"Sense ficció" estrena "L'impostor"
Què estaríem disposats a creure'ns per recuperar un fill? Demà, dimarts 12 de desembre, a les 22.25, a TV3 i durant trenta dies a internet, el programa "Sense ficció" estrena la pel·lícula "L'impostor", dirigida per Bart Layton. L'any 1994, Nicholas Barclay, un nen de 13 anys de Texas, va desaparèixer però, tres anys i mig després, va ser trobat a Espanya. Tot i que Nicholas era ros i amb els ulls blaus, la família va acceptar el jove, que era moreno, amb ulls marrons i accent estranger. Per què?
"L'impostor" és un apassionant thriller aclamat per la crítica i premiat a diversos festivals internacionals. És una pel·lícula del productor guanyador de l'Oscar per "Man on Wire" i "Searching for Sugar Man".
"L'impostor" ("The imposter")
El 13 de juny de 1994, Nicholas Barclay va passar la tarda jugant a bàsquet amb els amics. Va trucar a casa perquè l'anessin a buscar, però el germà, que va agafar la trucada, li va dir que tornés caminant, perquè la mare dormia. Aquella va ser l'última vegada que la família va saber alguna cosa d'ell. Tenia 13 anys i devia estar a uns tres quilòmetres de casa seva, a Texas. Va desaparèixer sense deixar cap rastre.
Tres anys i mig després de la desaparició, la família va rebre la notícia que havien trobat el nen a Espanya, a Linares, i que havia aconseguit fugir d'un calvari de segrests, tortures i violacions contínues. La família estava molt il·lusionada de recuperar-lo, però les circumstàncies es van tornar encara més estranyes quan el van portar a casa. Com és que el fill ros d'ulls blaus havia tornat amb els cabells, la pell i els ulls més foscos? Com era possible que hagués canviat tant la seva personalitat i el seu accent? Per què la família no semblava que s'adonessin d'aquestes diferències tan òbvies? Era una expressió inconscient d'una esperança desesperada? Era l'oportunitat d'un tipus de redempció? O és que la família amagava alguna cosa? I, si no era Nicholas Barclay, qui era en realitat?
La família convivia amb un impostor, Frédéric Bourdin, un noi francès que no havia tingut mai l'amor d'una família, i que en buscava una desesperadament. La Interpol el tenia fitxat per suplantar desenes d'identitats falses. Malgrat que es feia passar per Nicholas, que llavors tindria 16 anys, Frédéric en tenia 23. Com va aconseguir enganyar policies, jutges, agents de l'FBI i eludir proves d'ADN? I, què havia passat, en realitat, a Nicholas?
Aquest relat va més enllà d'una història intrigant de desaparició i suplantació. Tracta de com la gent crea la seva pròpia versió de la realitat, a partir de les coses en què vol creure, i els motius ocults que poden portar les persones a dur a terme actes incomprensibles.
El director de "L'impostor", Bart Layton, afirma que "volia que la pel·lícula fos un viatge emotiu. Volia que la gent abandonés les sales de cinema amb el cap bullint amb pensaments, preguntes i debats. És el tipus de pel·lícula sobre la qual espero que la gent tingui ganes de parlar després al pub. Espero que, en el fons, la pel·lícula tracti de pensaments i idees que són més grans que aquesta història en particular, que tracti de les mentides que volem creure i de les veritats que nosaltres construïm per a nosaltres mateixos".
Aquest llargmetratge és una producció de RAW, en associació amb Red Box Films i Passion Pictures.
Premis
- Millor Debut Britànic als Premis BAFTA (British Academy of Films and Television Arts), 2013.
- Millor Documental i Millor Debut Britànic al BIFA (British Independent Film Awards), 2012.
- Millor Documental al Festival de Varsòvia, 2012.
- Millor Documental al Festival de Zuric, 2012.
- Millor Director al Hot Docs, 2012.
- Gran Premi del Jurat al Festival de Miami, 2012.
A més, "L'impostor" també va participar, al 2012, al Festival de Sant Sebastià i al Festival Sundance.
