Visita al rodatge de "Vilafranca"

A "Vilafranca", una família es reuneix per celebrar la festa major unida al voltant del pare, que té Alzheimer. Però la progressiva desaparició d'aquesta figura i del seu lideratge fa aflorar totes les rancúnies, tots els secrets i totes les frustracions de cada membre de la família.

Joan Pera, Lluïsa Castell, Carme Sansa, Alicia Pérez, David Bagés, Anna Ycobalzeta, Manuel Veiga, David Vert, Georgina Latre, Laia Manzanares i Marc Rius són els protagonistes de la "TV movie".

Ahir, a Caldes d'Estrac, a l'escenari principal de la "TV movie", el menjador de casa del Santi i la Cristina, es va rodar una de les escenes de la pel·lícula.

Lluís M. Güell, director de l'obra, va explicar: "un dia vaig anar al Teatre Lliure a veure l'obra i en vaig sortir encisat i pensant de fer-ne la versió cinematogràfica. Ho vaig comentar amb TV3 i, finalment, s'ha pogut fer". Una vegada que es va tirar endavant el projecte, va ser Jordi Casanovas qui en va fer l'adaptació. A Güell li hauria agradat mantenir el càsting, però no va poder ser.

Quan se li va preguntar per com ha estat l'adaptació del teatre al cine, va explicar que "se li ha donat més cos, s'ha esponjat per oxigenar-la, amb més espais. Tot i que ha estat difícil perquè és una història coral amb 11 personatges junts en alguns moments i moltes seqüències".

A Güell el que més l'ha atrapat és la història, el text. "És una obra universal, un conflicte universal que li podria haver passat a qualsevol. Jo intento explicar-ho com ho intueixo. A més, la pel·lícula es muntarà amb l'enfrontament dels personatges. En cinema és més realista i amb menys tocs d'humor que al teatre."

Els més grans de la família són en Pere i l'Aurèlia, ell malalt d'Alzheimer i interpretat per Joan Pera, i ella una dona que no sap gestionar tot el que li està passant, interpretada per Carme Sansa.

Joan Pera, explica que "el meu personatge, tot i l'Alzheimer, entra en la història en alguns moments, perquè ell és qui ha creat la família, té moments de lucidesa i pateix, tot i que sembla que no hi sigui." Sobre "Vilafranca" ha explicat que "és un text tan i tan bo, tan compacte, que hi entres molt ràpid. I agafa l'espectador perquè és molt real, molt viu".

Per preparar-se el personatge, l'actor ha explicat "que a totes les famílies n'hi ha algun cas, en la meva també, i intentes transmetre allò que has vist, la necessitat que tenen de sentir l'amor de la gent i de la família".

La Carme Sansa és l'Aurèlia. "L'Alzheimer del Pere li ha condicionat molt la vida, i la de la família. El meu personatge no sap posar-se al capdavant de les coses, perquè primer va estar condicionada per la sogra i després pel marit. Ella no sap gestionar ni manar. Està perduda i això fa trontollar l'estructura familiar."

L'actriu no va participar en l'obra de teatre, però sí que la va veure i "em va agradar molt, era molt interessant i tots ho feien molt bé. I ara tinc el mateix sentiment, no hi ha en general un canvi important, només l'adaptació al medi, que és diferent". El que més destaca és que "tothom es pot veure reflectit en algun personatge, és molt quotidià i universal, es pot trobar en qualsevol família". Carme Sansa recorda que quan va rebre la trucada es va posar molt contenta i afegeix que està encantada, perquè els companys els han acollit molt bé.

Lluïsa Castell i Manuel Veiga són la Cristina i el Santi. Una parella enamorada i feliç, que són els que organitzen el dinar de festa major a casa seva. Ells van participar en l'obra de teatre i estan encantats de poder tornar a participar en aquest nou format.

L'actriu destaca del seu personatge que "és la germana gran. Tota la situació passa a casa meva, perquè cada any volia que es reunís tota la família i aprofiten el dinar de festa major. En aquest dinar es destapen les mentides, les traïcions... i es converteix en un dinar molt tràgic. És un gran esclat familiar on surten totes les misèries humanes." També va explicar que "la Cristina és una dona que ha fet fortuna, ben casada amb una filla amb qui té molt bona relació. És dolça, forta, amb caràcter i la nineta dels ulls del pare. Però de cop se li gira tot".

La Lluïsa Castell ha afegit que "és un somni que hagin traslladat l'obra del teatre al cine. Per mi, és molt diferent, aquí s'expliquen més coses dels personatges. Quan fèiem la funció ja ens van dir que es podia fer la pel·lícula i ens va fer molta il·lusió. Era com la continuació i, a més, havíem fet molt pinya a l'obra de teatre."

Manuel Veiga és el Santi "un marit enamorat de la seva dona, que té la funció de posar pau, ell no forma part de la família de sang i pot intervenir-hi fins a cert punt i, a més, és una bona persona." L'actor també va mostrar la seva il·lusió per participar en la pel·lícula després d'haver fet l'obra.

Georgina Latre fa de Joana, la filla de la Cristina i del Santi i també fa de Cristina quan era jove. "El meu personatge és la filla de la mestressa de la casa, estudia Belles Arts a Barcelona i va al dinar amb un amic de la universitat. La Joana té ganes de marxar de la tradició i del poble i tot i que té molt bona relació amb els seus pares, no té gaire contacte amb la resta de la família." Latre, que ja va participar a l'obra de teatre, explica que "la pel·lícula està més condensada, però l'essència és la mateixa, tot i que per nosaltres passar del llenguatge teatral a l'audiovisual ha estat un gran treball." I sobre el seu doble paper "no és fàcil. Tot i que el físic acompanya he de canviar de registre i de moviments quan faig de Cristina de jove, potser al teatre no era tan complicat però aquí hi ha molts matisos."

De les noves incorporacions, destaca "la bona relació que hi ha entre tots. Hi ha molt poc temps i anem tots alhora perquè surti bé. De fet som com una família."

Alicia Pérez s'ha incorporat a la pel·lícula per fer de Pilar, la petita de les germanes. "El meu personatge quan es casa sembla que tindrà la parella perfecta. El seu matrimoni semblava idíl·lic, però s'ha anat desgastant tot i que s'estimen. El marit es posa malalt i es dona a la beguda. Això desestructura la relació i la Pilar viu un moment de gran frustració, tristesa i poca esperança que la situació pugui canviar. Quan tot va bé, tot funciona, però quan la vida ens posa a prova surt l'autèntica personalitat de cadascú. Els diners poden dividir, fragmentar i trencar les relacions familiars. Les persones poden deixar d'estimar-se o ser més egoistes."

Alicia Pérez també va destacar que "Vilafranca" fa un repàs de la Catalunya de fa un temps, amb tradicions, i el que ens identificava com a país l'any 1999.

A l'actriu li feia molta il·lusió treballar amb Lluís M. Güell i, de la pel·lícula va dir que "és una peça petita i delicada que arriba per la pell i, a més, el director estima, cuida i mima la feina dels actors".

tv3.cat/coproduccions