"Sense ficció" estrena "Revolució solar"

Demà, a les 21.55, "Sense ficció" estrena "Revolució solar", una producció de TV3 dirigida per Ricard Belis i Joan Marí, que mostra l'actual boom mundial d'energia solar i analitza la viabilitat d'un futur 100% renovable.

El canvi climàtic és una realitat acceptada i confirmada per tota la comunitat científica internacional, que reclama actuacions fermes per a la descarbonització del planeta. L'accident de la central nuclear de Fukushima va propiciar l'Acord de París de desembre del 2015, que estableix mesures per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle a partir de 2020.

Estem immersos en una transició energètica global que té per objectiu una producció energètica 100% renovable en les pròximes dècades. I el panorama energètic ha començat a canviar: assistim a situacions tan paradoxals com les del Regne Unit, que és el país d'Europa que ha invertit més en energia solar els últims anys, o Alemanya, que ha posat en marxa el programa governamental d'Energiewende (transició energètica) amb l'objectiu d'arribar a un 80% d'energia renovable l'any 2050.

A l'altre costat de la paradoxa, s'hi troben els Estats Units, presidits per Donald Trump, que s'acaben de desmarcar de l'Acord de París, o Espanya, el territori amb més potencial fotovoltaic d'Europa, que el 2015 només en va instal·lar 0,05 GW i està estancada a la cua dels països inversors, molt per darrere d'altres països europeus amb menys potencial solar, com Holanda, Suïssa, Dinamarca o Àustria.

Espanya va ser pionera en el foment de l'energia solar durant el govern socialista de Rodríguez Zapatero, amb un reial decret llei del 2007, però el 2010, el mateix govern va fer un gir radical amb un altre polèmic reial decret impulsat pel ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, que retallava un 45% les primes garantides als parcs solars. Les posteriors lleis aprovades pel govern popular de Mariano Rajoy van accentuar les traves legals a la producció d'energia solar.

Aquestes mesures van afectar 60.000 famílies, 4.300, a Catalunya, i una trentena de fons d'inversió internacionals, que van denunciar el regne d'Espanya al CIADI, l'organisme d'arbitratge internacional del Banc Mundial. El CIADI va fallar el seu primer veredicte contra Espanya aquest mes de maig, per l'incompliment de la Carta de l'Energia. La inseguretat jurídica que va suposar aquest gir normatiu dels successius executius del PSOE i del PP ha allunyat aquests fons d'inversió del potencial solar a l'estat espanyol.

"Revolució solar" posa llum a les causes de la complexa situació energètica espanyola i viatja al Regne Unit i a Alemanya per veure com dos països amb menys sol que l'estat espanyol lideren aquest boom solar a Europa.

Els experts consultats situen, com a grans assignatures pendents de la transició energètica, l'estalvi i l'eficiència, aspectes en què l'autoproducció d'electricitat és un pilar clau. En aquest sentit, la intervenció arquitectònica que ha tingut lloc en un edifici d'habitatges socials de Taradell (Osona) demostra la importància de l'energia solar en l'abaratiment del cost de l'electricitat i en la disminució de la pobresa energètica.

Una placa solar costa, avui dia, un 80% menys que fa deu anys, període durant el qual la factura de la llum ha pujat un 70%. Això fa, de l'energia solar, una font renovable altament rendible. En paral·lel, es troben experiències que demostren que hi ha models energètics alternatius als oligopolis elèctrics, com les cooperatives que proliferen arreu d'Europa en els últims anys. La cooperativa gironina Som Energia n'és un exemple, amb un projecte de generació elèctrica col·lectiva amb diversos camps solars a Andalusia.

El documental reflexiona sobre si serà possible la democratització de l'energia, de la mateixa manera que les noves tecnologies han democratitzat la comunicació. També busca resposta a altres aspectes relacionats amb el sistema elèctric espanyol, com el funcionament de la subhasta on es decideix el preu de l'electricitat o de les anomenades "portes giratòries" entre empreses elèctriques i alts càrrecs de l'administració pública. Què paga el consumidor, realment, a la factura de la llum? Com afronta Catalunya la transició energètica des d'una capacitat reguladora gairebé nul·la i amb un sistema energètic molt depenent de l'energia nuclear? El cotxe elèctric serà una realitat immediata, o la mobilitat sostenible haurà d'esperar encara un temps per consolidar-se?

Els protagonistes

Ramon Pérez, geòleg

"Una de les coses que primer et sorprenen és: què hi fas, al Regne Unit, fent estudis fotovoltaics per a tantes obres, si no hi ha sol?"

Mariano Marzo, Universitat de Barcelona

"Els sectors financers es mostren molt proclius a posar diners i a donar suport a projectes d'energies renovables i eficiència."

Pere Guerra, comissió d'energia Pimec

"El risc d'invertir en energia solar a Espanya no ha estat tecnològic, ha estat regulatori: el risc d'invertir en un país poc seriós."

Miguel Sebastián, exministre d'Indústria

"Quisimos ser los primeros de la clase en la implantación de la energía fotovoltaica y cometimos muchos errores."

Fernando Roger, directiu de Lightsource

"El mercado fotovoltaico español, a corto plazo, es complicado, porque aún estamos pagando toda la incertidumbre regulatoria de los últimos años."

Álvaro Nadal, ministre d'Energia

"Un financiero no puede decir que no sabía que se estaban poniendo en España la mitad de las renovables del mundo a unos precios que nadie estaba pagando."

Jorge Morales de Labra, director de Geoatlanter

"España es líder mundial en hacer el ridículo, porque todos los países han comprobado que la palabra del rey en el Boletín Oficial del Estado no vale nada."

Jorge Fabra, expresident de Red Eléctrica de España

"La finca eléctrica era una finca de muy pocos y, de repente, ha sido asaltada por miles de bárbaros."

Gjisberg Huijink, fundador de Som Energia

"De totes les tecnologies, la fotovoltaica és especialment revolucionària, perquè produeix energia neta, fàcil i en qualsevol lloc. I això sí que canvia el món."

Coque Claret, arquitecte

"Les energies renovables són absolutament indispensables per combatre la pobresa energètica; viure en males condicions de confort té uns costos sanitaris elevadíssims i escurça la vida."

Antonio Turiel, científic CSIC

"La necessitat d'abandonar el creixement és la necessitat de madurar. Ha estat molt útil créixer tant i ara hem d'aprendre a conviure en un planeta que té límits."

Assumpta Farran, directora de l'ICAEN

"Confio que vegem que el recurs energètic del segle XXI és el sol."

tv3.cat/senseficcio

facebook.com/senseficcio

twitter.com/senseficcio