Rodolfo Ares adverteix a ETA que, tot i la seva treva, la policia continuarà deteninint terroristes
"El matí de Catalunya Ràdio", amb Manel Fuentes, ha entrevistat des de Bilbao el conseller d'Interior basc, altres dirigents polítics d'Euskadi i representants de les víctimes del terrorisme per analitzar l'alto el foc d'ETA.
El conseller d'Interior del govern basc, Rodolfo Ares, avisa a ETA que la policia continuarà actuant contra els terroristes encara que l'organització armada hagi anunciat un alto el foc permanent. El conseller basc s'ha referit d'aquesta manera a la detenció avui mateix de dues persones per la seva presumpta vinculació amb ETA, en una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, amb Manel Fuentes, emès aquest dimarts des de Bilbao. Rodolfo Ares ha explicat: "Tots aquells que formen part de la banda terrorista, els que tenen delictes pendents amb la justícia, les policies els seguiran perseguint, els detindran i els posaran a disposició de la justícia perquè aquesta és la seva obligació".
Ares admet que la treva etarra representa "un triomf de la democràcia, de la pressió de l'Estat de dret i també de la pressió que hem exercit tots, també aquells que li prestaven suport i empara fins fa poc", però afegeix que és un comunicat insuficient. Segons el conseller basc: "És molt millor que anunciïn que abandonen la possibilitat de cometre atemptats -o també es pot interpretar que no hi haurà extorsions-, però, en tot cas, ETA vol continuar tutelant el final del seu procés i això, evidentment, no ho pensem tolerar". Rodolfo Ares no entén que hi hagi partits bascos que en tinguin prou amb aquest comunicat: "El que en cap cas es pot produir és el que alguns dirigents nacionalistes a Euskadi -encara que de partits minoritaris- estan fent, que és conformar-se amb aquest comunicat i no ser més exigent".
Lectures diferents dels partits bascos
El matí de Catalunya Ràdio ha entrevistat dirigents de les forces polítiques basques, que han fet interpretacions diverses sobre aquest "alto el foc permanent, general i verificable internacionalment" dels etarres.
El president del PNB a Guipúscoa, Joseba Egíbar, afirma: "Aquí hi ha hagut un canvi, un canvi en el sentit que les regnes de l'esquerra abertzale les pren el que és l'expressió política. Hi ha una supeditació del vessant històric o militar al que la política hagi determinat. I aquest és el salt qualitatiu. Aquesta és la diferència". L'expresident del PNB, Xabier Arzalluz, troba a faltar un posicionament més clarament favorable de l'actual direcció del partit per una negociació política com a Irlanda del Nord, i creu que els penebistes sembla que no vulguin la legalització de l'esquerra abertzale: "Més d'un es pregunta: ‘És que al PNB tampoc no l'interessa que aquesta gent es presenti a les eleccions municipals?'. Tot es jutja en funció d'interessos".
L'alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, és prudent i reclama a Batasuna que agafi la iniciativa en el procés: "Batasuna ha de fer un pronunciament més explícit i menys genèric a l'hora de rebutjar la violència del terrorisme. No crec que arribin mai a fer una condemna d'ETA perquè hi ha una història de molts anys, però sí que han de ser més clars contra el terrorisme".
Per part del PP basc, el portaveu del seu grup parlamentari, Leopoldo Barreda, considera: "Si alguna cosa és evident és que cada vegada que ETA llança un comunicat, Batasuna -o la cara pretesament política- justifica o calla, se subordina a aquest comunicat. No hi ha una exigència de dissolució de la banda, no hi ha distància respecte a la banda, no hi ha capacitat per trencar amb la banda".
Eusko Alkartasuna veu amb esperança l'actitud d'ETA. El secretari general d'Eusko Alkartasuna, Peio Urízar, ha dit a El matí de Catalunya Ràdio que Batasuna hauria de poder participar a les eleccions municipals: "Quan presentin els seus estatuts en el registre de partits es complirà tot el que exigeix la llei de partits. Per tant, d'acord amb la llei, haurien de ser legalitzats sense cap problema. A partir d'aquí, la suposada separació que acostuma a haver-hi entre l'executiu i el judicial és més fictícia que real".
Pel coordinador general d'Aralar, Patxi Zabaleta, "aquest comunicat és, sense cap dubte, el llindar de la solució definitiva i funcionalment, encara que no ho sigui des d'un punt de vista documental estàtic, [és] irreversible si en política s'actua com s'ha de fer".
Des de l'esquerra abertzale, el seu portaveu, Txelui Moreno, qualifica d'històric el pas que ha fet ETA. Moreno diu que està convençut que l'Estat espanyol no vol que el poble basc tingui capacitat de decisió: "No permetrà que Catalunya ni Euskal Herria, per iniciativa pròpia, puguin decidir democràticament, perquè perdrien. Això no ho permetran. No és un Estat democràtic, l'Estat espanyol".
Escepticisme dels familiars de les víctimes d'ETA
Durant el programa especial emès des de Bilbao, El matí de Catalunya Ràdio també ha parlat amb representants de familiars de les víctimes d'ETA, com la presidenta del Fòrum d'Érmua, Inma Castilla de Cortázar; el gerent de la Fundació Fernando Buesa, Mila Garcia de la Torre; la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Ángeles Pedraza, i el president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, José Vargas. Tots ells s'han mostrat escèptics en relació amb l'anunci de l'organització armada; consideren que el comunicat és una burla a les víctimes i a tota la societat, i que es tracta d'una estratègia per poder participar a les eleccions municipals.
catradio.cat/mati
Ares admet que la treva etarra representa "un triomf de la democràcia, de la pressió de l'Estat de dret i també de la pressió que hem exercit tots, també aquells que li prestaven suport i empara fins fa poc", però afegeix que és un comunicat insuficient. Segons el conseller basc: "És molt millor que anunciïn que abandonen la possibilitat de cometre atemptats -o també es pot interpretar que no hi haurà extorsions-, però, en tot cas, ETA vol continuar tutelant el final del seu procés i això, evidentment, no ho pensem tolerar". Rodolfo Ares no entén que hi hagi partits bascos que en tinguin prou amb aquest comunicat: "El que en cap cas es pot produir és el que alguns dirigents nacionalistes a Euskadi -encara que de partits minoritaris- estan fent, que és conformar-se amb aquest comunicat i no ser més exigent".
Lectures diferents dels partits bascos
El matí de Catalunya Ràdio ha entrevistat dirigents de les forces polítiques basques, que han fet interpretacions diverses sobre aquest "alto el foc permanent, general i verificable internacionalment" dels etarres.
El president del PNB a Guipúscoa, Joseba Egíbar, afirma: "Aquí hi ha hagut un canvi, un canvi en el sentit que les regnes de l'esquerra abertzale les pren el que és l'expressió política. Hi ha una supeditació del vessant històric o militar al que la política hagi determinat. I aquest és el salt qualitatiu. Aquesta és la diferència". L'expresident del PNB, Xabier Arzalluz, troba a faltar un posicionament més clarament favorable de l'actual direcció del partit per una negociació política com a Irlanda del Nord, i creu que els penebistes sembla que no vulguin la legalització de l'esquerra abertzale: "Més d'un es pregunta: ‘És que al PNB tampoc no l'interessa que aquesta gent es presenti a les eleccions municipals?'. Tot es jutja en funció d'interessos".
L'alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, és prudent i reclama a Batasuna que agafi la iniciativa en el procés: "Batasuna ha de fer un pronunciament més explícit i menys genèric a l'hora de rebutjar la violència del terrorisme. No crec que arribin mai a fer una condemna d'ETA perquè hi ha una història de molts anys, però sí que han de ser més clars contra el terrorisme".
Per part del PP basc, el portaveu del seu grup parlamentari, Leopoldo Barreda, considera: "Si alguna cosa és evident és que cada vegada que ETA llança un comunicat, Batasuna -o la cara pretesament política- justifica o calla, se subordina a aquest comunicat. No hi ha una exigència de dissolució de la banda, no hi ha distància respecte a la banda, no hi ha capacitat per trencar amb la banda".
Eusko Alkartasuna veu amb esperança l'actitud d'ETA. El secretari general d'Eusko Alkartasuna, Peio Urízar, ha dit a El matí de Catalunya Ràdio que Batasuna hauria de poder participar a les eleccions municipals: "Quan presentin els seus estatuts en el registre de partits es complirà tot el que exigeix la llei de partits. Per tant, d'acord amb la llei, haurien de ser legalitzats sense cap problema. A partir d'aquí, la suposada separació que acostuma a haver-hi entre l'executiu i el judicial és més fictícia que real".
Pel coordinador general d'Aralar, Patxi Zabaleta, "aquest comunicat és, sense cap dubte, el llindar de la solució definitiva i funcionalment, encara que no ho sigui des d'un punt de vista documental estàtic, [és] irreversible si en política s'actua com s'ha de fer".
Des de l'esquerra abertzale, el seu portaveu, Txelui Moreno, qualifica d'històric el pas que ha fet ETA. Moreno diu que està convençut que l'Estat espanyol no vol que el poble basc tingui capacitat de decisió: "No permetrà que Catalunya ni Euskal Herria, per iniciativa pròpia, puguin decidir democràticament, perquè perdrien. Això no ho permetran. No és un Estat democràtic, l'Estat espanyol".
Escepticisme dels familiars de les víctimes d'ETA
Durant el programa especial emès des de Bilbao, El matí de Catalunya Ràdio també ha parlat amb representants de familiars de les víctimes d'ETA, com la presidenta del Fòrum d'Érmua, Inma Castilla de Cortázar; el gerent de la Fundació Fernando Buesa, Mila Garcia de la Torre; la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Ángeles Pedraza, i el president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, José Vargas. Tots ells s'han mostrat escèptics en relació amb l'anunci de l'organització armada; consideren que el comunicat és una burla a les víctimes i a tota la societat, i que es tracta d'una estratègia per poder participar a les eleccions municipals.
catradio.cat/mati
