"Per Atenes", divendres al 33
El 33 recupera divendres, 25 de març, a les 21.55, una producció francesa de dos capítols, que reconstrueix, de manera fidel i acurada, dos episodis de les Guerres Mèdiques, fa més de dos mil cinc-cents anys.
Victòria a Marató
L'Imperi Persa no ha de tenir cap límit. Tots els enemics que s'hi han enfrontat o han estat exterminats o han estat assimilats. Quan el rei Darius el Gran decideix ampliar les fronteres es fixa en uns territoris llunyans, l'Hèl·lade, les polis gregues. Disgregats, petits, els grecs no semblen un gran enemic per als perses i els seus nombrosos aliats.
Som al segle V abans de Crist. Grècia, l'Hèl·lade, només és una expressió geogràfica. Les ciutats gregues són independents i, sovint, enemigues, les unes de les altres. Esparta basa el seu poder en el domini dels seus veïns. Tebes, en la ubicació estratègica i Atenes, en el control del mar.
Atenes havia ajudat la ciutat d'Eritrea, situada a l'actual Turquia, contra els perses. Aquest ajut, fallit d'altra banda, va ser la gran excusa que va tenir el rei Darius per anar a conquerir Grècia. Un gran imperi, potser el més poderós del món, contra una minúscula ciutat europea.
Els atenencs, amb ajuda d'alguns dels seus veïns, van decidir plantar-hi cara. Era una actitud suïcida. Les minses forces gregues es van plantar a la plana de Marató, disposades a enfrontar-se al gruix de l'expedició de conquesta dels perses.
Aquesta història fascinant es podrà veure, aquest divendres, en forma de documental.
Un documental que reconstrueix aquests esdeveniments amb fidelitat on l'espectador viatjarà a l'interior del palau del rei persa, assistirà als debats de l'àgora d'Atenes, i participarà en els combats que van ensangonar la platja de Marató.
Divina Salamina
"Tots han mort. Allà els vaig deixar, caiguts dels seus vaixells, a la ribera de Salamina". Així es lamentava el gran rei persa Xerxes després de veure com milers dels seus soldats havien mort en mans dels atenencs i d'altres grecs a la batalla naval de Salamina, una de les importants de la història. Xerxes volia venjar la derrota que havia patit el seu pare, Darius I, uns anys abans a Marató. Per això va decidir enviar un exèrcit enorme, monstruós, que derrotés per terra i per mar els grecs, especialment els atenencs.
Els perses, amb una mostra sorprenent d'enginyeria, van construir un pont de barques que els va permetre passar d'Àsia a Europa. Fins i tot avui en dia, 2.500 anys després, representaria una meravella tecnològica el pont que van fer servir sobre l'Helespont.
Aquell enorme exèrcit va avançar, magnífic, en direcció a Atenes. Només van ser aturats unes hores per tres-cents espartans al pas de les Termòpiles, però finalment van arribar a Atenes i la van destruir.
Els atenencs, a bord dels seus vaixells, van buscar l'enfrontament amb els perses, probablement cinc o sis cops més nombrosos que ells.
El telespectador descobrirà la majestuositat de la Cort del Gran Rei Xerxes; les intrigues i conxorxes de la política d'Atenes; la marxa de l'enorme exèrcit imperial persa; i la valentia dels mariners grecs, gràcies a una reconstrucció acurada d'aquells moments.
"Per atenes" (Au nom d'Athènes) és un documental francès de dos capítols escrit per Fabrice Hourlier i Stèphanie Hauville. Realitzat per Fabrice Hourlier i produït per Docside Production i ARTE. ©. 2012
Sant Joan Despí, 23 de març del 2016
