Laso, diagnosticada pels psicòlegs de la presó. A l'octubre, el van condemnar a 30 anys. Un reportatge de: Fàtima Llambrich, Guillem Prieto i Lluís Montserrat Muntatge: Joan Carles Calvera Producció: Jèssica Montaner