Zoo guanya el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó en català

"La mestra", de la banda valenciana Zoo, s'ha proclamat guanyadora amb les votacions dels oients de Catalunya Ràdio i iCat, entre les vuit candidates que optaven al guardó.

Ahir al vespre, durant la gala de lliurament dels Premis Literaris de Girona 2017, es va donar a conèixer la peça guanyadora del Premi Cerverí: "La mestra", de la banda valenciana Zoo. Aquest guardó honorífic, convocat per Catalunya Ràdio, iCat i la Fundació Prudenci Bertrana, amb la col·laboració de la revista "Enderrock", es concedeix a la millor lletra de cançó inèdita d'aquesta temporada, que trien els oients per mitjà del portal web de Catalunya Ràdio. El director del Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, va lliurar el premi als guanyadors.

Les altres cançons finalistes del concurs han estat "Obriu les portes", de Txarango; "El riu de l'oblit", d'Enric Montefusco; "Menteix la primavera", de Mishima; "Vals de l'oblit", de Jaume Sisa; "Heroïna de Montserrat", de Les Sueques; "Els afores", de Renaldo & Clara, i "Vos trobava a faltar", de Miqui Puig & ACP.

El jurat està format pels periodistes musicals de Catalunya Ràdio Montserrat Virgili i Blai Marsé; la directora de redacció de la revista "Enderrock", Helena Morén; el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau; el director del programa d'iCat "Independents", Josep Martín, i la responsable de programació musical d'iCat, Lucía Flores, amb Xavier Salvà com a secretari sense vot.

La Fundació Prudenci Bertrana convoca cada any els Premis Literaris de Girona, que es celebren aquesta nit, amb l'objectiu de col·laborar en la difusió dels gèneres guardonats i honorar la memòria de cinc escriptors i gironins il·lustres: Prudenci Bertrana de novel·la, Miquel de Palol de poesia, Carles Rahola d'assaig, Ramon Muntaner de literatura juvenil, Cerverí de lletra de cançó, i LletrA d'iniciatives digitals al voltant de la literatura catalana. El Premi Cerverí es va constituir l'any 1996.

"La mestra" pertany a "Raval", el segon disc de Zoo, i és un homenatge a Marifé Arroyo, una mestra que entre que entre el 1974 i el 1982 va engegar a la petita població de Barx (la Safor) un projecte d'escola popular, democràtica i valenciana i va ser víctima d'una gran intolerància. La cançó s'inspira en el llibre "La mestra", escrit per Víctor Gómez Labrado, editat per l'Editorial 3i4 l'any 1995 i reeditat per Edicions Bromera el 2010.

 

LETRA DE "LA MESTRA"

Dos per dos són quatre. Quatre i dos són sis.
Escola reglada i frustrada.
No parles ni jugues si no tens permís.
La creu, la sotana i la vara.
Conjuguem presents imperfectes.
Li restem la X al futur.
Castrem les feres als centres.
Força de treball del segle XXI.
Hem planificat les conductes,
no deixem ja marge per a la creació.
Dibuixem futurs plens de dubtes,
ni somnis, ni jocs, ni improvisació.
Infàncies al contenidor,
10 hores al dia, un temps que era or.
Esclaus  d'un estat opressor.
Perdona a tu pueblo, señor!!!
 
Mare, mare, que jo no vull tornar
a resar i a callar quan ells manen.
Pare, pare, jo volia somiar
i volar, i allà ens tallen les ales.
 
Contrabandista de verbs clandestins
escampant el verí,
per pobles vius i senders infinits.
Quin gust sentir-la parlar,
si del carrer i el corral és l'ama.
I ara hi ha un poble que brama
en un idioma proscrit.
 
En eixe context, arriba una mestra,
rebel, decidida, valenta.
La infància en disputa  es conquesta,
el dictador mor… es comenta.
Tenebres s'emporte el difunt,
canviem els costums, mort a l'obediència.
Trenquem el rosari, cremem els apunts,
davant el futur, la innocència.
Arriba l'expedient disciplinari,
volem que memoritzen l'oració i l'abecedari.
Horaris estrictes,  i un pati ben delimitat.
Centre penitenciari de cristians.
Vinguen l'alcalde, la guàrdia, inspectors
a defende l'absurd, a donar-li lliçons.
No van poder, mai no podran.
D'aquella mestra hui som alumnat avantatjat.
 
Mare, mare, que jo no vull tornar
a resar i a callar quan ells manen.
Pare, pare, jo volia somiar.
I volar, i allà ens tallen les ales.
 
Contrabandista del verbs clandestins,
escampant el verí,
pobles vius, i senders infinits.
Quin gust sentir-la parlar.
Si del carrer i el corral és l'ama.
I ara hi ha un poble que brama
en un idioma proscrit.
 

catradio.cat

facebook.com/catradio

twitter.com/catalunyaradio