"Una mà de contes" estrena capítols, dins de la col·lecció dedicada als autòmats
El programa "Una mà de contes", que ara s'emetrà els caps de setmana a la tarda, estrena deu capítols, que segueixen la temàtica dels autòmats i que formen part de la proposta "La màquina de la fantasia", que té com a objectiu acostar l'espectador al món de la tecnologia a través de la fantasia. Aquests capítols nous, que es podran veure a partir del dissabte 20 de febrer, han estat escrits per Teresa Duran i il·lustrats per Àfrica Fanlo i Pep Montserrat, fent servir una mà mecànica, dissenyada per Lluís Ribas.
Demà dissabte, l'espai "Una mà de contes" estrena deu capítols que tornen a tenir com a protagonistes els autòmats, una metàfora ideal que ha permès al programa acostar-se, a través de la fantasia, al món de la tecnologia. De fet, ha estat la mà d'un autòmat l'encarregada de dibuixar aquests deu contes que formen part de la col·lecció "La màquina de la fantasia". I és que "Una mà de contes" ha aprofitat el fet que Barcelona acull una de les millors col·leccions d'autòmats d'Europa: el Museu d'Autòmats del Tibidabo. Aquests deu contes nous s'emetran els dissabtes, a les 17.10, i els diumenges, a les 17.20, així que el programa també estrena un altre horari, ara en cap de setmana. La tècnica que s'ha fet servir per il·lustrar aquests deu contes és un mà mecànica en forma de guant, dissenyada per Lluís Ribas, constructor d'autòmats i responsable tècnic del Museu d'Autòmats del Tibidabo.
Cinc contes de follets, fades i dimonis
Tro i Troia. En Macarró ho intenta, però no n'hi ha prou de donar ordres per poder tenir en Tro, el seu cavall. També és important entendre com fan les coses. Potser per això, en Fideu, que li encanta la robòtica, a més d'agradar-li els cavalls, els comprèn i és capaç de fer-ne un de mecànic perquè en Macarró s'entretingui intentant fer anar els comandaments. Mentrestant, ell i els seus amics treuen a passejar el pobre Tro, sempre atrapat entre reixes pel seu amo.
Els tres desitjos. El matrimoni Tarambana sempre està a l'última moda i no s'estan de res a l'hora d'aconseguir l'últim prototip de robot domèstic, capaç de convertir els desitjos en realitat. Però han d'anar en compte perquè no sigui el seu deliri consumista el que els faci perdre allò que és realment important per continuar estimant-se.
Filomena i Rumpelstinkin. Diuen que els nens entenem millor les màquines i els aparells que la gent gran. Potser el que passa és que els nens hi saben jugar i les escolten i, en canvi, els grans s'entesten a fer-les servir només per treballar. És difícil trobar una agulla en un paller, sobretot si és màgica, i tot i així, la Filomena, que només és una nena, sabrà com trobar-la abans que el setciències de l'Alquimista malvat.
El robotolí i la mixeta. De vegades ens pensem que les màquines ho poden fer tot, tot. Fins i tot, l'impossible. Com si fossin superherois i tinguessin superpoders infinits. I pobretes, només són fruit de la nostra imaginació, del nostre desig de tenir-lo tot ben controlat. Pobre Robotolí, després d'haver enregistrat totes les veus dels animals que viuen a la masia, resulta que n'hi ha un amb qui no hi havia comptat.
El pont del diable. Fa molt, molt de temps, els invents i els aparells mecànics eren una cosa d'encanteris i de dimonis. Només uns quants sabien com s'havien de fer servir i en guardaven molt bé el secret. I de vegades s'aprofitaven d'aquests coneixements per enganyar la gent pobra. Com aquesta àvia de Ceret que prefereix la incomoditat d'haver de creuar un pont en què falta una pedra, abans que perdre els seus estimats néts en mans d'un espavilat sense ànima que es fa passar per diable.
Cinc contes dedicats a "Jo, robot"
Robofutbol. La Nora és una portera de futbol magnífica, però s'ha lesionat. Llavors se li acut una idea: es construirà un robot perquè jugui en el seu lloc. Els seus companys decideixen fer el mateix. Finalment es jugarà un partit apassionant entre robots. El problema és que ni el mateix àrbitre els pot controlar. I és que no són jugadors, són màquines. La Nora rumia si dedicar-se al futbol o a la robòtica.
Millor que millor. A més de ser un manetes fent robots, el Hans Bones Mans en sap molt, de les feines de casa: rentar, fer el dinar, la bugada, planxar, fer els deures... Potser per això, quan els seus veïns li demanen el millor robot perquè els ajudi, sap molt bé el que ha de fer. Realment tenir dues mans per treballar i un cap per pensar és el millor que hi ha.
Silenci, sisplau! Per més complicat o estrany que pugui ser una màquina, encara que sigui un robot o semblar un monstre, fins i tot un dinosaure, no hem d'oblidar que estan fets per nosaltres mateixos. És a dir, per persones, per humans. I que són tan bons o tan dolents com nosaltres vulguem que siguin. En qualsevol cas, si tenim un problema, sempre podem fer com la Queta Cuetes: desconnectar.
El pastís més alt del món. Per fer qualsevol cosa, encara que sigui el pastís més alt del món, no n'hi ha prou d'imaginar-la. També hem de calcular el temps, els materials i les eines, màquines, robots, batedores, centrifugadores, grues, bastides que necessitarem. El famós pastisser de Xauxa ho té clar. Encara que al final s'arriscarà a perdre-ho tot per un moment de vanitat: la cirereta que haurà de donar el seu toc personal. Sort que el seu fill i la màquina més antiga del món podran salvar la situació.
D'aquí no em moc! I si en lloc d'anar tot el dia d'aquí cap allà sense parar com les mosques a l'estiu, ens quedéssim quiets i palplantats flotant a un pam de terra, veient passar la Terra sota els nostres peus? Podríem viatjar i fer la volta al món sense moure'ns d'on som. Mira, un cangur! Això és el que fa la Lola amb unes robotibotes que aparentment només servien per anar tot el dia de bòlid. Compte que en aquest conte hi ha un parany amb el Sol. A veure si el saps trobar.
"Una mà de contes", al CCCB
Dins del programa d'activitats organitzades pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per a l'exposició "+ Humans", el 23 de febrer, a les 18.00, tindrà un acte protagonitzat pel programa "Una mà de contes" i per aquests nous capítols, amb la presència de la seva guionista, Teresa Duran, els il·lustradors Pep Montserrat i Àfrica Fanlo, el constructor d'autòmats Lluís Ribas i el director del programa, Manuel Barrios. Més enllà de les referències a l'imaginari literari i artístic, serà una ocasió i un marc excel·lent per debatre entorn de la gestualitat manual i la seva possible codificació durant una producció gràfica. La presentació anirà acompanyada de la projecció d'una selecció dels nous capítols. L'entrada serà lliure.
Col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer
El programa "Una mà de contes", en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer, convida a través de la seva web a descobrir els valors expressats en la "Declaració Universal dels Drets Humans", a través d'una selecció de contes i de la seva relació amb alguns dels seus articles més notables. Els contes seleccionats s'engloben en l'apartat "Els contes il·lustren valors" i parlen de valors com la igualtat, el dret a l'habitatge, de la pau, de la llibertat d'expressió o del dret a l'educació.
