"Sense ficció" estrena "De bruixes, xurros i emocions" i "L'últim territori salvatge"
La fira, un espai de diversió i esbarjo de moltes de les festes majors de Catalunya, està en crisi. Potser és el senyal d'una decadència imparable o un nou gir d'aquesta tradició per adaptar-se als nous temps. "Sense ficció", a TV3 i a internet, estrena el dimarts 2 de gener, a les 21.55, la producció de TV3 "De bruixes, xurros i emocions". El documental, dirigit per Josep Rovira, fa un viatge a l'interior d'aquest món a través dels seus protagonistes.
A continuació, el programa fa un viatge als parcs naturals més remots de Namíbia a través del documental de Jordi Llompart "L'últim territori salvatge" ("The las wild"), a TV3 i 30 dies a internet geolocalitzat a Espanya. Una aventura extraordinària que connecta l'esperit humà amb el de la vida salvatge.
"De bruixes, xurros i emocions"
L'atracció coneguda com "cavallets" ja no crida l'atenció perquè la gent ha canviat els hàbits del seu temps lliure, mentre que la tecnologia que els mou està perdent la guerra davant d'un món cada cop més virtual i en tres dimensions.
Des d'una altra perspectiva, s'hi podria dir que és la festa la que no es viu com abans, però, malgrat el canvi global de costums, la fira encara manté alguna cosa que la distingeix i que li permet sobreviure. La fira forma part de la tradició i cultura mediterrània del país i, a més, forja la identitat i les emocions de les persones que la visiten. No obstant la seva aparent decadència, continua sent un espai de diversió que genera il·lusions per a les famílies, els adolescents i els més petits.
"De bruixes, xurros i emocions" s'endinsa en aquest escenari, amb una mirada contemplativa, acompanyant un grup de firaires durant un estiu de festes majors catalanes. Els firaires componen una de les últimes professions nòmades en un món cada vegada més sedentari, i fan que la festa sigui possible, amagats en les taquilles i en les sales de màquines de les seves andròmines. La seva transhumància és curiosa, perquè van de poble en poble repartint cops d'escombra, marejant clients, o posant a prova la seva destresa i valentia i, inclús així, cada any se'ls espera.
Els firaires són gent singular, sagues centenàries i nouvinguts al país, d'entre els que destaquen marroquins i gitanos portuguesos que, allà on van, venen fum, emocions i molta fantasia. El documental transmet aquests valors, i els protagonistes expliquen records del passat, qüestionen el futur i ofereixen imatges de la que és una professió única i molt desconeguda. Tothom pot recordar algun dia de sort a la tómbola, la por passada a les atraccions més vertiginoses, o el joc amb una primera parella als autos de xoc, però ningú té present qui feia funcionar aquell univers efímer.
"L'últim territori salvatge" ("The las wild")
Elefants, lleons, lleopards, girafes, búfals, hipopòtams, i molts animals salvatges més, comparteixen amb l'ésser humà el mateix vincle biològic i espiritual amb la naturalesa. No obstant això, la conducta depredadora de l'home i l'extensió de la civilització a tot el planeta, amenacen molt seriosament aquest vincle i, per descomptat, la supervivència de tots els éssers vius. Els darrers anys, ha desaparegut el 90% de la població de guepards d'Àfrica, i a aquest pas, la desaparició de la vida salvatge sembla inevitable.
"L'últim territori salvatge" fa una crida per restablir el contacte amb la vida salvatge i el respecte per la natura i per totes les criatures que hi habiten, amb l'objectiu de construir un nou món més positiu i sostenible.
L'equip del documental, encapçalat pel periodista i cineasta Jordi Llompart, ha viatjat fins al Kalahari Occidental, a l'Àfrica del sud-est, a Namíbia, una de les regions més remotes i desconegudes de l'Àfrica,
